Recitació: Pessebre màgic

Pessebre màgic

View more presentations from JuliaURL.

Discurs de Steve Jobs a Stanford

Steve Jobs és un gran comunicador que sap emocionar als seus seguidors. A Stanford Commencement Speech va explicar en tres històries la seva filosofia.

En la primera història parla sobre el què ell considera la connexió de punts. Hem d’aprendre en la diversitat, encara que tinguem la percepció de què no estem invertint bé el nostre temps. La diversitat de coneixements ens permetrà establir connexions entre punts aparentment distants.
A la segona història parla sobre l’amor i la pèrdua. Hem d’estimar, sentir i creure en el què fem. Aquest valors són els que ens donaran força per afrontar amb èxit les adversitats de la nostra vida.

La tercera història parla sobre la mort. El nostre temps té un límit que tendeix a la mort. La millor manera d’aprofitar el temps és pensar que avui és el nostre darrer dia. Això ens porta a fixar-nos en el nostre interior i a donar el millor de nosaltres mateixos.

Amb les seves presentacions Steve Jobs ven experiència i ven somnis. I ho fa per mitjà de titulars, amb missatges curts però plens de contingut, les seves presentacions són simples però és capaç de centrar l’atenció de qui l’escolta i no dóna temps a què aquest es distregui o perdi l’ interès , el seu missatge té una gran càrrega emocional i és capaç de transmetre emoció i entusiasme.

El que explica Steve Jobs pot ser més o menys encertat, però el que és indubtable és que és un gran comunicador, que sap crear empatia amb la gent i transmetre emocions.

“Com parlar bé en públic?”

Un bon comunicador ha de saber comunicar allò que vol i persuadir el públic. El petit resum que varem realitzar el nostra grup format per quatre persones hem destacat el següent:

1. Preparar un bon guió.
2. 
   Bon ús de la veu en quan a intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocabulari, pauses, silencis, etc.
3. 
   Quan sigui adient somriure el públic, ja que així aproparà el públic cap a ell/a.
4. 
   Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposicions i antítesis, etc.
5. 
   L’estructura del discurs ha de tenir una introducció, un nus i les conclusions.
6. 
   També ha d’aparèixer les repeticions i les reiteracions, ja que reforça es idees.
7. 
   Utilitzar comparacions, metàfores i exemples.
8. 
   Ús dels acudits i anècdotes segons el context.
9. 
   Fer bon ús dels mitjans d’audiovisuals.
10. 
    Fer-se les quatre preguntes bàsiques: per què, què, qui i com. Aquestes quatre preguntes es resumeixen en descriure, explicar, interpretar i argumentar.
11. 
    Pel que fa els elements de l’entorn és important la col·locació del mobiliari i la il·luminació de la sala.

Qui ets tu?

El dia 20 d'octubre varem fer la presentació d'un/a company/a de classe. La descripció que vaig fer va ser de la Elisa, una noia molt aplicada i amb ganes de aprendre i conèixer un munt de coses.

Mercès a les converses que tenim en el cotxe, de tornada a casa, em va inspirar a fer aquest petit conte per a ella. És una descripció que surten els seus trets físics, personals i de vocació com a mestra. És una noia amb grans capacitats i una bona oradora, si no hagués dit res en tot el viatge no i m'hagués pogut inspirar, ja que la meva inspiració ha estat ella. L'Elisa és el resultat d'aquesta petita historieta.

Espero que us agradi.

Conferència Anna del Barrio Saiz

21/10/2009

El que he pogut treure d’aquesta conferència.

Anna del Barrio Saiz és psicòloga especialista en l’atenció a primera infància, amb nens de 0 a 6 anys.

Parla de la reflexió que és el que veiem i que no. Aquests pot ser personal, de grup i crítica.

Anna del Barrio crec que és una bona comunicador, ja que posà un exemple d’una nena de 4 anys per tal que entenguéssim la part reflexiva que té una nena.

És una nena que volia ser mestra, però pensa que si ho és no podrà ser mare. Quin tipus de relació hi havia? Doncs la nena associava el ser mestra en què no podia tenir nens, ja que les mestres que havia tingut no tenien fill. Ella també volia ser mare.

Després també ha estat explicant un altre exemple d’una mestra.

Unes de les qüestions que presenten en el programa educatiu són:

- La necessitat del diàleg respectant a la diversitat.

- Com podem crear un tipus de comunitat?

El sistema holandès és un sistema vocacional, és a dir, és un projecte d’acció i recerca.

