divendres, 25 de desembre del 2009

El bloc: petit resum de tota una experiència

Els primers dies van ser un caos, desconeixíem el tema, però a poc a poc hem anat superant totes les dificultats en que ens trobàvem. Tots creiem que el bloc seria una gran feinada, cosa que ha estat, però personalment he gaudit fent-ho i dedicant-li temps.

Al principi no sortien moltes coses, em posava nerviosa i no sabia què fer, ... tot i així tots hem anat tirant, sense abandonar allò que en un futur necessitarem conèixer.

Primerament fèiem tan sols el que ens demanaven, però cada un amb el seu ritme ha anat omplin i tirant endavant els seus blocs sense que ningú li digues que havia de fer, fem allò que nosaltres creiem i ens sentim bé fent-ho.

Els resultats han estat positius, perquè he après a utilitzar diversos programes i les seves aplicacions.

He après moltes coses, tot i que encara queda molt per aprendre. La tecnologia avança i nosltres també hem d'anar avançant, renovant-nos sempre, ja que el món de la tecnologia no s'atura.

Alguns dels camps que hem treballat han estat:


I quelcom especial que m'ha agradat i he gaudit ha estat el poder fer enllaços, era un tema que sempre m'havia interessat i mercès a aquestes classes de les TIC he pogut enverinar el seu funcionamet i posar-ho en pràctica.

De totes les coses que hem après, que no són poques, el què més m'ha agradat és fer les entrades la la Setmana Extraodinària, perquè no tan sols m'ho vaig passar molt bé amb les activitats que varem realitzar, sinó que vaig aprendre un munt de coses. Crec que aquesta setmana no s'hauria de perdre, ja que és un gran aprenentatge fora de l'escola, una vivència personal i col·lectiva.

He gaudit fent la entrada d'Àgora, perquè és una entrada que ens va permetre tractar diversos temes: debat, aplicació del Movie Maker, reflexió personal, etc. Crec que va ser una de les més complertes.

L'altre entrada que hem va agradar fer va ser la visita a la Fundació Joan XXIII. Durant visita varem poder comprovar com els infants treballaven amb les noves tecnologies i la facilitat amb la que s'identificaven amb elles. Vaig poder comprovar que el futur està en les TIC.

També vaig veure que els infants estaven treballant amb el Clic, un programa amb el que vaig treballar de petita, i què també he après a crear i editar mitjaçnat el JClic.

Resumint, la meva valoració és totalment possitiva i el què el començant em semblava ferragós i complocat ha acabt convertint-se en quelcom diverit i de garn profit.

Com a resposta al comentari fet per en Jodi Simón, professor de les TIC a Blanquerna, "gràcies per no haver-vos suicidat", jo diria "ha estat una gran sort no haver-nos suicidat".

dimecres, 23 de desembre del 2009

Últim dia de Seminari

Ja s'ha acabat... quina pena, m'agradaven aquelles estones de seminari. Tots erem com una petita familia, però bé, encara hem de passar altres experiències amb altres companys, oi?

Anem a parlar una mica de les festes i les activitats de Nadal a les escoles. Al Nadal és temps d'alegria i festa, moments de regals i jocs.

Durant aquests dies les escoles ho celebren amb cançons nadalenques, cançons com ara les dotze van tocant on al mateix temps s'apren la cançó i la llegenda del naixement de l'infant. També trobem altres cançons per a cantar i aprendre.

Mitjaçant les TIC també es poden fer activitats nadalenques. En el portal de edu365.com hi ha diverses activitats per a realitzar com aquesta que us proposo. És una activitat que algú ha montat en el JClic que s'anomena llums de Nadal. Si teniu temps jugeu una estona perquè està bé i hi ha les melodies de les cançons nadalenques, és a dir, està molt ben ambientada.

Els tallers són molt comuns en aquestes èpoques, la carta als reis, els poemes pels nostres familiars, un conte com el que hem estat escoltant, fer representacions, el concert de Nadal, etc.

Hi ha un munt de coses a fer, com el Tió, un tradició molt arrelada al nostra país, Catalunya. Els infants els hi dónen menjar i el cuiden fins el dia que ha de cagar, però aquest no caga si no cantes la cançó i li piques cops de bastó.



Tan el Nadal com tot aquest període és d'apropament, calidesa i diversió amb la gent que estimem.

Per finalitzar aquesta sessió de Seminari us deixo amb una cançó molt bonica.

Bon Nadal!




dilluns, 21 de desembre del 2009

TIC i els mestres

Reflexió de les Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologies.
  • Hem d’anar més enllà de les nostres competències digitals.
  • Sempre donem reconeixem i referències aquelles persones que ens han facilitat tan l’aprenentatge com la informació adquirida.
  • Hem de mirar amb visó de futur, per tant, tot allò que hem après mitjançant les TiC ho aprendran i viuran els nostres alumnes.
  • Acabarem ser tothom uns ciutadans digitals.

M'agradaria destacar uns quants punts que crec que són importants:

a) Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.

b) Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols.

c) Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.

d) Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.

Aquets punts son recollits dins les Normes de la UNESCO i tot hi que hi ha altres punts que crec que també són importants, he volgut destacar aquets ja que en ells es recullen algunes de les coses que hem parlat a classe.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia


És evident que avui en dia mana la tecnologia, així doncs, tan petits com grans han està alerta a les TIC.

Les competències digitals no són quelcom innat, sinó que s'ha d'aprendre al llarg del temps. És cert que mercès les TIC ens facilita la comunicació tan amb els docents com amb els alumnes i aquesta ens facilitarà també a la nostra vida professional, perquè ens podrem comunicar tan amb els altres docents de la professiño com amb els pares.

Com hem pogut observar, durant el curs acadèmic, s'ha anat fent activitats amb les TIC. Aquestes es poden realitzar sense cap mena de problema amb els infants com ara jocs intercatius mitjançant les TIC.

Tot i així, hem d'anar renovant i reciclant els nostres coneixements sobre les noves tecnologies, ja que aquestes sempre està en constant canvi.

Podem destacar dos documents que diuen les diactrius que els docents haurien d'adquirir:
  • Normes UNESCO: Nocions bàsiques de tecnologia, aprofundiment de coneixements i Creació de coneixements.
  • Normes de la ISTE: Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents (diu en què haurien de ser competents els docents) i Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants.

En l'Educació Infantil, els infants, han d'adquirir una sèrie de capacitats on a Primària es converitiran en competències bàsiques.

