Els primers dies van ser un caos, desconeixíem el tema, però a poc a poc hem anat superant totes les dificultats en que ens trobàvem. Tots creiem que el bloc seria una gran feinada, cosa que ha estat, però personalment he gaudit fent-ho i dedicant-li temps.
Al principi no sortien moltes coses, em posava nerviosa i no sabia què fer, ... tot i així tots hem anat tirant, sense abandonar allò que en un futur necessitarem conèixer.
Primerament fèiem tan sols el que ens demanaven, però cada un amb el seu ritme ha anat omplin i tirant endavant els seus blocs sense que ningú li digues que havia de fer, fem allò que nosaltres creiem i ens sentim bé fent-ho.
Els resultats han estat positius, perquè he après a utilitzar diversos programes i les seves aplicacions.
He après moltes coses, tot i que encara queda molt per aprendre. La tecnologia avança i nosltres també hem d'anar avançant, renovant-nos sempre, ja que el món de la tecnologia no s'atura.
I quelcom especial que m'ha agradat i he gaudit ha estat el poder fer enllaços, era un tema que sempre m'havia interessat i mercès a aquestes classes de les TIC he pogut enverinar el seu funcionamet i posar-ho en pràctica.
De totes les coses que hem après, que no són poques, el què més m'ha agradat és fer les entrades la la Setmana Extraodinària, perquè no tan sols m'ho vaig passar molt bé amb les activitats que varem realitzar, sinó que vaig aprendre un munt de coses. Crec que aquesta setmana no s'hauria de perdre, ja que és un gran aprenentatge fora de l'escola, una vivència personal i col·lectiva.
He gaudit fent la entrada d'Àgora, perquè és una entrada que ens va permetre tractar diversos temes: debat, aplicació del MovieMaker, reflexió personal, etc. Crec que va ser una de les més complertes.
L'altre entrada que hem va agradar fer va ser la visita a la Fundació Joan XXIII. Durant visita varem poder comprovar com els infants treballaven amb les noves tecnologies i la facilitat amb la que s'identificaven amb elles. Vaig poder comprovar que el futur està en les TIC.
També vaig veure que els infants estaven treballant amb el Clic, un programa amb el que vaig treballar de petita, i què també he après a crear i editar mitjaçnat el JClic.
Resumint, la meva valoració és totalment possitiva i el què el començant em semblava ferragós i complocat ha acabt convertint-se en quelcom diverit i de garn profit.
Com a resposta al comentari fet per en Jodi Simón, professor de les TIC a Blanquerna, "gràcies per no haver-vos suicidat", jo diria "ha estat una gran sort no haver-nos suicidat".
Ja s'ha acabat... quina pena, m'agradaven aquelles estones de seminari. Tots erem com una petita familia, però bé, encara hem de passar altres experiències amb altres companys, oi?
Anem a parlar una mica de les festes i les activitats de Nadal a les escoles. Al Nadal és temps d'alegria i festa, moments de regals i jocs.
Durant aquests dies les escoles ho celebren amb cançons nadalenques, cançons com ara les dotze van tocant on al mateix temps s'apren la cançó i la llegenda del naixement de l'infant. També trobem altres cançons per a cantar i aprendre.
Mitjaçant les TIC també es poden fer activitats nadalenques. En el portal de edu365.com hi ha diverses activitats per a realitzar com aquesta que us proposo. És una activitat que algú ha montat en el JClic que s'anomena llums de Nadal. Si teniu temps jugeu una estona perquè està bé i hi ha les melodies de les cançons nadalenques, és a dir, està molt ben ambientada.
Els tallers són molt comuns en aquestes èpoques, la carta als reis, els poemes pels nostres familiars, un conte com el que hem estat escoltant, fer representacions, el concert de Nadal, etc.
Hi ha un munt de coses a fer, com el Tió, un tradició molt arrelada al nostra país, Catalunya. Els infants els hi dónen menjar i el cuiden fins el dia que ha de cagar, però aquest no caga si no cantes la cançó i li piques cops de bastó.
Tan el Nadal com tot aquest període és d'apropament, calidesa i diversió amb la gent que estimem.
