Conceptes i el món auditiu

CONCEPTES

So: són vibracions = moviments
Silenci: no existeix el silenci absolut = immobilitat

J.Cage dóna importància al silenci.

Diferència entre so i soroll:
So: ona regular que dóna quelcom agradable. És musical.
Soroll: es defineix com quelcom desagradable, però avui en dia és una melodia intensionada.

Definicions de Música

- Art que expressa mitjançant l’ordenació del so.
- Una ciència que estudia la qualitat dels sons i el silenci.
- So organitzat.
Ritme = estrutura
Escala: ordenació ascendent o descendent.

* Cançons treballades a classe:
- Quinze són quinze
- Do, re, mi al jardí
- Toc toc

EL MÓN AUDITIU

El món sonor va més enllà del món visual.

SO:
- Tos: molest, greu, sec, curt, ...
- Sirena: llarg, repetitiu, urgent, interval (agut/greu), to, continu, ...
- Gat: tendre, dolç, cansat, trist, tímid, fluix, ...
- Vaca: pesat, monòton, llarg, greu, ...
- Cotxe: llarg, vibrant, ...
- Vent: suau, fluix, sigil·lós, ...
- Porta: varem cantar la cançó del Toc toc

Qualitats del so:

- To: altura sonora, produïda per les vibracions per segon. Pot ser agut (més vibracions) o greu (menys vibracions). El músic fa servir el nom de les notes (do, re, mi fa, sol, ...)
- Intensitat: Es fan servir els reguladors que poden ser fort - fluix (pp/p/mf/f/ff) i creixent - decreixent.
- Durada: pot ser llarg o curt i el músic fa servir els valors (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, ...)
- Timbre: és el color de l'intrument, és a dir, el so del piano, un violí, una flauta, ...

* Per més informació: està explicat en el quadern a la pàgina 14

AUDICIÓ: escoltar música

Percepció del so:
- Sentir: és un acte involuntari i fisiològic.
- Escoltar: hi ha una intenció, atenció i voluntarietat, és a dir, és un acte afectiu.
- Entendre: és comprendre, raonar, relacionar, per tant, un acte mental.
S’ha de tendir cap a una escola sana, és a dir, voler que escoltin i no pas sentin.

Audició:
+ Directe: sempre ha estat en directe, hem de portar els nens a escoltar música en directe o bé tocar alguna cosa nosaltres mateixos.
+ Enregistrada: Hem de fer d’intermediaris entre el nen i la música, ja que es nens han d’arribar a entendre-la a poc a poc. Hi ha dos tipus:

- Àudio: posar un fragment.
- Audiovisual: ensenyar el nen en imatges el què ha escoltat, però s’ha d’anar en compte ja que fixen l’atenció en el vídeo i no tan en l’àudio.

De 0-6 anys se’ls ha de posar fragments que durin entre 30’’ i 2’ per tal de què capti més atenció.

* Audicions fetes a classe:
- L. Anderson: La màquina d’escriure (1950).
- Rimsky-Korsakov: El vol del borinat.

Us deixo aquí la web de la pàgina del Calaix de Música:

http://grups.blanquerna.url.edu/musical/

Procés evolutiu de la plàstica

El nom de l’art a principis de s. XX

Art: allò que es veu (model acadèmic).
- La Real Acadèmia San Fernando deia el que era art i el que no (1752).
- Havia de ser una figura de 7 caps i ½ (proporció àuria), podia variar una mica.
- La representació de l’espai era a partir del punt de fuga i les línies d’horitzó.

+ 1905 (Fuvisme): Es va fer la primera exposició (Saló de Tardor a París).

+ 1905 (Expressionismealemany): Va haver canvi de la concepció interna i de la interpretació.

+ 1907 (Cubisme): Importància de les figures geomètriques

+ 1917-1919 (Duchamp): Va canviar la mentalitat en quan la concepció de l’artista i l’art (l’artista és el que pensa). Va modificar les obres per tal de burlar-se i riure.