Recitació: Pessebre màgic

dijous, 17 de desembre del 2009

JClic

Zona Clic

  • La Zona Clic és una web de suport del programa Clic.
  • Projecte de JClic és un conjunt d’activiats com ara els trenca closques, els mots encreuats, etc.
  • Hem de tenir instal·lat el progrma Java per a poder realitzar aquestes activitats.
  • Activitats que es poden realizar dins el JClic.

A la Zona Clic et permeten aportar activitats, és a dir, crear projectes del JClic. Amb el JClic podem crerar activitats com ara un trencaclosques, sopa de lletres, ordenar frases, etc.

Per crear i dissenyar aquestes activitats ho fem mitjançant el JClic Author, un cop instal·lat podem començar.

Imatges que trobem a la carpeta “jclic de les fruites” què hi podem observar?

  • Són arxius jpg.
  • Diferències entre les imatges són el pes, aquestes són imatges que pesen poc.
  • El píxels, és a dir, les dimensions són diferents.

Procediment per crear activitats en el JClic:

  1. Instal·lar el JClic Author, en aquest cas ja el tenim instal·lat a l'ordinador de l'aula.
  2. Crera una carpeta a l'escriptori per guardar les imatges i el projecte.
  3. Hem de crear quatre activitats amb quatre fotos diferents relacionats amb la fruita. Abans de fer l'activitat estaria bé passar aquestes imatges pel GIMP, ja que d'aquesta manera ocuparan menys espai.
  4. Crear un nou projecte i posar les fotos a la mediateca.
  5. Assignar el nom de l'activitat (trencaimg, trencatxt, associatxt, associaimatze).
  6. Canviem el color de fons i sense vora.
  7. Escriure el missatge inicial (Fes aquest ...) i final (Molt bé) en l'activitat.
  8. Hi ha un apartat de descripció de l'activitat, tan sols s'ecriu si es vol donar algunes indicacions.
  9. Podem utilitzar l'opció de la pell que serveix per canviar el color de la interfície.
  10. Triar el número de divisions i forma, canvi de color i tamany de la lletra, introduïr una imatge, per exemple, en la d'associar imatges amb el seu nom o color.
  11. Un cop acabar hem de fer un altre activiatat.
  12. Un cop realitzat les quatre activitats hem de crear una carpeta en un subapartat del blink i penjar-hi el fitxer comprimit en format jclic.zip i l'adressa web del projecte d'activitats en format .htm.
  13. Hem d'embedir l'activitat en el nostre bloc. Per a fer-ho us penjo aquesta pàgina web on et diu com ho has de fer.

Resultat


Ara us proposo un altre activitat Nadalenca:






Passeu un bon Nadal amb aquest joc!


dissabte, 5 de desembre del 2009

Auditori

20/11/2009

L'última sortida que hem fet va ser durant la Setmana Extraordinària vam anar a l'Auditori de Barcelona. La visita al museu, que pot ser lliure o guiada, va ser molt ràpida i no varem poder gaudir massa, de totes formes va ser enriquidora.


Vam visitar una sala on hi havien instruments que els infants podrien tocar, aquesta sala l’anomenen la Sala Interactiva. El museu té preparat un Programa Educatiu adaptat per tots els infants que vagin a visitar-ho, ja que el seu objectiu és apropar la música als més petits.


Ens van explicar que la Sala Interactiva serveix perquè els infants experimentin amb les diferents famílies d'instruments. El seu objectiu es transmetre quelcom científic sobre els instruments musicals.


Hi ha programa educatiu pels infants de P3-P5 que s'anomena "Descobrim" i altres pels infants de P5-2n que es diu "Vine a trobar el teu instrument amic".


En aquest cas són els mestres els que duen a terme la visita, ja que ells coneixen millor el tema. Aquesta activitat que han pogut fer al museu de la música la poden duu a terme abans o després de la visita a les aules, ja que el museu els envien materials necessaris per anar treballant (cartes amb fitxes, carpetes per organitzar, ...).

Ambdues activitats, esmentades, tenen guies didàctiques penjades a la web del museu.



Quan varem acabar de visita el museu vam anar el concert, "Corda i descorda", quina emoció! Només arribar cada un varem seure els nostres llocs. Aquest era un concert adaptat per infants de P3, P4 i P5. Crec que quan l'estrenin els infants s'ho passaran molt bé, ja que a mi em va agradar molt i crec que és un concert que també portaria els meus nens i nenes de l'escola.

Va ser un concert espectacular, amb música, llums, colors, joc, ball, etc., els músic s'ho passaven molt bé i això ho transmetien. A més amés, feien participar molt el públic, cosa que va enriquir el concert.

Va ser un concert expectacular, amb música, llums, colors, joc, ball, etc., els músic s'ho passaven molt bé i això ho transmetien. A més amés, feien participar molt el públic, cosa que enriqueix el concert.

divendres, 4 de desembre del 2009

Activitats Creatives

24/11/09

Hem tingut una sessió de creativitat, aquesta setmana, molt xula! Aquestes activitats les hem fet mitjançant un retroprojector. Els resultats són increïbles i, a més a més, ens ho passem d'allò més bé!

Ho varem organitzar en petits grups, així l'activiat és més activa i pots fer més coses. La part en la que es projecte el dibuix perquè tu ho dibuixis o pintis pot ser una bona activitat per fer, és recomanable l'utilització de "dachs", ja que són materials tous que llisquen millor. Els infants poden gaudir com mai fent aquest tipus d'activiatat.
Fent aquesta activitat podríem treballar les pors dels infants, ja que aquests acostumen a tenir, per exemple, por de la foscor, les ombres, els reflexes, etc. Per a treballar amb el retroprojector necessites una mica de foscor. El fet de què s'ho passin bé, encara que estiguin a les fosques, fa que puguin arribar a perdre les pors que tenen.

És important, quan es treballar amb el retroprojector amb els infants, el preguntar-los què creuen que és l'ombra i explicar-los que perquè surti el dibuix és necessari tenir llum. També és recomanable que abans treballin amb el llum del dia, perquè perdin una mica la por a les ombres i que no s'ha de tenir por ni a aquestes ni a la foscor.

Després hem fet "obres de teatre" a partir de les pròpies ombres i d'altres objectes, com ara un barret.

