NATUPARK

16/11/2009

Aquestes activitats del Naturpark es poden fer amb les escoles. Una part d’aquest parc està dedicat als infants amb circuits per a nens i nenes de 4 a 6 anys amb una alçada de 1,00m. a 1,20m. Hi ha 14 jocs i amb un recorregut total de 109m. L’alçada màxima de les plataformes és d’1,5m i els infants aprenen diferents valors a través del joc i el acompanyarisme. Un dels aspectes que treballen és el contacte amb la natura, respectar el medi ambient i conservar el nostra entorn.

És obligatori que els pares, tutors, mestres o monitors del parc acompanyin als nens durant el recorregut.

El circuit Infantil té un sistema de seguretat únic a Espanya, de línia de vida contínua, on els nens van sempre assegurats i no es poden treure per si sols el dispositiu de seguretat.

Primerament hi ha el que se’n diu Circuit de pràctiques on tothom ha de passar obligatòriament sota la supervisió d'un monitor abans d'iniciar els circuits verds, blaus, taronja, vermell o negre.

A més a més, abans de començar aquest Circuit de pràctiques el monitor o monitora dóna les explicacions necessàries per al desenvolupament de l'activitat.

Tot hi que l’activitat ha començat un pèl tard, ha estat divertit i hem pogut gaudir dels diferents circuits existents en el parc!


Recomano a aquells amics i amigues que volen anar a passar-s’ho bé tot un dia i aquells que els agrada fer els “saltimbanquis”, ja que s’ho passaran pipa!

Moment de fer una sortida

Les sortides són una bona manera d'aprendre experimentant i vivenciant, per tant, aquestes es poden dur a terme a Educació Infantil, Primària, Secundària i fins hi tot és recomanable a la Universitat. Sempre som a temps d'apendre, així que no hi edat per començar o deixar de fer sortides.

Per a fer sortides amb infants d'Educació infantil s'ha de tenim en compte els següents aspectes:

1. Com triem el lloc?Hauríem de buscar una empresa de serveis, com ara una escola de granja, que tinguin una oferta adaptada a l'educació infantil.

Cerquem per Internet i, a més a més, anem físicament per a veure l'espai que ocuparan els nostres infants. Ens fixarem en:

• Resposabilitat civil: que estigui tot en regle.
• Seguretat: com actuar, la prevenció, l'hospital que seran dirigit si passa quelcom, el pla d'evacuació, la netedat, etc.
• Pacta del menjar: poder fer una llista de menús, mirar d'on surt el menjar (d'un càtering o si cuinen ells), veure les condicions en que està la cuina i el menjador, etc.
• Revisió dels labavos: que estiguin nets i adaptats pels infants.

2. Un cop està correcta s'ha de tenir en compte l'oferta educativa: el tipus d'acyivitat que ofereixen , la formació dels monitors i monitores, les exicacions de les activitats, etc.

3. Entre el juliol i el setembre hauríem d'estar les activitats i tot el anterior lligat.

4. S'ha de fer una circular pels pares: fer una carta pels pares, demanar les cartilles de salut dels infants i mirar el tema de les al·lèrgies. S'ha d'evitar donar els mòbils als pares o mares, ja que faria de la sortida una activitat difícil tan per a ells, els mestres i les mestres i el els infants. Hem d'avisar que els pares no poden anar a fer una visita els infants quan ells estan a la sortida, explicar les activitats i com ja hem esmentat abans no fer trucades telefòniques.

5. Hem de mirar el tema dels autocars:

• Contactar amb uns autocars en concrets, alguns que ja estiguin treballant per a la escola.
• Buscar i conèixer la oferta de cada companyia, ja que haurem de seleccionar aquell que digui adient.
  

6. Des del primer moment fins a l'últim s'ha de fer viure la sortida.

7. Fer una recopilació durant una setmana després de la sortida per seguir gaudint de les activitats que han fet i les coses que han après.

