Auditori

20/11/2009

L'última sortida que hem fet va ser durant la Setmana Extraordinària vam anar a l'Auditori de Barcelona. La visita al museu, que pot ser lliure o guiada, va ser molt ràpida i no varem poder gaudir massa, de totes formes va ser enriquidora.

Vam visitar una sala on hi havien instruments que els infants podrien tocar, aquesta sala l’anomenen la Sala Interactiva. El museu té preparat un Programa Educatiu adaptat per tots els infants que vagin a visitar-ho, ja que el seu objectiu és apropar la música als més petits.

Ens van explicar que la Sala Interactiva serveix perquè els infants experimentin amb les diferents famílies d'instruments. El seu objectiu es transmetre quelcom científic sobre els instruments musicals.

Hi ha programa educatiu pels infants de P3-P5 que s'anomena "Descobrim" i altres pels infants de P5-2n que es diu "Vine a trobar el teu instrument amic".

En aquest cas són els mestres els que duen a terme la visita, ja que ells coneixen millor el tema. Aquesta activitat que han pogut fer al museu de la música la poden duu a terme abans o després de la visita a les aules, ja que el museu els envien materials necessaris per anar treballant (cartes amb fitxes, carpetes per organitzar, ...).

Ambdues activitats, esmentades, tenen guies didàctiques penjades a la web del museu.

Quan varem acabar de visita el museu vam anar el concert, "Corda i descorda", quina emoció! Només arribar cada un varem seure els nostres llocs. Aquest era un concert adaptat per infants de P3, P4 i P5. Crec que quan l'estrenin els infants s'ho passaran molt bé, ja que a mi em va agradar molt i crec que és un concert que també portaria els meus nens i nenes de l'escola.

Va ser un concert espectacular, amb música, llums, colors, joc, ball, etc., els músic s'ho passaven molt bé i això ho transmetien. A més amés, feien participar molt el públic, cosa que va enriquir el concert.

Va ser un concert expectacular, amb música, llums, colors, joc, ball, etc., els músic s'ho passaven molt bé i això ho transmetien. A més amés, feien participar molt el públic, cosa que enriqueix el concert.

Reflexió grupal de la Setmana Extraordinària

Avui ens hem juntat dos seminaris. La veritat és que m'ha semblat fenomenal, ja que he pogut gaudir, no tan sols de les presentacions dels companys del meu seminari sinó també, de les presentacions dels companys de l'altre. Hi havien bastants que donaven gust de veure!

A continuació us deixo la reflexió i el vídeo que hem presentat en el seminari per resumir aquesta Setmana tan "Extraordinària"!

Fent una reflexió de les nostres vivències durant la setmana d’activitats extraordinàries ens agradaria dir que ha estat una experiència nova, enriquidora i sorprenent.

A trets generals tot el recull d’activitats realitzades han estat força profitoses i interessants, tot i que hi ha agut algunes que ens han resultat més divertides que d’altres. Com per exemple comparant l’exposició de so i color i la de dansa de fades i follets, destacaríem les diferents temàtiques exposades, trobant la primera amb una profunditat més històrica -religiosa i la segona més creativa i mitològica que podria ser més atractiva per al públic infantil.

Hi ha hagut activitats més dinàmiques que d’altres com per exemple el jardí de cordes ha estat molt actiu. Les sensacions que hem experimentat han estat múltiples, destacant la por viscuda al inici de l’activitat i posteriorment una satisfacció personal al haver pogut assolir el repte!

Per altra banda el concert a l’auditori també ha sigut molt dinàmic, però aquest cop a nivell sensitiu, ja que hem pogut gaudir d’un concert diferent que ens ha despertat diverses emocions com l’enyorança, melancolia, alegria i en el qual hem pogut participar com a vocals. Ens hauria agradat veure el concert amb els infants per poder observar les seves reaccions i respostes als estímuls que els músics oferien.

Elisabet Santiago, Laia Rodríguez, Helena Montull, Mireia Garcia i Júlia Ginita Castells

Bolero de Ravel

Us deixo gaudir d'aquesta música tan bonica, potent i meravellosa!

Espero que disfruteu escoltant-lo igual que jo.

Segur que més d'un o d'una li farà il·lusió tornar a escoltar aquesta pesa impressionant!

La Família d'Instruments

12/11/2009

Els instruments principalment s'agrupen en 4 famílies:

1. Cordòfons: so produït per les vibracions de les cordes. Dins d'aquesta família existeixen 3 tipus de cordes:

• Corda Fregada: s'utilitza l'arquet per produir el so (violí, viola, violoncel, contrabaix).