Que divertit! Us ho recomano!

dijous, 3 de desembre del 2009

Reflexió grupal de la Setmana Extraordinària

Avui ens hem juntat dos seminaris. La veritat és que m'ha semblat fenomenal, ja que he pogut gaudir, no tan sols de les presentacions dels companys del meu seminari sinó també, de les presentacions dels companys de l'altre. Hi havien bastants que donaven gust de veure!

A continuació us deixo la reflexió i el vídeo que hem presentat en el seminari per resumir aquesta Setmana tan "Extraordinària"!

Fent una reflexió de les nostres vivències durant la setmana d’activitats extraordinàries ens agradaria dir que ha estat una experiència nova, enriquidora i sorprenent.

A trets generals tot el recull d’activitats realitzades han estat força profitoses i interessants, tot i que hi ha agut algunes que ens han resultat més divertides que d’altres. Com per exemple comparant l’exposició de so i color i la de dansa de fades i follets, destacaríem les diferents temàtiques exposades, trobant la primera amb una profunditat més històrica -religiosa i la segona més creativa i mitològica que podria ser més atractiva per al públic infantil.

Hi ha hagut activitats més dinàmiques que d’altres com per exemple el jardí de cordes ha estat molt actiu. Les sensacions que hem experimentat han estat múltiples, destacant la por viscuda al inici de l’activitat i posteriorment una satisfacció personal al haver pogut assolir el repte!

Per altra banda el concert a l’auditori també ha sigut molt dinàmic, però aquest cop a nivell sensitiu, ja que hem pogut gaudir d’un concert diferent que ens ha despertat diverses emocions com l’enyorança, melancolia, alegria i en el qual hem pogut participar com a vocals. Ens hauria agradat veure el concert amb els infants per poder observar les seves reaccions i respostes als estímuls que els músics oferien.




Elisabet Santiago
, Laia Rodríguez, Helena Montull, Mireia Garcia i Júlia Ginita Castells

dimecres, 2 de desembre del 2009

Setmana Extraordinària al Seminari

Aquests últims dies del Seminari l'hem dedicat a les activitats de la Setmana Extraordinària.

En el nostre grup hem decidit repartir una mica la feina. Mentre unes estaves fent la part d'editar un vídeo, fent un resum amb imatges, les altres feien la part de reflexió del la setmana.

La meva companya, Mireia Garcia, i jo ens ho hem passat molt bé fent la part d’edició, malgrat les dificultats que hem trobat de tan en tan. Verm haver de començar 3 vegades perquè se'ns havien esborrat les imatges, però bé ... no varem perdre la paciència.

Ahir també varem fer el debat "d'Àgora", he penjat una entrada per aquesta pel·lícula que varem veure-la durant la Setmana Extraordinària. En l’entrada explico una mica la meva opinió i els trets a destacar de la pel·lícula. Fins hi tot, si voleu, podeu trobar el tràiler de la pel·lícula.

També vaig gaudir amb el debat posterior que varem fer, ja que m'agrada molt opinar i analitzar les pel·lícules que he vist, sobretot arribar a descobrir quelcom més enllà de la simple posada en escena.

dimarts, 1 de desembre del 2009

El Debat mitjançant "Àgora"



Avui farem el debat "d'Àgora", la pel·lícula que varem veure cadascú per lliure a la setmana extraordinària, pel·lícula que dóna a pensar.


Mitjans amb els quals conta la pel·lícula

Es tracta d'una gran producció.

  • Té decorats molt encertats amb una correcta recreació de l'antiga Alexandria, les seves estàtues, les seves biblioteques, la seva gent i meravelles.
  • La posada en escena de l'antiga Alexandria és la més perfecta que s'ha fet en el cinema.
  • Tria temàtiques interessant:

"L’Àgora és el planeta en el qual hem de conviure tots"
"Àgora planteja el conflicte entre la raó i la intolerància”

La pel·lícula explica el moment en què els cristians deixen de ser els perseguits per a convertir-se en els perseguidores.

  • El vestuari és molt encertat.
  • El maneig de la il·luminació i dels plànols és perfecte.
  • Els diàlegs són justs i no comporten reprovació.
  • Les baixades de zoom des de l'espai fins al temple són impressionants

Missatges que es pretenen transmetre a la pel·lícula

El cinema és un mitjà per a explicar la història, però té les seves limitacions: Amenábar pretén explicar una història a partir de la qual «el món canviarà per sempre». La pel·lícula té tants missatges ideològics que és impossible ficar-los tots en el temps que dura la pel·lícula. Els missatges que han volgut transmetre a través de la pel·lícula són:

  • Que les religions generen odi i violència. En unes declaracions, Amenábar, va dir “quan per a defensar les teves idees siguin del tipus que siguin has d'utilitzar la violència, deixes de ser un ésser humà per a convertir-te en un ésser menyspreable".
  • Que existeixen dos mons, d'una banda, el de la filosofia i la ciència, contraposat i incompatible amb el de la religió.
  • Que el cristianisme al començament va ser misericordiós, però la jerarquia eclesiàstica i l'Església són per definició intolerants i fonamentalistes.

I, sobretot, hi ha dos missatges més que són especialment tractats a la pel·lícula:

  • El cristianisme és la causa de la caiguda de l'Imperi Romà i de la desaparició de la saviesa grecollatina.
  • El cristianisme és el culpable de la subordinació i dominació de la dona per part de l'home.

Alexandria i Hipàtia són el símbol d'una civilització grecoromana basada en la filosofia, la ciència i la llibertat, fins que va arribar el cristianisme i va començar la fosca Edat Mitjana. Ens trobem amb un atac ideològic contra totes les religions portades a l'extrem i en particular contra el cristianisme. Amenábar obre la porta amb la seva pel·lícula al debat sobre la intolerància religiosa, com en el seu moment ho va fer en el cas de «Mar adentro» amb l'eutanàsia.