No és fàcil organitzar una sortida, però els resultats acostumen a ser positius. S'ha de gaudir vivint i experimentat amb les sortides. Cada sortida que fem aprenem quelcom nou i ens ho passem bé.

Refexió de la Pel·lícula de Billy Elliot

En el semninari hem fet una sessió per reflexionar sobre la pel·lícula que varem veure l'atre dia, Billy Elliot.

Al mateix temps varem treballar quelcom que treballarem a classe d'educació física. Ens varen passar un qüestionari per tal de fer una reflexió més profunda.

Els resultats d'aquesta reflexió varen ser:

• Un petit resum de la pel·lícula que ja vaig esmentar l'atre dia.
• Pel que fa el tema ambiental, les escenes, es desenvolupen a casa seva, un típic barri britànic i a més a més trist, la zona de la mina, el gimnàs i pocs més. Tot i què la majoria d'escenes passis el mateix lloc, com ara en el gimnàs o a casa no es pessada, ja que han sabut treballar bé la combinació entre aquests.
• Els esteriotips estan molt marcats: el sexe, la figura fort del pare, la figura dèbil del fill, la figura de l'avia que actua com una mena de moble, la imatge de l'home que va el bar, rebuig o males mirades pel seu amic gay i el paper de la nena que sempre observa.
• El tem,a emocional no es destacat. Les abraçades, els petons, l'afectivitat en sí no desenvolupa massa.

Temes treballats a Educaió física que surten a la pel·lícula:

• Segons els conceptes llegits previament, en els discuros de masculinitat i femenitat ..., no és el mateix sexe que gènera cosa que estic totalment d'acord.

- Sexe: és quecom bilògic i aquest es pot ser de dues classes sexuals: masculí i femení.
- Gènere: és quelcom psciosocial que s'assignen als homes i a les dones.

Per tant, el sexe està determinat per les característiques genètiques, hormonals, fisiològiques i funcionals que els éssers humans ens diferencien biològicament, mentre que el gènere és el conjunt de característiques socials i culturals assignades a les persones en funció del seu sexe.

• Quan l'infant neix ja el classifiquen en un gènere, per tant, tedim a marcar les diferències molt aviat.

Des de petits, els infants, reben valors i creences que delimiten aspesctes o aspiracions socials que segons el sexe han de tenir, són educats per a comportar-se de certa manera a partir de la diferència sexual sense que això es relacioni amb les capacitats reals dels individus.

• Sense donar-se els pares, que estan influenciats per la societat, influeixen els infants en la contrucció d'arquetips de gèneres.

Per tant, per als infants pot sembla d'allò més normal que mentre les mares netejen tota la casa el pare no fa res o bé està tota l'estona enganxat a la tele o l'ordinador. Els infants acostumen a "copiar" el què veuen a casa i si els tutors de l'ifant no canvia aquesta manera de fer o aquesta visió, l'infant trirà un concepte equivocat del tema.

• El mass-media també és un gran influenciador del tema anterior, ja que classifiquen tots els anuncis en gèneres mitjançant els efectes sonors i visuals.

És un gran error per part del mass-mèdia, ja que crea unes il·lusions als infants que no existeixen, per tant, aquest es pot sentir malament. A més, per què posar tots els anuncis de les nines de color rosa amb veus tan suaus i dolces? Per què pels nois aquests anuncis tan agressius? Potser perquè les nenes han de ser princesetes, cuidar de la casa, els infants, ... i els nois uns "matons" que estan preparant-se per anar a la guerra? Ho trobo una mica patètic, ja que si de ben petits no els diferencièssim entre gèneres ni per mitjà de mass-mèdia o la societat aquests infants sabrien de tot una mica, cosa que avui en dia és escassa.

• Indubtablament crec que les pràctiques docents afavoreixen en la construcció de discursos tipificats de gènere, ja que aquests estnm tipificats per a la societat en què vivim.