• Corda Pinçada: són aquells que fem servir els dits o una pua per a tocar-lo (arpa, guitarra).


• Corda Percudida: és quan un martell pica contra unes cordes (piano)

2. Aeròfons:és el so a partir de les vibracions de l'aire. Hi ha 2 tipus:

• Vent Fusta: aquest pot ser de bec (flauta de bec), de bisell (flauta de pan) i de llengüeta (gralla)

Dins del vent fusta s'inclouen la flauta travessera, l'oboè, el clarinet, el fagot i el saxo ja que són instruments de fusta d'origen.

• Vent Metall: són els instruments com ara la trompeta, el trombó o la tuba.

3. Membranòfons: el so és produït mitjançant les vibracions d'una membrana. Existeixen 2 tipus:

• Determinats: aquests sons es poden afinar (timbales).


• Indeterminat: són sons que no es poden afinar (pandereta).

4. Idiòfons: és el so del propi instrument, aquests pertanyen a la percussió. També hi ha 2 tipus:

• Determinats: carilló, xilòfon.


• Indeterminat: triangle, cròtals.

Però, avui en dia, hi una cinquena família que són els Electròfons. El so prové de la electricitat, uns exemples d'aquesta família podria ser la guitarra elèctrica i el violí elèctric.

A Educació Infantil per explicar i conèixer la família dels instruments els explicarem a partir de la contrucció d'una casa. Hi haurà un director/a presidint la casa, a la primera planta hi hauran els intruments de corda, el segon els intruments de vent, en el tercer hi haurà la percussió i per a la xemeneia surtirà la música.

La Casa dels Instruments

Música per Nadons

03/11/2009

Hem vist un vídeo casolà fet per una alumnes de tercer curs d’educació musical i la educadora, en aquest cas la Núria.

Aquest va ser un programa engegat per l’ajuntament de Barcelona. Concretament aquesta sessió es va dur a terme el dia 27 d’octubre del 2009.

Què surt en el vídeo?

Instruments acompanyats amb diferents cançons. La primera cançó ha estat una per dir bon dia a tots els infants i els seus acompanyants.

La educadora utilitza una cinta en una de les cançons per tal de captar l’atenció dels infants.

Fa servir una flauta d’èmbol per treballar la intensitat (fort i fluix). Aquests sons els podem fer servir quan pugem o baixem el nen o la nena després de canviar-lo.

Han estat cantant una cançó i tocant un instrument per fer una dansa tots junts.

Després han fet una cosa molt interessant. Han posat els nens damunt el piano, mentre que l’educadora tocava, perquè els infants notessin la vibració que feia l’instrument.

Han seguint amb una audició preparada pels alumnes de tercer curs d’educació musical. Els instrument que apareixien eren la caixa, la trompeta i la guitarra. Mentre feien el recital pels infants, els músics miraven els nens perquè s’engresquessin més i fer que es sentissin més a prop d’ells. Els nens i les nenes reaccionaven davant la música i l’atenció que els mostraven els música, per tant, s’acotaven tot encuriosits per escoltar millor.

Van haver d’improvisar ja que els infants volien més música, s’ho passàvem d’allò més bé. Com que els infants estaven encuriosits intentaven tocar els instruments, hi havia vegades que ni tan sols el músic podia tocar ja que els nens i les nenes estaven per allà en mig intentant mossegar o tacar l’instrument.

Ja cap al final de la sessió la educadora treu la capsa del instruments. Allà hi havia molts instruments diferents perquè els infants poguessin mirar, tocar, “menjar”, sacsejar per fer-lo sonar, per tant, experimentar. Mentrestant els música seguien tocant.

Un cop acabat, tornada a la calma amb una cançó dolça d’acomiadament.

Amb aquesta sessió els pares estaven molt còmodes i els infants i els músics gaudien amb l’activitat.

Al principi els pares retenien o controlaven molt els infants, però a mida que anaven agafant confiança els deixaven anar. Finalment els nens es divertien sense la intervenció del familiar, encara que si sorgia algun petit problemes intervenien.

Seguim amb les qualitats del so

05/11/2009

Durada

La durada fa referència a un so llarg i o curt. Per treballar aquesta qualitat podem fer servir instruments que vibrin.

Per treballar la durada podem agafar diversos instruments: campanes címbals (plats), cròtals (xinxines), pels sons llargs i uns claus pels sons curts.

Tots aquests instruments s'han d'agafar sense apretar massa ja que així podrà ressonar.

Estimulació sonora que provoca un moviment

• Ara us mostro un joc grupal anomenada "Medusa", té aquest nom ja que s'ha de moure's com una medusa.