Llicències històriques de la pel·lícula

La interpretació de Hipàtia i de Cirilo d'Alexandria que fan els actors i el director són bones, encara que cronològicament no coincideix amb la realitat històrica (Hipàtia va morir als seixanta-un anys). Malgrat les llicències històriques que s'han pres i no sent una transcripció literal del què va ocórrer, Amenábar dóna una idea dels moments inicials del cristianisme que va passar de ser perseguit a perseguidor, d'un moment convuls i d'un xoc de cultures: judaisme, cristianisme i paganisme


Com llicències històriques a la pel·lícula trobem:

  • Hipàtia no va ser assassinada sent una jove bella de 38 anys, sinó que va morir en l'any 415 i tenia 61.
  • No va ser famosa pels seus dots d'astronomia per més que en la pel·lícula s'obstinin, atribuint-li haver-se avançat a Klepler més de mil anys; sinó perquè era una «divina filòsofa» platònica, en paraules del bisbe cristià Sinesio de Cirene -única font coetània que es conserva sobre ella-, a la qual anomena a les seves cartes «mare, germana, mestra, benefactora meva».
  • Sinesio de Cirene, a qui en la pel·lícula se li fa traïdor i còmplice en l'assassinat de la filòsofa, va morir dos anys abans que ella, així que és impossible que tingués res a veure amb la seva mort.
  • Hipàtia va ser verge fins al final, però no va viure la castedat, “per a ser igual que un home i poder exercir una professió amb plena dedicació”, ho va fer perquè, coherent amb la seva filosofia, exercia la Sofrosine, és a dir, el domini d'un mateix a través de les virtuts enteses com el control dels instints i les passions.
  • Hipàtia mai va ser directora de la Biblioteca d'Alexandria.
  • La Biblioteca d'Alexandria no va ser destruïda pels cristians. La biblioteca va ser incendiada per “Julio César”, saquejada juntament amb la resta de la ciutat per “Aureliano” en l'any 273 i rematada la seva destrucció per “Diocleciano” en 297. És cert que l'any 391 va ser destruït el que quedava del temple del “Serapeo” en temps de “Trajà”, i de “Diocleciano”, qui per a commemorar la feta, va posar allà la seva gran columna, raó per la qual els cristians la van destruir, ja que ell era el símbol de les persecucions que van patir durant tres-cents anys.

Comentari

La pel·lícula, ens parla de l'estupidesa humana, dels anys d'endarreriment científic de la humanitat per culpa d'ideologies o creences religioses, del diminut que som i dels grans pensadors que podríem arribar a ser si deixem a un costat les nostres religions, ideologies i sobretot les nostres diferències. Les religions no han portat a la humanitat més que misèries, guerres i enfrontaments.

Quan vaig sortir de veure Àgora vaig tenir diferents sensacions, la pel·lícula té un argument construït amb lògica i senzillesa, és una gran producció i desplega grans mitjans per a transmetre missatges. El missatge que es transmet crea rebuig sobre la manera d'actuar de l'Església i sobretot de la seva manera d'actuar en el passat. També parla de les dificultats de la convivència i de la història, amb arguments suposadament objectius, històrics i contrastats. D'aquesta forma a l'espectador no necessita saber més, l'Església es mostra intolerant, visceral, bàrbara, contrària a la raó, l’Església margina la dona i canonitza a un energumen que va defensar tot això, Cirilo d'Alexandria.


Jo diria que pot ser “una pel·lícula contra la intolerància que pot arribar a generar intolerància”.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Eines de suport al pensament

Els fluxogrames

Mercès a les eines de suport podem fer servir una o una altres pel que pugui convenir.

Els mapes conceptuals

Són esquemes que ens ajuden a ordenar els nostres pensaments. Fem servir els connectors per enllaçar un concepte que complementa a altres.

Facilita l’aprenentatge i ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

Un dels programes per a fer mapes conceptuals és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition. És un programa que s'ha de descarregar i instal·lar-lo.

A part d'aquest programa existeix un altres anomenat Gliffy, és un programa on-line gratuït, on pots fer tant mapes conceptuals, representacions gràfiques, diagrames, organigrames, plànols, etc.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Fundació Joan XXIII

19/11/2009

La Carme Castelltort, directora del centre, juntament amb tres professors més ens varen rebre per a explicar-nos com funcionava el tema educatiu i les tecnologies Ituarte del centre Joan XXIII.

La
Funadió Joan XXIII, a Bellvitge, és una fundació promoguda pels Jesuites amb la finalitat de crear un centre de formació de qualitat i obert al barri.



A l'antiga piscina, accessible pel tot al barri, van crear el CTI (Centre de Tecnologia Ituarte) per tal de que tothom pogués navegar mitjançant les noves tecnologies.

La missió d'aquest centre és "promoure una educació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat".

Els quatre caràcters popis del centre són:


  1. Acadèmic: aprendre a aprendre (motivar el desenvolupament de les facultats internes dels alumnes per tal que siguin capaços d’estudiar i comprendre).
  2. Personal: aprendre a ser (un creixement integral de la persona).
  3. Social: aprendre a conviure.
  4. Cristiana: aprendre la religió (cultivar la vida interior).

Quina és la oferta educativa?

En el centre ofereix dues línies d'Infantil, dues de Primària, quatre línies d'ESO, tres de Batxillerat, cinc cicles de Grau Mitjà, cinc de Grau Superior i cursos de formació no reglada.

Aparentment no hi ha diferencies amb altres centres, però si que hi trobem alguns trets diferencials:

  • Atenció personalitzada mitjançant el Departament d'Orientació, el Departament de Formació Humana Religiosa i el Departament de Fundació-Empresa.
  • Innovació Pedagògica mitjançant els Departaments troncals, la Formació del professorat, de l'aula inclusiva i dels equips cooperatius i col·laboratius.
  • Innovació en TIC mitjançant el Departament d'Innovació Pedagògica en TIC i el CTI.
  • Escola arrelada a l'entorn.
  • Treball en xarxa.
  • Associada amb les accions UNESCO en què cada curs es proposa un lema per tal d'orientació a totes les accions de l'etapa i està agermanada amb una escola de El Salvador.
  • Escola certificada en la norma ISO:9001.

Els principis bàsics de l'etapa d'Educació Infantil

La formació que ofereix el centre és la de preescolar i cicle inicials amb infants de 3 a 6 anys (P3, P4, P5 i 1r), ja que és quan els infants arriben a l'escriptura i la lectura.
Dins d'aquesta etapa podem distingir tres fites:

  1. Promoure que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat mitjançant l'adaptació dels alumnes i familiars.
  2. Respectar el nivell maduratiu de cada infant, així com els diferents ritmes d’aprenentatge mitjançant l'atenció a la diversitat, la relació amb els familiars i l'orientació del Departament d'Orientació.
  3. Despertar l’interès per aprendre:
  • Les TIC: el centre potencia des de ben petits les TIC i les TAC per tal ajuda a treballar la motivació i la comprensió.
  • Treballar per projectes: donant protagonisme a l'alumne/a.
  • Treballar per racons: per tal de fomentar l'autonomia, l’interès i respecte el ritme de treball.
  • El joc: en totes les seves modalitats.
  • El treball cooperatiu: fomenta la interacció, per tant, les relacions socials.