Marc teòric

- Tots són competents per reflexionar (nens, pares i educadors) en l’educació infantil.

- Tots són responsable en el procés d’aprenentatge.

- Tots saben coses i alhora no (s’ha d’anar canviant els papers).

La reflexió crítica consisteix en buscar preguntes del per què fem quelcom.

En diàleg és possible els diferents camins, fins i tot es pot aprendre més.

És important percebre la nostra pròpia ignorància, ja que cadascú té la seva manera de treballar, per tant, no és quelcom universal.

Claus del marc teòric

- La reflexió essencial és la reflexió personal, és a dir, com es vol treballar en equip. Els objectius personals et duen en els objectius professionals. S’ha de saber treballar en equip sense presa i amb tranquil·litat.

- Es fan visites familiars quan no hi ha problemes: parlar obertament dels hàbits o cultura familiar (exemple).

La comunitat d’aprenentatge ha de treballar en equip, però aprendre també de l’altra persona. Qüestionar per què es fa quelcom?

Hi ha desigualtat social, per tant, hem de fer equips de treballs que volen canviar envers aquesta qüestió.

Resultat del projecte

És un projecte que va de 2 anys. Entre els resultats destaquen:

+ Es va veure que havia millorat el respecte i hi havia més obertura entre famílies.

+ La capacitat de reflexió s’infravalora: els nens, les famílies o amics reflexionen a diari, per tant, si hi ha un recolzament això no passa.

+ Buscar temps, ja que aquesta professió requereix temps tan en els nens com en les activitats que realitzen, ja que és necessari la reflexió.

+ En quan les reunions són importants:

- L’assessorament.

- L’estructuració.

- Hi ha temps de reflexió.

- L’equip de gestió i pedagogs han de saber quin tipus d’educació es volen donar.

- Estar apassionat amb el què estàs fent, quelcom fonamental per a aquesta professió.

- S’ha de treballar en la realitat complexa (diferents nens, famílies, equips, ...).

Ens ha donat temps per fer peguntes sobre la reflexió educativa. Aquest apartat, encara que és un abona idea, no m’ha agradat massa ja que no concordava massa les preguntes amb les respostes.

També va ser molt caòtic fer aquesta conferència en castellà i el “power point”, que havia de ser de suport, en anglès. Això va, d’entre altres coses, dificultar una mica entendre la conferència, havies d’estar molt atent/a per estar al cas de l’explicació.

Power En Català Ana Del Barrio

View more presentations from Blanquerna.

07/10/2009

Estratègies comunicatives del vídeo (Exemple d’un bon comunicador)

Les habilitats que surten en el vídeo són les següents:
- Presentació: una bona salutació, dir qui és i de què parlarà.
- Explica es coses amb una mica d’humor perquè el públic no s’avorreixi amb les seves explicacions, és a dir, amb humor fa que el públic acapari la seva atenció, encara que de tan en tan es posa seriós.
- Fa reflexions sobre les coses de la vida quotidiana amb exemples reals i personals, tot treballant el factor personal.
- De tant en tan es posa a riure quan fa la explicació amb humor per tal de posar-se proper al públic.
- Després de cada “gag” dóna com una petita conclusió amb quelcom real sobre l’educació, en aquest cas.
- No centra la mirada en un sol punt, sinó què es dirigeix a tothom de la sala.
- Els gestos no són exagerats, això depèn del comunicador de cada zona.
- El llenguatge és molt paner i senzill que pot arribar a tothom. La part que dóna alguna informació es posa més seriós.
- Fa preguntes al públic, però són preguntes que aquest no responen ja que el comunicador mateix les respon (coneixíeu...? Suposo que...).

Un bon comunicador ha de tenir “ganxo” amb el públic que està escoltant-lo. Fer servir una bona expressió tan verbal com corporal i dirigint-se a tot el públic.

Comunicació oral i escrita

Les noves tecnologies ha afavorit tan la comunicació oral com l’escrita.

- Comunicació oral: és immediata, quelcom directa. Per exemple, mercès a l’invent del telèfon tenim més facilitat en aquest tipus de comunicació ja que ens dóna la possibilitat de parlar amb persones d’altres llocs.
- Comunicació escrita: és generalment diferida. Exemples de la evolució de comunicació escrita podria ser els sms o els e-mails ja que la informació la pot rebre la persona que no tens davant.

Aquesta manera de comunicar ha evolucionat molt ja que abans s’escrivien cartes i no se sabia si arribaria o no al destinatari i no sabien quan trigaria a arribar-li’s, en canvi als els sms i els e-mails t’arriben ràpidament.