El joc consisteix en escoltar algun so de qualsevol instrument, mentre existeixi el so, els infants es desplacen i quan deixa de sonar s'aturen.

• Una variant del joc seria fer-ho amb parelles.

Ens posarem amb les cames una mica separades, per no perdre l'equilibri, però els peus han d'estar sense moure's ni pèl, com si estiguessin encolats a terra. Després posarem mà contra mà i hem d'anar movent-los tal com indica l'instrument.

• Aquest és una altra variat del joc anterior, és un joc col·lectiu.

Hem de fer el mateix que hem proposat a la variant anterior, però tots junts fent un cercle.

• Podem jugar caminant amb passos curt i/o llargs com si fóssim astronautes.

O bé fem veure que agafem estrelles amb el sons curts i podem accionar un moviment mitjançant les mans, un mocador o un altre materials pels sons llargs.

Pregrafia de la Durada

És una estimulació tàctil. S'ha de picar per fer un so curt i dibuixar una sanefa a l'esquena del company per fer els sons llargs, mentre un dels companys dibuixa aquesta l'altre ha de realitzar el so fins que deixi de dibuixar-la (tuuuuuu....). Per tant, amb aquest exercici estem reproduint la durada.

Més endavant aquesta grafia de la durada es convertirà en:

Timbre

El timbre és distingir la veu de l'instruments, és a dir, el seu color.

Podem construir un instrument amb una càpsula d'un ou "Kinder". Dins d'aquest posem arrós, o un altre material perquè pugui sonar.

Diferència entre:

• Objectes sonors: són aquells que l'infant converteix l'objecte amb un so sonor. Com ara amb gomes de les carpetes, amb les cadires, picant una taula, etc.



• Materials sonors: són els educadors que posen el material perquè l'infant manipuli. Com ara les bosses de plàstics que poden fer sons fort-fluix o llarg-curt. També podem construir un instrument com el que hem esmentat abans, podem agafar una ampolla de plàstic amb quelcom dins, amb qualsevol materials que creim adient perquè l'infant pugui investigar com sona cada instrument.



• Instruments: Són el instruments que hi ha a una classe, com ara el triangle, el carilló, els cròtals, etc., tot aquest material s'ha de cuidar per no fer-los malbé. Els instruments podem fer servir per crear expectació.

Joc que podem realitzar

• Tren : podem fer tres fileres, cada un representa un tren diferent. La primera fila és el tren del triangle, el segon el tren de les maraques i el tercer el tren del pandero. Aquests tres tan sols poden sortir de la estació quan senten el so del seu instrument.

Aquest joc serveix per treballar l'atenció, la reacció, la percepció i l'atenció de l'infant.

Pregrafia dels instruments

El so d'un material simbolitza un altre so en concret. Per comprovar aquest fet hem fet un exercici a classe que també ho podem realitzar amb els infants.


El nostre grup hem simulat una història sonora. Es tracta de composar una música descriptiva, però a partir de diferents sons.


Historieta "Arribant a casa": so del caminar (amb l'estoig), so del vol d'un colom (amb les fulles d'un llibre), el so del colom (grrr... amb la veu), el so alguna cosa que haguéssim trepitjat ( amb bosses de plàstics),m el so d'un gat (miauuu... amb la veu), el so quan piques una porta (toc toc), el so de quan s'obre la porta (nyiii... amb la veu) i finalment es tanca de cop (pom! -so final fort-).

Respàs: Qualitats del So

29/10/2009

• Per a fer música és necessari el so.




• El so està composta per vibracions.




• Una vibració és un moviment.

Qualitats del So:

1. Intensitat: dins la intensitat hi ha el fort o el fluix. Aquí també hi trobem el crescendo.
   




2. Durada: trobem so curt o llarg i la convinació de diferents sons llarg i/o curt tindrem un ritme.
   




3. Altura: aquí trobem els sons greus i aguts que forma part de la direcció del so que pot ser ascendent i descendent.




4. Timbre: és la font sonora, és a dir, el color del so.

Per treballar la Intensitat:

• Partitura Humana: és un joc en què es treballa la reacció corporal amb un estímul mitjançant el moviment. Quan se sent un so fluix l'infant s'ajup i quan sent un so fort es posa tret amb les mans obertes. També es pot treballar relacionant un moviment d'un animal amb el so, com ara un elefant pels sons forts i una formiga pels sons fluixos.

Racó de grafia musical

A partir d'aquestes grafies podem preguntar què varen fer aquell dia, quan van jugar el joc per a aprendre una de les qualitats del so. L'infant relaciona la imatge amb el so viscut.