L’escola: els noms que va rebre l’educació artística ens diferents anys

+ 1857-1906 ("Dibuix i treballs manuals"):

- Els coneixements d’art associats als valors d’utilitat i funcionalitat. Formació d’artesans.
- L’aprenentatge artística confiat al dibuix de còpies (es premiava el dibuix copiat).
- “Els treballs manuals” (1880). L’art impulsat com a capacitat de realització d’objectes domèstics i decoratius.

* Valors: disciplina, domini, ordre, habilitats representatives.

+ 1906-1039 (“Dibuix i treballs manuals”, L’Escola Nova):

- Difusió del dibuix amb model tridimensional i inicis de dibuix lliure (expressió del nen).
- Actitud estètica.
- Importància del coneixement de l’ofici. Influència del moviment de les Arts&Crafts- William Morris (tornen al treball medieval de les catedrals – funcional i únic-).

* Valors: el món interior de l’individu i la seva relació amb la natura es converteix en font d’inspiració i reflex de la visió de la realitat.

+ 1939-1970 (“Dibuix i treballs manuals”, Aprenentatge eminent útil; Fi de la Guerra Civil Espanyola, guanya Franco):

- Suspensió de la coeducació. Estricte separació entre rols i sexes.
- Nou ordre social d’acord amb les idees del règim franquista.
- Còpies de làmines (retorn).
- Dibuix geomètric.
- Treballs manuals (es continua fent): a partir de passos que havien de seguir.

+ 1970-1990 (“Expressió plàstica”):

L’art com a manifestació espontània. Repercussions a Espanya a partir de 1970.

- Importància del potencial humanitzador de l’art.
+ Víctor Lowenfeld, 1947, diu:
§ L’art com a autoexpressió
§ Espontaneïtat creativa
§ Educació en llibertat

*Va començar a classificar i analitzar els dibuixos infantils: reflexió en l’expressió del nen.

Expressió : influència de V. Lowenfeld
Plàstica: no únicament s’ensenya dibuix. Els nens també aprendran pintura i volum (pedagogs francesos).

- Importància del material de rebuig (influència del món de l’art, els “objectes trobats”/Marcel Duchamp i altres.
- Importància de l’experimentació amb tècniques i materials (herència de l’escola de disseny Bauhaus).

+ 1990-? (“Educació visual i plàstica”):

- L’art s’entén com a llenguatge visual ( Influències: Arheim, Dondis, Muhari, etc.):

§ Importància de la lectura de la imatge (seria com un text) .
§ Importància de l’art com a comunicació.
- Importància del procés d’aprenentatge (psicològic constructiva: Bruner).
“ No tot depèn de l’edat, també és de l’entorn”

*Valors a les aportacions o la cultura en el desenvolupament del individu. Importància de l’entorn.

Educació: versus abús del dibuix espontani
Visual:s’inclouen totes les imatges: TV, cinema, etc, arquitectura, publicitat, etc.
Plàstica: dibuix, pintura i volum (art clàssic).

Aspectes de l’aprenentatge artístic

Eisnen, Elliot:
- Aspecte productiu: desenvolupa les capacitats necessàries per crear formes artístiques.
- Aspecte crític: desenvolupa les capacitats per a la percepció.
- Aspecte cultural: desenvolupa la capacitat de comprendre l’art com fet cultural.
Bibliofrafia: “ Educación y cultura Visual” . Barcelona: Octaedro 2002 (pàg. 55-79)


“L’art comença quan els sentits tenen el primer contacte amb l’entorn i el nen reacciona davant les experiències sensorials” (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain).

Etapa de grafisme infantil (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain):

1. Etapa de gargot (2-4 anys)
+ Gargot descontrolat (2-2.1/2 anys):
- Línies descontrolades
- Colors: dibuixen “espirals”
+ Gargot controlat (2.1/2- 3.1/2):
- El nen desconeix el control visual sobre els traçats que realitzen.
- Pot tancar línies aconseguint formes rodones.
- Les línies seran cada cop més llargues i, a vegades, tractarà d’utilitzar diferents colors.
- Són capaços de dibuixar conceptes com ara el soroll, el fred, etc.
+ Gargot amb nom (3.1/2-4 anys)
- Comencen a dibuixar conceptes com ara la pluja, però també el tren en forma de rodones (per exemple).