Audiovisual

Quins elements utilitzen per comunicar?


La música que utilitzen és tranquil·la, cosa que fa pensar una cosa que no és. Aquesta música estava acompanyada per ritmes diferents: la càmera lenta i es diferents plans. A més a més hi havia efectes de llums, una llum de tarda, cosa que mostrava un ambient càlid i agradable, és a dir, un ambient relaxat.


Utilitzen un vocabulari simple i entenedor amb la presentació d’una imatge cada cop que diu algun element important.


Les veus dels nens/es no es senten, però si que se sent la veu d’un home que va citant tots els elements que surten en imatge, amb una veu tranquil·la.


L’element d’inici, la pilota, és el mateix que l’element que surt al final de tot l’anunci.

Amb audiovisuals també es dóna molta informació i és una bona enia de comunicació.

Torralba, F. (2006). L’art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.

CAPÍTOL 5. FER SILENCI

Idees principals:

- Escoltar requereix pràctica del silenci
- Hi ha dos tipus de silenci:
- Interior: és quan es deixa la ment en blanc, és a dir, arribar a la tabula rasa, cosa que és una bastant difícil d’assolir.
- Físic: és el silenci extern, és a dir, el soroll de l’entorn, els sons del nostre cos, l’esternut, la tos, etc.
- Calla no és el mateix que fer silenci ja que en el callar pots pensar, en canvi quan fas “silenci” deixes la ment en blanc.
- El silenci s’ha de treballar amb cura, fer pura interior, expulsar impureses i obstacles sorollosos.
- El receptor és el que causa la interferència, no captarà el que pugui dir l’emissor ja que si el receptor no escolta, per molt bon comunicador que pugui ser l’emissor si el receptor no està disposat a escoltar, crea interferències.

La frase següent ens defineix molt bé el què hem explicat:
“Dos no ho fan si un no ho vol”

Marta Riera, Nerea Fulgencio, Laura Rovira, Ana Porcar i Júlia.G Castells

Escriure, llegir, parlar i escoltar

Com ha de ser el perfil d'un bon comunicador?

- Ha de parlar amb claredat, realitzar les respectives pauses, vocalitzar, gesticular i pronunciar correctament, així també, amb un to adient amb pujades i baixades, per així, captar encara més l'atenció del públic.
- Dur a terme una bona estructuració del contingut a explicar.
- Ha de ser coneixedor de la matèria i de l'audiència a part de tenir un bon coneixement del camp lèxic i semàntic de la llengua.
- Ha d'aportar al públic confiança i credibilitat.
- Que tingui un alt grau de convicció i persuasió.
- Ha de tenir un bon suport tècnic per a dur a terme una bona comunicació.

Marta Riera, Nerea Fulgencio, Laia Nieves, Anna Pulido, Zaida Diaz, Mireia Luque, Laura Rovira i Júlia.G Castells

Processos que s’ha de seguir per escriure:

- Planificar: fer un petit guió del que vols escriure.
- Redactar: Redactar amb paraules adequades el què has planificat amb coherència i cohesió.
- Revisar: un cop redactat, s’ha de revisar, veure si hi ha faltes d’ortografia, els signes de puntuació siguin correctes, que l’estructura estigui ben feta, el vocabulari, etc.

Quan llegim

No és el mateix llegir en veu baixa o per un mateix que llegir en veu alta, per tant, tot depèn del següent:
- Destinatari: si és per tu o per una altra persona. Això també passa quan escrivim, ja que no escriurem igual si és per nosaltres o per un company/a de classe. Influeix, per tant, el destinatari.
- Lectura: com hem esmentat tot dependrà si llegim per nosaltres, que segurament ens saltarem paraules o llegirem més ràpid, que no pas si ho llegim per a una altra persona ja que estarem nerviosos o intentarem fer tot el bé possible.
- Implicació al llegir: el to de veu, les pauses, l’entonació, etc. són factors importantíssims a l’hora de llegir.
- Interpretació: de vegades estan entre línies.

Parlar

En el parlar és important el tipus d’intervenció, aquesta pot ser:
- Espontània: que tu mateix, voluntàriament, parlis davant d’una o més persones.
- Demanada: que hagi de ser el professor/a que et demani que parlis o expliquis quelcom.

L’escolta

Quan s’escolta és important seure adequadament, amb bona postura i atent/a, respectar l’espai entre les dues persones, escoltar sense interrompre el que parla, etc.
Per tant, hem de tenir les condicions necessàries tan per comunicar-nos com per escoltar.