Per finalitzar aquesta sessió de Seminari us deixo amb una cançó molt bonica.
M'agradaria destacar uns quants punts que crec que són importants:
a) Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
b) Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols.
c) Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
d) Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
Aquets punts son recollits dins les Normes de la UNESCO i tot hi que hi ha altres punts que crec que també són importants, he volgut destacar aquets ja que en ells es recullen algunes de les coses que hem parlat a classe.
És evident que avui en dia mana la tecnologia, així doncs, tan petits com grans han està alerta a les TIC.
Les competències digitals no són quelcom innat, sinó que s'ha d'aprendre al llarg del temps. És cert que mercès les TIC ens facilita la comunicació tan amb els docents com amb els alumnes i aquesta ens facilitarà també a la nostra vida professional, perquè ens podrem comunicar tan amb els altres docents de la professiño com amb els pares.
Com hem pogut observar, durant el curs acadèmic, s'ha anat fent activitats amb les TIC. Aquestes es poden realitzar sense cap mena de problema amb els infants com ara jocs intercatius mitjançant les TIC.
Tot i així, hem d'anar renovant i reciclant els nostres coneixements sobre les noves tecnologies, ja que aquestes sempre està en constant canvi.
Podem destacar dos documents que diuen les diactrius que els docents haurien d'adquirir:
Normes UNESCO: Nocions bàsiques de tecnologia, aprofundiment de coneixements i Creació de coneixements.
Normes de la ISTE: Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents (diu en què haurien de ser competents els docents) i Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants.
En l'Educació Infantil, els infants, han d'adquirir una sèrie de capacitats on a Primària es converitiran en competències bàsiques.
A la Zona Clic et permeten aportar activitats, és a dir, crear projectes del JClic. Amb el JClic podem crerar activitats com ara un trencaclosques, sopa de lletres, ordenar frases, etc.
Per crear i dissenyar aquestes activitats ho fem mitjançant el JClic Author, un cop instal·lat podem començar.
Imatges que trobem a la carpeta “jclic de les fruites” què hi podem observar?
Són arxius jpg.
Diferències entre les imatges són el pes, aquestes són imatges que pesen poc.
El píxels, és a dir, les dimensions són diferents.
Procediment per crear activitats en el JClic:
Instal·lar el JClic Author, en aquest cas ja el tenim instal·lat a l'ordinador de l'aula.
Crera una carpeta a l'escriptori per guardar les imatges i el projecte.
Hem de crear quatre activitats amb quatre fotos diferents relacionats amb la fruita. Abans de fer l'activitat estaria bé passar aquestes imatges pel GIMP, ja que d'aquesta manera ocuparan menys espai.
Crear un nou projecte i posar les fotos a la mediateca.
Assignar el nom de l'activitat (trencaimg, trencatxt, associatxt, associaimatze).
Canviem el color de fons i sense vora.
Escriure el missatge inicial (Fes aquest ...) i final (Molt bé) en l'activitat.
Hi ha un apartat de descripció de l'activitat, tan sols s'ecriu si es vol donar algunes indicacions.
Podem utilitzar l'opció de la pell que serveix per canviar el color de la interfície.
Triar el número de divisions i forma, canvi de color i tamany de la lletra, introduïr una imatge, per exemple, en la d'associar imatges amb el seu nom o color.
Un cop acabar hem de fer un altre activiatat.
Un cop realitzat les quatre activitats hem de crear una carpeta en un subapartat del blink i penjar-hi el fitxer comprimit en format jclic.zip i l'adressa web del projecte d'activitats en format .htm.
Hem d'embedir l'activitat en el nostre bloc. Per a fer-ho us penjo aquesta pàgina web on et diu com ho has de fer.
L'última sortida que hem fet va ser durant la Setmana Extraordinària vam anar a l'Auditori de Barcelona. La visita al museu, que pot ser lliure o guiada, va ser molt ràpida i no varem poder gaudir massa, de totes formes va ser enriquidora.
Vam visitar una sala on hi havien instruments que els infants podrien tocar, aquesta sala l’anomenen la Sala Interactiva. El museu té preparat un Programa Educatiu adaptat per tots els infants que vagin a visitar-ho, ja que el seu objectiu és apropar la música als més petits.