S'hauria d'intentar treure la típica frase "diga-li a la mare ", ja que d'aquesta manera els infants poden pensar que les mares són el centre, les que ho fan tot (anar a les reunions de pares, posar l'esmorzar a l'infant, anara buscar-lo a l'escola, portar-los a l'activitat corresponent, etc). Per tant, deixa molt de banda la feina que pot arribar a fer un pare, crec que els pares també estan capacitats per fer aquestes coses, però nosatres mateixos tendim a fer servir una expressió en concret "diga-li a la mare " en comtes de "diga-li a la mare i/o el pare". De la mateixa manera passa amb els mots nens, en la nostra societat ens referim a nens i nenes, però en cap moment direm nenes. Per no caure en aquest error podem fer servir la paraula infants.

• L'efecte pel desenvolupament de l'infant dasada en discursos tipificats de gènera podria se convertir-se en un mascliste o una femenista.

Els nens acostumen a veure a les nens jugant a nines, cuinetes o altres jocs similars, en canvi, els nens juguen a futbol, un pesport que no acostument a jugar les nenes, per tant, quan ho fan estan mal vistes. Aquest resultat és la influència dels mitjans de comunicació, del qè veuen a casa, el carrera, en fi... el dia a dia a la nostra societat. Això perjudica a l'infant, ja que no té opció de tria.

• No hi ha activitats físiques o esportives exclusivament per nois o per noies. En principi tots els jocs són tan per nois com per noies, però el mass-media o els pares i les mares dificulten aquests aspectes, ja que cusasi sempre hi ha la tendència en els anuncis, que ho em explicat abans, a separar-ho per gèneres i passa igual amb la familia.

Crec que els jocs al principi es poden adaptar de tal manera que no es diferenci en cap gènere. Per tant, es pot jugar perfectament sense dir que aquest és un joc de nens i aquest de nenes, sinó estanderitzar els jocs. No hi ha joguines per nenes i joguines per a nens. Aquest fet està molt marcat per la societat, cosa que fa que els nens jugin amb cotxes i nenes amb nines. Això cambia ales aules, ja que tan nens com nenes tenen opció de triar el què vol jugar sense ser jutjat o jutjada.

• Les conseqüències d'una societat adulta que ha educat en base arquetips de gènere poden ser que els infants repeteixin allò que veuen a casa, al carrer o a la televisó... cosa difícil de canvia.
  

Els arquetips imposat o ja definits costen de canviar, és molt difícil canviar quelcom que està establert des de fa molts anys. Encara que, des de l'educació s'intenta que aquests es modifiqui a poc a poc, però és un procés molt i molt llarg.

• Avui en dia, culturalment, l'educació física juga un gran paper pel que fa el culte del cos.

Avui en dia es dóna molta importància al culte al cos i per aquesta raó hi ha una gran demanda social de la seva educació. L'objectiu de l'Educació Física és desenvolupar les capacitats i habilitats instrumentals dels infants. L'educació física serveix per a conèixer el propi cos, la conducta motriu i també implica aspectes expressius, comunicatius, afectius i cognoscitius. Per tant, l'educació ha de promoure la comprensió del cos i de les seves possibilitats i conèixer i dominar diferents activitats corporals i esportives per al desenvolupament personal.

Educació Física

“Acció pedagògica que contribueix a l'educació integral de la persona. Utilitza en les seves activitats d'ensenyament/aprenentatge l'activitat motriu amb l'objectiu d'educar. La vivència de l`alumne esdevé eix de l'acció pedagògica”. (Lleixà, T., 1996)

Tarda de cine amb "Billy Elliot"

10/11/2009

La història és d'un noi, Billy Elliot, que té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. La pel·lícula transcorre durant la vaga minera de 1984 a Durham, Anglaterra. Aquest noi va cada dia a classes de boxa en un gimnàs. Un dia els diuen que compartiran una part del gimnàs amb una classe de dansa. Un des dies que Elliot està al gimnàs sol practicant perquè li ha manat el monitor, decideix incorporar-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família, ja que la família viu una època difícil i no acceptarien que un noi fes ballet.. La senyora Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres.