Personalment, em vaig quedar perplexa quan vaig veure aquells nens tan petits treballant amb PDIs, no ho havia vist mai. La veritat és que quan a classe ens ho explicaven, em costava de creure, com podia ser el funcionament de la classe amb les noves tecnologies? Però em vaig adonar de que sí que es pot treballar amb les TIC des de ben petits.


CosmoCaixa

18/11/2009


Només arribar varem contactar amb la Directora dels Serveis Educatius de CosmoCaixa, Mª Dolors, que ens va ajudar a trobar les activitats que es realitzen amb escoles. La directora, molt amablement, ens va explicar els serveis educatius que ofereixen i ens va acompanyar fins la ruta que faríem deixant-nos passar gratuïtament.

L’oferta educativa en Educació Infantil comença a partir de 4 anys, encara que també hi ha algunes activitats adaptades als infants de 3 anys.

Hi ha diferents activitats adaptades per aquestes edats:
  • Estudi de la física mitjançant el Clik i el Flash. En aquests es treballa l’aigua, el vent, la música amb engranatges i politges, les bombolles, l’astronomia amb el Planetari de bombolles, etc.
  • El Toca-toca sorgeix com a activitat d’estiu i es converteix en activitat escolar i de família.
  • Bosc inundat: mercès a aquesta activitat es vol treure la por dels infants i desenvolupar els coneixements i la diferència entre la selva, la mediterrània i el desert. Concretament expliquen les característiques del bosc amazònic.
    Nosaltres hem anat a fer la visita amb un grup escolar amb infants de 5-6 anys al Bosc inundat, acompanyats d’una especialista amb el tema i dos mestres. L’activitat era el següent:



Mira què mengen!

Hem començat la visita, parant-nos, en una gran peixera amb multitud de peixos de tots les mides. La qüestió no era tan sols observar sinó saber el que menjaven cada animal. Els nens s'adonaven llavors de que no tots els peixos menjaven el mateix, que hi ha que són carnívors i d'altres herbívors. També podien observar que hi havien peixos més gran o més petits i en funció d'això menjaven una cosa o una altra.





Els infants també aprenien mots que encara no estan introduïts al seu "diccionari" o bé els servia de recordatori d'allò que ja sabien.

Hi ha altres animals que intenten no ser vistos, és a dir, que es camuflen. S'amaguen per no ser menjats. En canvi hi ha d'altres que són vistosos i amb colors llampants per avisar que són perillosos.

Amb aquest recorregut que fan també poden experimentar amb la climatologia que fa en una selva tropical (calor i pluja).

A la selva els animals existents acostumen a ser molt grans. Però no descuidem que també hi viuen ocells, rosegadors o insectes.

M'ho vaig massa d'allò més bé, ja que els nens tenien curiositat i formulaven moltes preguntes, encara que la educadora també anava ajudant perquè sorgissin. De tan en tant, quan hi havia quelcom que els hi cridava la atenció feien un "ohhh" sorpresos de veure aquella escena o aquell animal. Als tres companys que varem anar ens va encantar aquesta visita i l'amabilitat de la Mª Dolors.

Quan varem anar nosaltres, per el nostre comte, a fer la visita de tot el museu vam ser nostres els qui vam quedar al·lucinats del què veiem i com els havia passat als mes menuts deixàvem anar un ohhh...

dimarts, 24 de novembre del 2009

Bolero de Ravel

Us deixo gaudir d'aquesta música tan bonica, potent i meravellosa!

Espero que disfruteu escoltant-lo igual que jo.

Segur que més d'un o d'una li farà il·lusió tornar a escoltar aquesta pesa impressionant!


MNAC: Món màgic

17/11/2009

Visita al museu

Només entrar al museu rebem una explicació dels plans educatius del museu, com ara els objectius, els continguts i la metodologia.


Aquest apartat que ofereixen pels infants, va néixer l’any 75 quant un grup d’estudiants van voler apropar als infants l’art.

Avui en dia aquest grup està format per 3 persones i té dos objectius principals:

- L’interès per l’art
- El treball amb el públic

Hi ha uns estudis específics per fer d’educador en els museus i fins avui s’està desenvolupant el seu contingut, també existeixen uns cursos de formació pels educadors que s’anomenen “Formació permanent” i que estan proposats des del Departament d’educació.

Per més informació buscar-ho a la web del MNAC. A més a més, ens varen donar un CD per si voliem més iformació sobre l'oferta educativa.


“Dansa de fades i follets” (Helena Garrabou)

Aquesta activitat té en compte el llenguatge plàstic i musical. Pel que fa a l’exposició que el nostre grup ha visitat, la part musical es realitza durant la dansa de les fades i follets, ja que va acompanyada de música quan ballen.


L’activitat s’enceta amb un petit conte, que representem nens d’entre 3-5 anys. L’educadora treu un personatge (putxinel·li) que els infants tindran de referent durant tot el recorregut, aquest personatge es la fada “Goteta d’Aigua”.
La educadora explica que no hem de fer soroll ja que les fades i els follets es podrien espantar i amagar-se.

També ens explica que aquesta fada viu a l’aigua i tan sols surt de nit, ja que vigila l’aigua i dorm de nit perquè està cansada. La fada és una mica despistada i ha perdut la seva vareta màgica i ens dóna l’encàrrec de què si en el recorregut la veiem la avisem.

Al llarg del recorregut la educadora va explicant els continguts dels quadres mitjançant diferents preguntes perquè l’infant pugui percebre el què veu. Els educadors també expliquen als infants la importància de l’aigua (la fem servir per dutxar-nos, per rentar la cara, per banyar-nos a la piscina, ... però sobretot la necessitem per poder beure). L’ intenció és fer veure els infants que és un recurs que s’ha de preservar.

La “Goteta d’Aigua” ens deixa que veiem el “Follet dels flautins” que és un follet que toca pel matí per despertar a les fades i els follets. Aquest ajuda a la “Fada Aurora”.

Tot seguit enllaçant amb l’altra història que es relata anem a visitar a la “Fada Aurora”, però no de qualsevol manera, sinó tocant els flautins com el Follet que hem vist abans. D’aquesta manera tenen present el quadre que s’ha visitat abans. I la vareta màgica de la fada serà el fil conductor de tot el recorregut.