Ens van explicar que la Sala Interactiva serveix perquè els infants experimentin amb les diferents famílies d'instruments. El seu objectiu es transmetre quelcom científic sobre els instruments musicals.
Hi ha programa educatiu pels infants de P3-P5 que s'anomena "Descobrim" i altres pels infants de P5-2n que es diu "Vine a trobar el teu instrument amic".
En aquest cas són els mestres els que duen a terme la visita, ja que ells coneixen millor el tema. Aquesta activitat que han pogut fer al museu de la música la poden duu a terme abans o després de la visita a les aules, ja que el museu els envien materials necessaris per anar treballant (cartes amb fitxes, carpetes per organitzar, ...).
Ambdues activitats, esmentades, tenen guies didàctiques penjades a la web del museu.
Quan varem acabar de visita el museu vam anar el concert, "Corda i descorda", quina emoció! Només arribar cada un varem seure els nostres llocs. Aquest era un concert adaptat per infants de P3, P4 i P5. Crec que quan l'estrenin els infants s'ho passaran molt bé, ja que a mi em va agradar molt i crec que és un concert que també portaria els meus nens i nenes de l'escola.
Va ser un concert espectacular, amb música, llums, colors, joc, ball, etc., els músic s'ho passaven molt bé i això ho transmetien. A més amés, feien participar molt el públic, cosa que va enriquir el concert.
Va ser un concert expectacular, amb música, llums, colors, joc, ball, etc., els músic s'ho passaven molt bé i això ho transmetien. A més amés, feien participar molt el públic, cosa que enriqueix el concert.
Hem tingut una sessió de creativitat, aquesta setmana, molt xula! Aquestes activitats les hem fet mitjançant un retroprojector. Els resultats són increïbles i, a més a més, ens ho passem d'allò més bé!
Ho varem organitzar en petits grups, així l'activiat és més activa i pots fer més coses. La part en la que es projecte el dibuix perquè tu ho dibuixis o pintis pot ser una bona activitat per fer, és recomanablel'utilització de "dachs", ja que són materials tous que llisquen millor. Els infants poden gaudir com mai fent aquest tipus d'activiatat.
Fent aquesta activitat podríem treballar les pors dels infants, ja que aquests acostumen a tenir, per exemple, por de la foscor, les ombres, els reflexes, etc. Per a treballar amb el retroprojector necessites una mica de foscor. El fet de què s'ho passin bé, encara que estiguin a les fosques, fa que puguin arribar a perdre les pors que tenen.
És important, quan es treballar amb el retroprojector amb els infants, el preguntar-los què creuen que és l'ombra i explicar-los que perquè surti el dibuix és necessari tenir llum. També és recomanable que abans treballin amb el llum del dia, perquè perdin una mica la por a les ombres i que no s'ha de tenir por ni a aquestes ni a la foscor.
Després hem fet "obres de teatre" a partir de les pròpies ombres i d'altresobjectes, com ara un barret.
Avui ens hem juntat dos seminaris. La veritat és que m'ha semblat fenomenal, ja que he pogut gaudir, no tan sols de les presentacions dels companys del meu seminari sinó també, de les presentacions dels companys de l'altre. Hi havien bastants que donaven gust de veure!
A continuació us deixo la reflexió i el vídeo que hem presentat en el seminari per resumir aquesta Setmana tan "Extraordinària"!
Fent una reflexió de les nostres vivències durant la setmana d’activitats extraordinàries ens agradaria dir que ha estat una experiència nova, enriquidora i sorprenent.
A trets generals tot el recull d’activitats realitzades han estat força profitoses i interessants, tot i que hi ha agut algunes que ens han resultat més divertides que d’altres. Com per exemple comparant l’exposició de so i color i la de dansa de fades i follets, destacaríem les diferents temàtiques exposades, trobant la primera amb una profunditat més històrica -religiosa i la segona més creativa i mitològica que podria ser més atractiva per al públic infantil.