Els personatges principals són: Jamie Bell, Julie Walters, Gary Lewis, Jamie Draven i Stuart Wells.

Tot i que ja l'havia vist em va emocionar molt, se'm queien llàgrimes sense adonar-me'n. Em va encantar. Crec si la tornès a veure tornaria a emocionar-me, ja que transmet molts sentiments alhora (ràbia, alegria, ira, satisfacció, ...).

El bebé humà

Aquest vídeo, ofereix una recopilació de la investigació que han realitzat científics i investigadors sobre el comportament de l’infant per a explorar una de les àrees fonamentals del seu desenvolupament, el moviment.


Baby Human descobreix una perspectiva en el món del desenvolupament infantil destacant les aptituds pel moviment.

En el vídeo se’ns explica el procés primerenc del desenvolupament motor. Com els nadons experimenten tot el que pot o no pot fer amb el seu cos, donar-se la volta, gatejar, “patear”, copejar, etc. els primers anys de vida són molt importants en el desenvolupament de l’infant, i el vídeo ens ajuda a comprendre els progressos que realitza el nen o la nena durant aquests primers anys de vida, a partir dels quals es construirà la resta dels seus aprenentatges.


El desenvolupament de l’ésser humà s’explica a través de la psicomotricitat, ja que des què el nen neix, entra en contacte amb el món a través del cos, comença a explorar el seu entorn, a conèixer-lo i descobrir-lo a partir de la percepció i manipulació d’objectes i dels moviments que és capaç de realitzar.

El desenvolupament motor, que es reflecteix a través de la capacitat de moviment, depèn essencialment de dos factors bàsics: la maduració del sistema nerviós i de l’evolució del to.

Durant els primers anys, la realització dels moviments precisos depèn de la maduració del sistema nerviós.

L’evolució del to muscular permet les contraccions musculars i els moviments; per tant, és responsable de tota acció corporal i, a més, és el factor que permet l’equilibri necessari per a efectuar diferents posicions.

El moviment influeix en el desenvolupament del nen o la nena, en la seva personalitat i en els seus comportaments. L’infant d’edat primerenca és un dels principals mitjans d’aprenentatge. L’activitat física i la ment es connecten mitjançant el moviment, estimulant el seu desenvolupament intel·lectual, la seva capacitat per a resoldre problemes. Per exemple, si un nedo desitja arribar a un objecte que està lluny, realitzarà tot un pla per a obtenir-lo, gatejarà i idearà la forma de travessar els ob

stacles que pugui trobar per a tenir-lo. Les destreses motrius que adquireix el nedo, com gatejar o caminar, afavoriran els sentiments de confiança i seguretat en ell, en els seus assoliments i les seves capacitats. Per aquestes raons, la psicomotricitat compleix un rol important i bàsic en l’educació i formació integral de l’infant.

Els elements de la psicomotricitat es desenvolupen paral·lelament a les funcions afectives i intel·lectuals (pensament, llenguatge, memòria, atenció, etc.), estan interrelacionades i són indispensables per a l’adquisició d’habilitats cada vegada més complexes en totes les etapes del nen o la nena. Així per exemple, l’equilibri o l’orientació espacial són elements de la psicomotricitat necessaris perquè el nen aprengui a asseure’s, gatejar, caminar.

Els nadons no són éssers indefensos, són éssers de gran intel·ligència amb els sentits plenament desenvolupats i l’habilitat d’assimilar i processar el constant devessall d’imatges, sons, sentiments i moviments que els bombardegen des del seu naixement.

La motricitat

23/10/2009

Elements que component la motricitat humana

El nen de 0 a 12 anys ha d’associar la competència motriu.

Les accions motrius han de tenir dos fonaments bàsics que són:
- La capacitat preceptiu-motriu
- La capacitat condicional

Quan parlem de capacitat ens referim a allò que és innat. Quelcom innat tindrà un pes específic motriu.