La “Fada Aurora” crida al dia i fa fora la nit. És la primera en despertar-se i va tirant flors per despertar a tothom. En el quadre podem també observar a l’ajudant del sol, la fada de la nit, el follet de la rosada, que és l’encarregat de llaçar gotetes d’aigua per despertar, el zèfir que és el vent, fill de la Fada Aurora, i bufa perquè aquesta pugui desplaçar-se i per últim hi ha un petit infant que fa d’observador, ja que encara no té feina.


En el nostre recorregut hem vist el següent quadre que tenim per analitzar:

Joan Brull
Joan Brull centrà aquesta obra en el simbolisme, representant en ella personatges reals, una nena, i de la mitologia, unes fades.
En el quadre intenta capturar l'essència de la realitat i provocar una reacció a favor de la imaginació i els somnis.

És una nena que no pot dormir i decideix anar a un llac on descobreix que hi ha unes fades ballant sobre l’aigua de puntetes i en cercle. És de nit, ja que els infants poden observar que és fosc i hi ha la lluna, encara que a vegades se’ls fa difícil identificar a on està.

La noia per no espantar-les es queda lluny i les observa.

Mentre mirem aquest quadre parlem també de la “Fada Alada”, tal com indica el seu nom té ales, i viu a l’aigua. Aquesta fada quan es desperta es renta la cara i va a esmorzar, els educadors ho aprofiten per parlar als infants de l’esmorzar. Mitjançant aquest quadre els educadors fan referència a la importància d’alimentar-nos bé i fer un bon esmorzar, un dels àpats mes importants del dia.

Tornat al quadre anterior en el que al fons hi ha un bosc, anem caminat fins a arribar “al bosc encantat”.

En el “Bosc encantat” viuen els nans del bosc, però aquests es transformen en arbres quan senten algun soroll. Aquests són els encarregats de netejar el bosc. Encara que després de fer la feina els agrada ballar amb tots els seus amics.


Amb aquest quadre es vol donar importància la preservació de la natura, un entorn que hem de cuidar, ja que sinó desapareixerà.

En aquest moment trobem la vareta màgica de la “Goteta d’Aigua”, ja que hi som al final del recorregut del museu. Durant tot el recorregut els infants estaran pendents de si trobaran o no la vareta de la fada, això fa que tinguin un especial interès per tot el que els envoltarà i se’ls expliqui i en general per la visita realitzada.

Marxem caminant com si fóssim els follets del bosc.

La visita s’acaba amb activitats:

Fent corones i varetes com si fóssim fades, aquesta activitat ha estat dirigida pel educador del museu i/o els educadors o educadores que els acompanya.

Amb la “Dansa de les fades i els follets” que els ensenya la educadora del museu.

I amb aquesta dansa s’acaba la nostra visita a un món màgic.

dilluns, 23 de novembre del 2009

NATUPARK

16/11/2009

Aquestes activitats del Naturpark es poden fer amb les escoles. Una part d’aquest parc està dedicat als infants amb circuits per a nens i nenes de 4 a 6 anys amb una alçada de 1,00m. a 1,20m. Hi ha 14 jocs i amb un recorregut total de 109m. L’alçada màxima de les plataformes és d’1,5m i els infants aprenen diferents valors a través del joc i el acompanyarisme. Un dels aspectes que treballen és el contacte amb la natura, respectar el medi ambient i conservar el nostra entorn.


És obligatori que els pares, tutors, mestres o monitors del parc acompanyin als nens durant el recorregut.

El circuit Infantil té un sistema de seguretat únic a Espanya, de línia de vida contínua, on els nens van sempre assegurats i no es poden treure per si sols el dispositiu de seguretat.

Primerament hi ha el que se’n diu Circuit de pràctiques on tothom ha de passar obligatòriament sota la supervisió d'un monitor abans d'iniciar els circuits verds, blaus, taronja, vermell o negre.

A més a més, abans de començar aquest Circuit de pràctiques el monitor o monitora dóna les explicacions necessàries per al desenvolupament de l'activitat.

Tot hi que l’activitat ha començat un pèl tard, ha estat divertit i hem pogut gaudir dels diferents circuits existents en el parc!


Recomano a aquells amics i amigues que volen anar a passar-s’ho bé tot un dia i aquells que els agrada fer els “saltimbanquis”, ja que s’ho passaran pipa!



















Sessió de Vídeo

23/11/2009

Llenguatge Audiovisual

Hi ha una gran diferència entre:

- Lector: persona que llegeix elllenguatge audiovisual (spns, imatges, etc.).

- Escriptor: persona que crea aquest audiovisual (curt, vídeo, música, pel·lícula, etc.)

Per un infant el llenguatge audiovisual és més interessant que d'altres, ja que transmet emoscions i no pas idees, per tant, els infants o nostres matexios captem més el que ens volen trasmentre (diversió, por, amor, empatia, etc.).

El recurs que segueixes el cine són: imatge-emoció-idea.

Amb el Power Point també podem aplicar aquestes emocions.

A classe hem vist dos tipus de vídeos:

  • Vídeo lliçó

Ens explicaven la història de catalunya amb veu i imatges, per tant, és un vídeo que emet informació. Aquest tipus d'audiovisiual, a les escoles, serveixen per a treballar individualment o amb un grut reduït, ja que serveix per aplicar conceptes que els alumnes i les alumnes ja saben.

Els documentals són diferents, ja que no intenten trasmentre informació sinó emocions i juguen amb aquestes. Són com si fóssin pel·lícules. S'intenta muntar un espectacle per tal de vendre.

Els vídeos que trasmenten fets o "vídeo-lliçons" no són recomenables.

  • Vídeo-motivació

El vídeo-motivació consisteix en una història sense explicació. El vídeo editat d'aquesta manera, que és més emocional, trasmet quecom o el lector res més sobre el que transmeten les imatges i els sons.

Amb el vídeo que hem vist ens adonem que encara que els persotages no parlin ens volen trasmentre aspectes com la força de l'amistat o la lluita.

Ha d'haver una actvitat després de veure el vídeo-motivació, en la qual els infants arribin a la seva conclusió. És interessant veure-ho en grup per contrastar opinions i fins i tot grerar debats.


Movie Maker

Hem fet una sessió molt interessant. Ja el vaig provar un dia per a fer un treball de Comunicació. Les aplicacions que sabia fer eren bàsiques, però avui he après més coses sobre el programa.