2. Etapa pre-esquemàtica (4-7 anys)
- Dibuixos de mans que surten del cap: apliquen el seu coneixement del cos.
- Representen humans, cases i arbres.
- Saben les parts del cos i situar-les, però a l’hora de dibuixar-les no dibuixen totes les parts. Ells agafen el que és essencial, el cap i el cos.
- Tenen creació conscient de la forma.
- Flexibilitat del nen: freqüents canvis en els conceptes:
- Figura humana: cap-gros
- Colors: no relacionen l’objecte amb els colors (arbre amb la copa vermella).
- Espai: no fan línies de terra (espai egocèntric), són dibuixos flotants. Ell és el centre del seu món.

3. Etapa esquemàtica (7-9 anys)
- Diem esquema al concepte al qual el nen arriba respecte d’un objecte. Després de molta experimentació el nen arriba a formar-se un concepte definit de l’home i del seu ambient.
- Hi ha exageracions amb els dibuixos com ara una ferida ( per tal d’explicar-ho), és a dir, fa els dibuixos segons les seves emocions (mare més gran, pare més petit, ...).
- Espai: fa línies de terra, és a dir, ordena l’espai. L’important és el públic. També dibuixa la línia del cel. Dibuixen amb raig X (a una casa es veuen els mobles, el bany, la cuina, l’habitació, etc.).
- Color: ja relaciona objecte i color.
- Dibuix a partir d’ Abatiment: per poder situar-ho tot bé s’hauria de plegar; exemple: carretera amb els arbres als costats o un estadi de futbol.
- Entre el cel i el terra no pinten, ja que representa l’aire i l’aire no té color.
- Fan pla-elevació: barregen dos punts de vista diferents (nen nedant i mestres al voltant)
*Motivació artística: nosaltres, acció i lloc.
4. Etapa de la colla (9-12 anys)
- El nen descobreix que és un membre més de la societat.
- S’adonen que tenen una independència social.
- Hi ha grups diferenciats de nens i nenes.
- Es comencen a pensar en termes socials, es tenen en compte les opinions dels altres.
- Figura humana: abans eren esquematitzades, ara comencen a dibuixar el cos com un tot (una mà dibuixat amb el 5 dits), també dibuixen molts detalls (cada persona té les seves característiques)
- Color: distingeixen els colors (pinten la copa d’un altre de color verd i l’herba que també és verda, d’un verd diferent).
- Espai: descobreixen la perspectiva (canvien les línies de terra i dibuixen l’horitzó).
- Intensió d’explicar que les coses que estan més a prop són més grans i les més llunyanes més petites.
*Color/motivació artística: temes.
- Descobriment del pla i abandonen la línia de terra.
- Superposició: hi ha cossos opacs que tapen als altres.
- Canvien en la manera de dibuixar: no es veuen de front com estar en l’escenari, sinó que de costat, corrent, parlant, etc.
- Ja es fan a la mida com tothom o tal com és ell/a, però estan dibuixats de tal manera que el/la puguin reconèixer, és a dir, amb molts detalls (amb ell/a al centre del dibuix, amb algun de tall com ara un ninot, etc).
+ És l’edat idònia per treballar en equip: fer treballs individuals que formaran part d’un treball en conjunt o començar des d’un principi en grup (construir un poble: amb la seva gent, les casetes, arbres, cotxes, etc.)

5. Etapa psedo-naturalista (12-14 anys)
- Final de l’art com a activitat espontània, fa un treball més aviat reflexiu.
- Comença un període de raonament en el qual el nen es fa crític amb les seves produccions (en els autoretrats els hi costa enfrontar-se amb ells mateixos, estan a l’expectativa dels seus canvis físics).
- Canvis sexuals evidents, és a dir, pel que fa a l’anatomia.
- Representen el que veuen, hi ha ombres, treballen amb regles, etc.
- Pensament abstracte, poden utilitzar metàfores.
- Figura humana: elements de fer-se grans (pits, pels, les nenes dibuixen barbies i els nens fan caricatures, retrats satírics, els interessa el món del còmic, etc).
Hi ha moviments en els seus dibuixos mitjançant les articulacions.
- Colors: hi ha ombres i colors diferents.
- Temes: sentiments i emocions; temes relacionats amb els interessos de l’alumne/a.