Hi ha hagut activitats més dinàmiques que d’altres com per exemple el jardí de cordes ha estat molt actiu. Les sensacions que hem experimentat han estat múltiples, destacant la por viscuda al inici de l’activitat i posteriorment una satisfacció personal al haver pogut assolir el repte!
Per altra banda el concert a l’auditori també ha sigut molt dinàmic, però aquest cop a nivell sensitiu, ja que hem pogut gaudir d’un concert diferent que ens ha despertat diverses emocions com l’enyorança, melancolia, alegria i en el qual hem pogut participar com a vocals. Ens hauria agradat veure el concert amb els infants per poder observar les seves reaccions i respostes als estímuls que els músics oferien.
Aquests últims dies del Seminari l'hem dedicat a les activitats de la Setmana Extraordinària.
En el nostre grup hem decidit repartir una mica la feina. Mentre unes estaves fent la part d'editar un vídeo, fent un resum amb imatges, les altres feien la part de reflexió del la setmana.
La meva companya, Mireia Garcia, i jo ens ho hem passat molt bé fent la part d’edició, malgrat les dificultats que hem trobat de tan en tan. Verm haver de començar 3 vegades perquè se'ns havien esborrat les imatges, però bé ... no varem perdre la paciència.
Ahir també varem fer el debat "d'Àgora", he penjat una entrada per aquesta pel·lícula que varem veure-la durant la Setmana Extraordinària. En l’entrada explico una mica la meva opinió i els trets a destacar de la pel·lícula. Fins hi tot, si voleu, podeu trobar el tràiler de la pel·lícula.
També vaig gaudir amb el debat posterior que varem fer, ja que m'agrada molt opinar i analitzar les pel·lícules que he vist, sobretot arribar a descobrir quelcom més enllà de la simple posada en escena.
Avui farem el debat "d'Àgora", la pel·lícula que varem veure cadascú per lliure a la setmana extraordinària, pel·lícula que dóna a pensar.
Mitjans amb els quals conta la pel·lícula
Es tracta d'una gran producció.
Té decorats molt encertats amb una correcta recreació de l'antiga Alexandria, les seves estàtues, les seves biblioteques, la seva gent i meravelles.
La posada en escena de l'antiga Alexandria és la més perfecta que s'ha fet en el cinema.
Tria temàtiques interessant:
"L’Àgora és el planeta en el qual hem de conviure tots" "Àgora planteja el conflicte entre la raó i la intolerància”
La pel·lícula explica el moment en què els cristians deixen de ser els perseguits per a convertir-se en els perseguidores.
El vestuari és molt encertat.
El maneig de la il·luminació i dels plànols és perfecte.
Els diàlegs són justs i no comporten reprovació.
Les baixades de zoom des de l'espai fins al temple són impressionants
Missatges que es pretenen transmetre a la pel·lícula
El cinema és un mitjà per a explicar la història, però té les seves limitacions: Amenábar pretén explicar una història a partir de la qual «el món canviarà per sempre». La pel·lícula té tants missatges ideològics que és impossible ficar-los tots en el temps que dura la pel·lícula. Els missatges que han volgut transmetre a través de la pel·lícula són:
Que les religions generen odi i violència. En unes declaracions, Amenábar, va dir “quan per a defensar les teves idees siguin del tipus que siguin has d'utilitzar la violència, deixes de ser un ésser humà per a convertir-te en un ésser menyspreable".
Que existeixen dos mons, d'una banda, el de la filosofia i la ciència, contraposat i incompatible amb el de la religió.
Que el cristianisme al començament va ser misericordiós, però la jerarquia eclesiàstica i l'Església són per definició intolerants i fonamentalistes.
I, sobretot, hi ha dos missatges més que són especialment tractats a la pel·lícula:
El cristianisme és la causa de la caiguda de l'Imperi Romà i de la desaparició de la saviesa grecollatina.
El cristianisme és el culpable de la subordinació i dominació de la dona per part de l'home.