Sobre aquests fonaments hi ha unes habilitats motrius bàsiques, és a dir, els moviments (tot allò relacionat amb els desplaçaments, salts, girs, ...) i específica.

Quan diem habilitat estem parlant dels moviments més especialitzats, és a dir, aquells que s’han d’aprendre (cordar la bata o cordar-se els cordills de les bambes).

Capacitats perceptiu-motriu

És la percepció d’ell mateix i la percepció de l’espai: el nen ha de conèixer el medi que l’envolta i les seves possibilitats per tal què pugui desenvolupar els diferents tipus de moviments.
Avui en dia les capacitats preceptives, motrius i emocionals estan una mica distorsionat en els infants.
El nen/a ha de saber desenvolupar les següents capacitats:
+ Percepció d’ell mateix:
- Equilibri
- Capacitat Kinestèsica
- Respiració
- Relaxació
- Lateralitat
- Control tònic
+ Percepció de l’entorn:
- Organització de l’espai
- Organització del temps (ritme)

Lateralitat

És aquell segment hàbil o dominant d’una persona, és a dir, allò què és més còmode com ara fer servir la mà dreta o esquerra per llançar una pilota. És el tenir més facilitat de fer moviments o altra que estan controlats pels hemisferis cerebrals.

A partir de 3 anys ja es pot veure el segments hàbil del nen/a.

La fase de la localització es dóna de 0 a 3 anys i a partir d’aquí arriba la fixació, el desenvolupament i la independència del segment. La localització i la fixació és quelcom natural, però la part del desenvolupament i la independència del segment són quelcom d’aprenentatge.

Hi ha infants que tenen lateralitat creuada. Aquests estan a la fase entre la fixació i el desenvolupament.

Història: Relació entre cos i ment

16/10/2009

Relació entre cos i ment:

- Prehistòria: ja hi havia manifestacions de l’educació física, però era més aviat un tema físic i reproductiu. Ells corrien amb les llances per caçar i trepaven els arbres refugiar-se dels animals.

- Grecs: va ser la primera cultura que va agafar ‘element físic com a un element educatiu.
La paidea era el gran objectiu educatiu, és a dir, volien trobar l’equilibri entre la part física i la part intel·lectual.

La persona és la unitat psicosomàtica, és a dir, el cos i la ment és un.

Sorgeix la paidea pel sistema de polis, eren aquells que tenien un ideal, un sentiment comú i que les podien compartir a les olimpíades, és a dir, en els jocs olímpics que s’organitzaven ja que es compartia la joia de ser grecs.

Grècia és el corrent científic jònic, ja que va ser la primera manifestació científica. Va sorgir la gimnàstica mèdica, la que coneixem ara com a fisioteràpia.

Grècia és el bressol de la democràcia. Ser un bon demòcrata volia dir tenir molta cura del cos.
L’educació dels atenencs era duta a terme per gramàtics, citaristes i paidotriva (el què seria avui en dia un professor d’educació física).

- Roma: quan van xocar amb els hel·lenístics es van quedar només amb el culte del cos. Es converteix llavors en una societat hedonista, és a dir, una societat que buscar el plaer pel plaer.

Valoraven l’espectacle, el circ, l’atleta professional (Espartaco) que eren els soldats. Hi ha molt volum d’activitat física, però perd la part educativa de l’educació física.

- Edat mitjana: Tota l’educació física estava sota la tutela del cristianisme i aquests van eliminar-ho tot, sobretot pel fet del culte al cos i el plaer d’aquest.

La societat es dedica molt a la guerra, per tant, quan arribaven de la guerra organitzaven més jocs sobre guerres.

Déu és el centre de tot.

- Renaixement: torna el pensament dels grecs. L’home és el centre, es torna a valorar aquest.