Crítiques actuals en relació a l’ensenyament de l’educació artística fonamentat en l’espontaneïtat creadora.

- El concepte d’etapa evolutiva ha estat substituït pel concepte d’estudi evolutiu. El concepte d’estudi evolutiu té en compte tant l’edat com els tipus d’experiències acumulades.
- No hi ha una direcció lineal en els aprenentatges
- Les activitats educatives faciliten els aprenentatges i el desenvolupament artístic de l’alumne/a.

Educació-Evolució espontània

- Importància de la interpretació i valoració de les produccions artístiques dels adults en la formació dels nens.
- No es pot formar el mite del geni, el llenguatge de l’artista, “el do innat”, és a dir, no s’ha de posar algú de la classe com artista, sinó que tothom es pot educar en les arts plàstiques.

Introducció al seminari

Hola a tothom em dic Júlia Ginita i volia explicar-vos com em va anar el primer dia de seminari.

La veritat es que em va agradar molt, no ens coneixíem i varem fer una presentació, des del meu punt de vista, molt maca.

Segurament tots teníem vergonya a parlar i no sabíem com començar, però al final no va ser tan dur.

Varem poder veure que hi ha gent de diferents edats, amb experiències diferents i el fet de compartir-les ens pot ajudar a aprendrem molt. Hi ha bastanta gent del seminari que ha tingut experiència amb la infància i d’altres que combinen el treball amb llars d’infants o altres tipus de treball amb els estudis.

Va ser molt interessant tota la presentació en general, i les dues hores que va durar van passar molt ràpides.

Estic convençuda que aprendrem un munt de coses amb els seminaris, ja que dialoguem bastant i compartim informació.

Fins a la propera.

Interactivitat

La Interactivitat la podem entendre com a un conjunt d’interaccions que es donen entre una entitat determinada i una o múltiples d’ altres entitats, és a dir, com a conjunt de diferents interaccions que comparteixen un significat com a conjunt.

Una interacció és la intencionada relació entre dues entitats mitjançant un intercanvi d’informació entre elles a través d’un medi determinat (com exemple varis dispositius d’un ordenador), emprant unes normes de comunicació acordades, en un temps determinat i subjecte al context existent.

Segons Vannevar Bush aquesta interacció havia de funcionar com la ment humana a partir de la associació d’idees (enllaços) . Mitjançant aquets enllaços arribem al concepte de hipertext que és un sistema d’organització de la informació basades en la possibilitat de moure’s per dins d’un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau, per tant, mercès al hipertext podem relacionar-nos uns amb els altres. La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents.

L'hipertext és una de les formes de la hipermèdia, terme que designa el conjunt mètodes en el que es pot escriure, dissenyar, afegir text, vídeo, àudio, mapes, etc. per tal de què els usuaris puguin interactuar. L’hipermèdia és una extensió del terme hipertext, en què àudio, vídeo, text i hipervincles generalment no seqüencials s’entrellacen per a formar una informació continua que pot considerar-se virtualment infinit.

Actualment quan parlem d’interativitat ja no solsament parlem d’interactuar amb els dispositius actuals, els últims avanços fan que aquesta interactivitat doni un pas més enllà donant infinites possibilitats al nostre món.

Efectes dels mitjans

Declaració d’intencionalitat

El bloc s’ha construït per publicar experiències, textos, vídeos i diverses activitats relacionades amb el Grau d´Educació Infantil de Blanquerna. Mercès al bloc podrem comunicar-nos amb més faciliat. També serà un punt trobada entre els alumnes, professors i aquelles persones que tinguin interès . Tot el que veieu és el resultat d’unes activitats que s’han estat realitzant mitjançant les classes de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).