Pregrafia musical (P4)

Amb els infants treballes el so i el silenci, ja que els nens associen el sol amb el dia, moment que fas moltes activitats com ara anar a l'escola, i la lluna amb el silenci, ja que de nit dormim.

També es pot treballar de la manera següent: quan el/la mestre/a senyala el cargol amb el cap enfora cantar la cançó (Cargol treu banya) i quan senyala tan sols la closca fer silenci ja que el cargol s'ha amagat.

Pregrafia musical (P5)

Podríem treballar amb la partitura humana, és a dir, amb el seu propi cos construir partitures. Els nens que volen simular un so fluix s'ajup i els que volen simular un so fort posant-se drets. És una manera de treballar la intensitat mitjançant la representació corporal. Podem seguir amb el joc que tracta d'anar creixent o no depenent del que l'infant sent, és a dir, el/la mestre/a toca un instrument cada vegada més fort i llavors els infants van creixent fins a fer-se plantes enormes i després al revers.

Una altre joc és el següent: els infants es posen en rotllana i s'amaguen uns "cròtals" o un altre instrument petit. Hi haurà una altre nen, un voluntari, que haurà de sortir de classe. Aquest infant entra quan ja s'han amagat bé l'intrument triat i els altres alumnes van cantant. Cada cop que s'acosta a l'infant que ha amagat l'intrument va pujant l'intensitat i quan s'allunya d'ell es va baixant.

També poden inventar-se el seu propi tema o bé cantar més fluix o més fort a través de les representacions fetes.

Una altra possibilitat seria que el/la mestre/a toqués un instrument, en aquest cas diríem que seria un inici de "dicatat musical".

Pregrafia del Crescendo i Decrescendo

Més tard la representació d'aquests dos són:

Per treballar l' Altura:

Es pot treballar mitjanaçant el timbre d'aquest o bé amb instrumentsde la matex timbre. La primera opció la posarem en pràctica amb els infants més petits i la segona amb nens i nenes més grans.



Activitat per infants de P3


Amb el piano o uns cròtals, que són sons aguts, fem veure que agafem quelcom del cel mentre sona l'intrument.

Si l'instrument que fem servir és el pino, que tan pot fer sons aguts com greus, podem treballar sense haver de fer canvis d'intruments aguts i greus.

Si fem un so greu podem picar de peus ja que és una extremitat inferior i el so greu es troba a baix del piano.


Per tant, la música provaca moviment, és quelcom expressiu.


Relació

Els infants relacionen el so greu amb baix i el so agut amb alt. Aquest tipus de ralació bé donada pels sons greus i aguts d'una escala musical (uns exemples d'intruuments que podem fer servir per aquesta activitat són el piano i la flauta d'èmbol). Fan el meteix amb el so fort i, que el representen amb el braços oberts , el so fluix ficant-se de genolls.

Una manera de practicar l'altura amb un infant és pujant-lo i baixant-lo del tocador per canviar. Per pujar-lo farem un so agut i per a baixa un so greu.


Activitats per infants de P4 i P5

Una bona manera de treballar-ho seria a través del caminar. Per exemple, caminar de punetes quan senten un so agut i caminar amb els talons quan senten un so greu. També es pot treballar pincant de mans, piquem amb la mà alçada amb els sons aguts i amb la mà a baix amb els sons greus.

NOMENCLATURA ITALIANA: EL TEMPO

El temps pot ser:

1. Lent
- Lento
- Adagio

2. Mig
- Moderato
- Andante

3. Ràpid
- Allegro
- Presto

*Fragments escoltats a classe:
1. Moderato
2. Adagio
3. Presto

- Signe del metrònom: és una mena de pèndol que va marcant les pulsacions de manera més ràpida o més lenta, és a dir, s’usa per a poder seguir un ritme constant i saber, per tant, la velocitat o “tempo”.

UN FET CURIÓS sobre la història del metrònom ens l'explica Schindler sobre la vida de Beethoven:

"Beethoven em va demanar -segon diu el propi Schindler- que fes una còpia dels moviments de la novena simfonia preparats per l'editor. La meva s'havia d'enviar a Londres amb la simfonia però al moment d'enviar-ho es va perdre. Fou necessari refer tota la feina i tornar a marcar de nou tots els moviments. Quan Beethoven va acabar la feina, es va trovar la meva còpia i comparant-la amb les noves indicacions de moviment posades per ell mateix, es va comprovar que tots els moviments de la simfonia eren diferents. Amb el seu típic mal geni, Beethoven va cridar: fora el metrònom, el qui està dotat de sentiments no el necessita, i el qui no en té, no en treurà cap profit d'aquesta ximplesa que desconcertaria a tota l'orquestra!"