- Segle XVIII: Sorgeix Rousseau i diu “l’home és per naturalesa”. Hem de col·locar els nens a la naturalesa, ja que la societat els fa dolent. Piaget també va ser important ja que va descobrir aspectes de gran importància en relació amb el desenvolupament del pensament lògic matemàtic en els nens en edat preescolar.

- Actualment (Educació física/gimnàstica a les escoles): la suma de la higiene-esportiva, a psicomotricitat i l’expressió corporal forma l’educació física actual.

Educare i Educere

09/10/2009

EDUCARE I EDUCERE

L’educació comença des de què un neix. L’educació no és quelcom genètic, sinó què nosaltres anem passant el què sabem de generació a generació.

Etimològicament els grecs distingien entre:
Educare que faria referència a la transmissió del coneixement (seria com un ensinistrament).
Educere que es referien en el procés educatiu a partir de la promoció personal, en tenir capacitat de raonar i entendre.

*Som la única espècies que tenim el acte de consciència:
- Animals: “ser” (només poden ser)
- Home: “ser”, “poder ser”, haver de ser” (és més complex ja que tenim consciència).

En l’home no tan sols fa referència al Educare sinó que li recau més l’Educere. Amb l’Educere es treballa la consciència del nen, el propi raonament.

*S’hauria de reduir l’Educare i reforçar més l’Educere.
0-3: portar a terme l’Educare.
3-6: portar a terme l’Educere.

En aquest cas entenem l’educació física com l’Educere i la gimnàstica com l’Educare.

*Constructivisme Skinner i Pavlov

La teoria de Pavlov va ser el primer en les teories estímul-resposta (ER). Aquest experiment es va fer amb gossos, es tractava de demostrar que un gos generés saliva quan se li presentava un estímul condicionat, per exemple, carn.

Feia sonar una campana i tot seguit posava pasta de carn que els provocava la saliva. L'aprenentatge (condicionament) es donava quan després d'un nombre de repeticions del so de la campana feia salivar als gossos, el so de la campana només feia saliva als gossos. Els gossos associaven la campana (estímul condicionat) amb la pasta de carn (estímul no condicionat).

Skinner volia observar la conducta mitjançant reforços positius (recompensa) contra reforços negatius (càstig).

És una manera d'ensinistrar tan els animals com a les persones mitjançant diferents estímuls.

Abans es deia que es feia gimnàstica ja que era saludable. Era quelcom físic i orgànic. En canvi l’educació física es basa més en entendre la persona en la part cognitiva, emocional, social, físic i orgànic.

En la part física i orgànica s’aconsegueix elevar la part cognitiva i emocional.
La part social es treballa a parit de racons i activitats en grup amb un espai en la qual els nens es poden moure.

*Nosaltres en centrarem en l’Educere.

Històricament la psicomotricitat va ajudar a evolucionar i endinsar-nos cap a l’Educere (Educació Física).

CLASSE (02/10/2009)

Teoria

L’objecte d’estudi de l’educació física es centra en el cos i el moviment.

* Hem fet una anàlisi de les manifestacions del cos i el moviment de la pel·lícula: “Quiero ser como Beckham”.

Hi ha tres tipus de basants:

+ Basant objectiva: ens indica un cos mecànic o somàtic que genera moviment mecànic.

+ Basant subjectiva: podem dir que el cos no tan sols és un tros de “carn”, sinó que és un cos pensant, quelcom sentimental. Va lligada amb la decisió motriu, és a dir, amb el que hem esmentat abans, el cos pensant, lògica-motriu i el moviment pensat.

+ Basant social: els discursos socials pesen molt avui en dia. Depèn de l’època i la situació tan social com cultural. Hi ha una visió crítica del moviment, és a dir, el moviment de noi i de noia està molt diferenciats i hauríem d’intentar que no fos així. S’hauria de fer una mica de tot tan pels nois com per les noies en quan a activitats motrius.

Per tant, l’educació física és aquella àrea de coneixement del nen d’una forma integral (física, social, objectiva, ...), és a dir , que tingui una funció motriu a través de moviments.