La pàctica que hem fet a classe ha estat aquesta:




Qualsevol progrmana de vídeo es poden guradar en diferents formats: wmv (Windows Media Vídeo) , mov, avi (Quick Playes), etc.

El DV i l' HDV són tipus de grandària dels programes audiovisuals. El DV té una grandària d'entre 720-576 i HDV té una grandària més elevada.

El procès per realitzar un vídeo s'ha de següir aquests tres punts:

  1. Capturar el vídeo de la càmera.
  2. Editar.
  3. Convertir-lo en un format que es pugui pujar al youtube.

Creació del vídeo que heu vist amb el Movie Maker:

  • Gravar tots els documents, fotografies, música, etc. en una sola carpeta.
  • Importar el vídeo i agafr les imatges de Blanquerna.
  • El programa ens ho separa per clips.
  • Importem l'audio en el vídeo.
  • Tenim la possibilitat de silenciar amb el botó dret i afegim la música que el reduirem a 1 minut de durada.
  • Fem servir els Efectes i Transicions que es troben a Herramientas. Els Efectes són el que surten a sobre del clip i les Transicions són els que surten entre clips.
  • Cerar títuls. Aquí podem canviar de font i si volem que es vegi superposat es pot moure en l'apartat on posa "título superpuesto". Hem posat text al principi, entre mig hem afegit subtítuls i finalment hem editat el final amb el fi.
  • Finalitzar vídeo: gravar a la carpeta el vídeo que hem editat.
Després de guardar-lo l'hem penjat al youtube i d'allà al bloc persona.

Moment de fer una sortida

Les sortides són una bona manera d'aprendre experimentant i vivenciant, per tant, aquestes es poden dur a terme a Educació Infantil, Primària, Secundària i fins hi tot és recomanable a la Universitat. Sempre som a temps d'apendre, així que no hi edat per començar o deixar de fer sortides.

Per a fer sortides amb infants d'Educació infantil s'ha de tenim en compte els següents aspectes:

1. Com triem el lloc?Hauríem de buscar una empresa de serveis, com ara una escola de granja, que tinguin una oferta adaptada a l'educació infantil.

Cerquem per Internet i, a més a més, anem físicament per a veure l'espai que ocuparan els nostres infants. Ens fixarem en:
  • Resposabilitat civil: que estigui tot en regle.
  • Seguretat: com actuar, la prevenció, l'hospital que seran dirigit si passa quelcom, el pla d'evacuació, la netedat, etc.
  • Pacta del menjar: poder fer una llista de menús, mirar d'on surt el menjar (d'un càtering o si cuinen ells), veure les condicions en que està la cuina i el menjador, etc.
  • Revisió dels labavos: que estiguin nets i adaptats pels infants.
2. Un cop està correcta s'ha de tenir en compte l'oferta educativa: el tipus d'acyivitat que ofereixen , la formació dels monitors i monitores, les exicacions de les activitats, etc.

3. Entre el juliol i el setembre hauríem d'estar les activitats i tot el anterior lligat.

4. S'ha de fer una circular pels pares: fer una carta pels pares, demanar les cartilles de salut dels infants i mirar el tema de les al·lèrgies. S'ha d'evitar donar els mòbils als pares o mares, ja que faria de la sortida una activitat difícil tan per a ells, els mestres i les mestres i el els infants. Hem d'avisar que els pares no poden anar a fer una visita els infants quan ells estan a la sortida, explicar les activitats i com ja hem esmentat abans no fer trucades telefòniques.

5. Hem de mirar el tema dels autocars:
  • Contactar amb uns autocars en concrets, alguns que ja estiguin treballant per a la escola.
  • Buscar i conèixer la oferta de cada companyia, ja que haurem de seleccionar aquell que digui adient.
6. Des del primer moment fins a l'últim s'ha de fer viure la sortida.

7. Fer una recopilació durant una setmana després de la sortida per seguir gaudint de les activitats que han fet i les coses que han après.

No és fàcil organitzar una sortida, però els resultats acostumen a ser positius. S'ha de gaudir vivint i experimentat amb les sortides. Cada sortida que fem aprenem quelcom nou i ens ho passem bé.



diumenge, 22 de novembre del 2009

"Petits arquitectes"

Avui afegeixo una notícia que vaig veure per a la televisió i que em va agradat molt, ja que el dia 17/11/2009 varem estar mirant una de les expossicions que oferien en el MNAC.

Aquest diumenge 22 de novembre s'ha celebrat una trobada de "Petits arquitectes", a la Sala Oval del Museu, que han construït la casa ideal amb l'ajuda d'un munt d'arquitectes podria ser el somni de qualsevol adult, però avui ha estat a l'abast dels més petits. En el marc d'una iniciativa que mira de fomentar l'arquitectura, el MNAC de Barcelona ha convidat 500 nens a imaginar-se la casa de la seva vida.

L'any passat es va obtenir un gran èxit de convocatòria, amb més de 400 nens participant-hi. En aquesta activitat, que enguany formarà part dels actes de l'Any Cerdà, han participat arquitectes i educadors amb l'objectiu de potenciar la imaginació i la creativitat dels nens a través de l'arquitectura. Aquest festival-taller ha estat gratuït, i han pogut participar nens i nenes de 7 a 12 anys. D'una manera lúdica, els arquitectes han animat els infants per tal que pensin i construeixin la maqueta de la casa dels seus somnis.

Els resultats han sorprès i molt els professionals.

Aquesta és una altra manera de jugar, en aquest cas, preparant pel MNAC. Una trobada de professionals i "petits arquitectes" que deixen volar la seva imaginació.

Iniciativa organitzada conjuntament entre el MNAC i l'associació Construint a la Sala.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Refexió de la Pel·lícula de Billy Elliot

En el semninari hem fet una sessió per reflexionar sobre la pel·lícula que varem veure l'atre dia, Billy Elliot.

Al mateix temps varem treballar quelcom que treballarem a classe d'educació física. Ens varen passar un qüestionari per tal de fer una reflexió més profunda.