Rellotge de notes

*S’ha de practicar: ESCALA DE DO

- Do, re, mi, fa , sol, la, si, do’.
- Do’, si, la, sol, fa, mi, re do.

Per seguir practicant les notes us deixo l’enllaç d’una web on podreu aprendre i jugar alhora.

PER APRENDRE LES NOTES MUSICALS

http://www.genmagic.net/musica/notes.swf

També us deixo l’enllaç d’una altra pàgina que està molt bé per aprendre música.


APRENDRE MÚSICA

http://www.aprendomusica.com/aprendreMusica.htm#

- Compàs: és la organització mètrica de la pulsació i depèn de l’accent o tònica.

En les cançons infantils els compassos més habituals són el binari, que podria ser el Cargol treu banya (/-/-/-) i el ternari, que podria ser el Ball de Sant Ferriol (/--/--/--).


- Línies addicionals: s’utilitza quan no queden més línies en el pentagrama, és a dir, tal com indica el nom són línies que s’afegeixen.

+ Una frase pot tenir diferents períodes:
- Tètic: quan la frase comença a temps complet (Plou i fa Sol)
- Anacrusi: quan la frase comença abans de l’hora (Don Lluís)
- Acèfal: quan la frase comença després de l’hora, és a dir, el compàs és incomplet (El t dels ocells).

*Aquest últim (Acèfal) no s'ha estudiat a classe.

Conceptes i el món auditiu

CONCEPTES

So: són vibracions = moviments
Silenci: no existeix el silenci absolut = immobilitat

J.Cage dóna importància al silenci.

Diferència entre so i soroll:
So: ona regular que dóna quelcom agradable. És musical.
Soroll: es defineix com quelcom desagradable, però avui en dia és una melodia intensionada.

Definicions de Música

- Art que expressa mitjançant l’ordenació del so.
- Una ciència que estudia la qualitat dels sons i el silenci.
- So organitzat.
Ritme = estrutura
Escala: ordenació ascendent o descendent.

* Cançons treballades a classe:
- Quinze són quinze
- Do, re, mi al jardí
- Toc toc

EL MÓN AUDITIU

El món sonor va més enllà del món visual.

SO:
- Tos: molest, greu, sec, curt, ...
- Sirena: llarg, repetitiu, urgent, interval (agut/greu), to, continu, ...
- Gat: tendre, dolç, cansat, trist, tímid, fluix, ...
- Vaca: pesat, monòton, llarg, greu, ...
- Cotxe: llarg, vibrant, ...
- Vent: suau, fluix, sigil·lós, ...
- Porta: varem cantar la cançó del Toc toc

Qualitats del so:

- To: altura sonora, produïda per les vibracions per segon. Pot ser agut (més vibracions) o greu (menys vibracions). El músic fa servir el nom de les notes (do, re, mi fa, sol, ...)
- Intensitat: Es fan servir els reguladors que poden ser fort - fluix (pp/p/mf/f/ff) i creixent - decreixent.
- Durada: pot ser llarg o curt i el músic fa servir els valors (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, ...)
- Timbre: és el color de l'intrument, és a dir, el so del piano, un violí, una flauta, ...

* Per més informació: està explicat en el quadern a la pàgina 14

AUDICIÓ: escoltar música

Percepció del so:
- Sentir: és un acte involuntari i fisiològic.
- Escoltar: hi ha una intenció, atenció i voluntarietat, és a dir, és un acte afectiu.
- Entendre: és comprendre, raonar, relacionar, per tant, un acte mental.
S’ha de tendir cap a una escola sana, és a dir, voler que escoltin i no pas sentin.

Audició:
+ Directe: sempre ha estat en directe, hem de portar els nens a escoltar música en directe o bé tocar alguna cosa nosaltres mateixos.
+ Enregistrada: Hem de fer d’intermediaris entre el nen i la música, ja que es nens han d’arribar a entendre-la a poc a poc. Hi ha dos tipus:

- Àudio: posar un fragment.
- Audiovisual: ensenyar el nen en imatges el què ha escoltat, però s’ha d’anar en compte ja que fixen l’atenció en el vídeo i no tan en l’àudio.

De 0-6 anys se’ls ha de posar fragments que durin entre 30’’ i 2’ per tal de què capti més atenció.

* Audicions fetes a classe:
- L. Anderson: La màquina d’escriure (1950).
- Rimsky-Korsakov: El vol del borinat.

Us deixo aquí la web de la pàgina del Calaix de Música:

http://grups.blanquerna.url.edu/musical/