Alexandria i Hipàtia són el símbol d'una civilització grecoromana basada en la filosofia, la ciència i la llibertat, fins que va arribar el cristianisme i va començar la fosca Edat Mitjana. Ens trobem amb un atac ideològic contra totes les religions portades a l'extrem i en particular contra el cristianisme. Amenábar obre la porta amb la seva pel·lícula al debat sobre la intolerància religiosa, com en el seu moment ho va fer en el cas de «Mar adentro» amb l'eutanàsia.
Llicències històriques de la pel·lícula
La interpretació de Hipàtia i de Cirilo d'Alexandria que fan els actors i el director són bones, encara que cronològicament no coincideix amb la realitat històrica (Hipàtia va morir als seixanta-un anys). Malgrat les llicències històriques que s'han pres i no sent una transcripció literal del què va ocórrer, Amenábar dóna una idea dels moments inicials del cristianisme que va passar de ser perseguit a perseguidor, d'un moment convuls i d'un xoc de cultures: judaisme, cristianisme i paganisme
Com llicències històriques a la pel·lícula trobem:
Hipàtia no va ser assassinada sent una jove bella de 38 anys, sinó que va morir en l'any 415 i tenia 61.
No va ser famosa pels seus dots d'astronomia per més que en la pel·lícula s'obstinin, atribuint-li haver-se avançat a Klepler més de mil anys; sinó perquè era una «divina filòsofa» platònica, en paraules del bisbe cristià Sinesio de Cirene -única font coetània que es conserva sobre ella-, a la qual anomena a les seves cartes «mare, germana, mestra, benefactora meva».
Sinesio de Cirene, a qui en la pel·lícula se li fa traïdor i còmplice en l'assassinat de la filòsofa, va morir dos anys abans que ella, així que és impossible que tingués res a veure amb la seva mort.
Hipàtia va ser verge fins al final, però no va viure la castedat, “per a ser igual que un home i poder exercir una professió amb plena dedicació”, ho va fer perquè, coherent amb la seva filosofia, exercia la Sofrosine, és a dir, el domini d'un mateix a través de les virtuts enteses com el control dels instints i les passions.
Hipàtia mai va ser directora de la Biblioteca d'Alexandria.
La Biblioteca d'Alexandria no va ser destruïda pels cristians. La biblioteca va ser incendiada per “Julio César”, saquejada juntament amb la resta de la ciutat per “Aureliano” en l'any 273 i rematada la seva destrucció per “Diocleciano” en 297. És cert que l'any 391 va ser destruït el que quedava del temple del “Serapeo” en temps de “Trajà”, i de “Diocleciano”, qui per a commemorar la feta, va posar allà la seva gran columna, raó per la qual els cristians la van destruir, ja que ell era el símbol de les persecucions que van patir durant tres-cents anys.
Comentari
La pel·lícula, ens parla de l'estupidesa humana, dels anys d'endarreriment científic de la humanitat per culpa d'ideologies o creences religioses, del diminut que som i dels grans pensadors que podríem arribar a ser si deixem a un costat les nostres religions, ideologies i sobretot les nostres diferències. Les religions no han portat a la humanitat més que misèries, guerres i enfrontaments.
Quan vaig sortir de veure Àgora vaig tenir diferents sensacions, la pel·lícula té un argument construït amb lògica i senzillesa, és una gran producció i desplega grans mitjans per a transmetre missatges. El missatge que es transmet crea rebuig sobre la manera d'actuar de l'Església i sobretot de la seva manera d'actuar en el passat. També parla de les dificultats de la convivència i de la història, amb arguments suposadament objectius, històrics i contrastats. D'aquesta forma a l'espectador no necessita saber més, l'Església es mostra intolerant, visceral, bàrbara, contrària a la raó, l’Església margina la dona i canonitza a un energumen que va defensar tot això, Cirilo d'Alexandria.
Jo diria que pot ser “una pel·lícula contra la intolerància que pot arribar a generar intolerància”.
Vaig néixer al Nepal (es troba entre l’Índia i el Tibet) i ja fa uns quants anys que visc a Catalunya! Després d’un camí ple d’aventures, he arribat a un dels meus objectius: ser educadora infantil, mestra de primària i DECA per la Universitat Blanquerna i l’ISCREB.
Actualment realitzo el Màster en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius a la Universitat Blanquerna.