Els resultats d'aquesta reflexió varen ser:

  • Un petit resum de la pel·lícula que ja vaig esmentar l'atre dia.
  • Pel que fa el tema ambiental, les escenes, es desenvolupen a casa seva, un típic barri britànic i a més a més trist, la zona de la mina, el gimnàs i pocs més. Tot i què la majoria d'escenes passis el mateix lloc, com ara en el gimnàs o a casa no es pessada, ja que han sabut treballar bé la combinació entre aquests.
  • Els esteriotips estan molt marcats: el sexe, la figura fort del pare, la figura dèbil del fill, la figura de l'avia que actua com una mena de moble, la imatge de l'home que va el bar, rebuig o males mirades pel seu amic gay i el paper de la nena que sempre observa.
  • El tem,a emocional no es destacat. Les abraçades, els petons, l'afectivitat en sí no desenvolupa massa.
Temes treballats a Educaió física que surten a la pel·lícula:

  • Segons els conceptes llegits previament, en els discuros de masculinitat i femenitat ..., no és el mateix sexe que gènera cosa que estic totalment d'acord.
- Sexe: és quecom bilògic i aquest es pot ser de dues classes sexuals: masculí i femení.
- Gènere: és quelcom psciosocial que s'assignen als homes i a les dones.

Per tant, el sexe està determinat per les característiques genètiques, hormonals, fisiològiques i funcionals que els éssers humans ens diferencien biològicament, mentre que el gènere és el conjunt de característiques socials i culturals assignades a les persones en funció del seu sexe.
  • Quan l'infant neix ja el classifiquen en un gènere, per tant, tedim a marcar les diferències molt aviat.
Des de petits, els infants, reben valors i creences que delimiten aspesctes o aspiracions socials que segons el sexe han de tenir, són educats per a comportar-se de certa manera a partir de la diferència sexual sense que això es relacioni amb les capacitats reals dels individus.
  • Sense donar-se els pares, que estan influenciats per la societat, influeixen els infants en la contrucció d'arquetips de gèneres.
Per tant, per als infants pot sembla d'allò més normal que mentre les mares netejen tota la casa el pare no fa res o bé està tota l'estona enganxat a la tele o l'ordinador. Els infants acostumen a "copiar" el què veuen a casa i si els tutors de l'ifant no canvia aquesta manera de fer o aquesta visió, l'infant trirà un concepte equivocat del tema.

  • El mass-media també és un gran influenciador del tema anterior, ja que classifiquen tots els anuncis en gèneres mitjançant els efectes sonors i visuals.
És un gran error per part del mass-mèdia, ja que crea unes il·lusions als infants que no existeixen, per tant, aquest es pot sentir malament. A més, per què posar tots els anuncis de les nines de color rosa amb veus tan suaus i dolces? Per què pels nois aquests anuncis tan agressius? Potser perquè les nenes han de ser princesetes, cuidar de la casa, els infants, ... i els nois uns "matons" que estan preparant-se per anar a la guerra? Ho trobo una mica patètic, ja que si de ben petits no els diferencièssim entre gèneres ni per mitjà de mass-mèdia o la societat aquests infants sabrien de tot una mica, cosa que avui en dia és escassa.
  • Indubtablament crec que les pràctiques docents afavoreixen en la construcció de discursos tipificats de gènere, ja que aquests estnm tipificats per a la societat en què vivim.
S'hauria d'intentar treure la típica frase "diga-li a la mare ", ja que d'aquesta manera els infants poden pensar que les mares són el centre, les que ho fan tot (anar a les reunions de pares, posar l'esmorzar a l'infant, anara buscar-lo a l'escola, portar-los a l'activitat corresponent, etc). Per tant, deixa molt de banda la feina que pot arribar a fer un pare, crec que els pares també estan capacitats per fer aquestes coses, però nosatres mateixos tendim a fer servir una expressió en concret "diga-li a la mare " en comtes de "diga-li a la mare i/o el pare". De la mateixa manera passa amb els mots nens, en la nostra societat ens referim a nens i nenes, però en cap moment direm nenes. Per no caure en aquest error podem fer servir la paraula infants.

  • L'efecte pel desenvolupament de l'infant dasada en discursos tipificats de gènera podria se convertir-se en un mascliste o una femenista.
Els nens acostumen a veure a les nens jugant a nines, cuinetes o altres jocs similars, en canvi, els nens juguen a futbol, un pesport que no acostument a jugar les nenes, per tant, quan ho fan estan mal vistes. Aquest resultat és la influència dels mitjans de comunicació, del qè veuen a casa, el carrera, en fi... el dia a dia a la nostra societat. Això perjudica a l'infant, ja que no té opció de tria.
  • No hi ha activitats físiques o esportives exclusivament per nois o per noies. En principi tots els jocs són tan per nois com per noies, però el mass-media o els pares i les mares dificulten aquests aspectes, ja que cusasi sempre hi ha la tendència en els anuncis, que ho em explicat abans, a separar-ho per gèneres i passa igual amb la familia.
Crec que els jocs al principi es poden adaptar de tal manera que no es diferenci en cap gènere. Per tant, es pot jugar perfectament sense dir que aquest és un joc de nens i aquest de nenes, sinó estanderitzar els jocs. No hi ha joguines per nenes i joguines per a nens. Aquest fet està molt marcat per la societat, cosa que fa que els nens jugin amb cotxes i nenes amb nines. Això cambia ales aules, ja que tan nens com nenes tenen opció de triar el què vol jugar sense ser jutjat o jutjada.
  • Les conseqüències d'una societat adulta que ha educat en base arquetips de gènere poden ser que els infants repeteixin allò que veuen a casa, al carrer o a la televisó... cosa difícil de canvia.
Els arquetips imposat o ja definits costen de canviar, és molt difícil canviar quelcom que està establert des de fa molts anys. Encara que, des de l'educació s'intenta que aquests es modifiqui a poc a poc, però és un procés molt i molt llarg.
  • Avui en dia, culturalment, l'educació física juga un gran paper pel que fa el culte del cos.
Avui en dia es dóna molta importància al culte al cos i per aquesta raó hi ha una gran demanda social de la seva educació. L'objectiu de l'Educació Física és desenvolupar les capacitats i habilitats instrumentals dels infants. L'educació física serveix per a conèixer el propi cos, la conducta motriu i també implica aspectes expressius, comunicatius, afectius i cognoscitius. Per tant, l'educació ha de promoure la comprensió del cos i de les seves possibilitats i conèixer i dominar diferents activitats corporals i esportives per al desenvolupament personal.

Educació Física

“Acció pedagògica que contribueix a l'educació integral de la persona. Utilitza en les seves activitats d'ensenyament/aprenentatge l'activitat motriu amb l'objectiu d'educar. La vivència de l`alumne esdevé eix de l'acció pedagògica”. (Lleixà, T., 1996)