"Adiós, verano; hola, soledad" i "Niños llave' frente a 'niños agenda"

29/09/2009

-Ens han fet una explicació sobre la guia de treball, és a dir, com recollir la informació del Seminari. També ens han donat la informació de com ha de ser e treball del llibre de lectura “Educació i vida quotidiana” d’Eulàlia Bosch.

Tot seguit hem estat treballant els reportatges següents:

"Adiós, verano; hola, soledad" i "Niños llave' frente a 'niños agenda"

Aquí us exposo les idees que hem tret d'aquests textos.

"Adiós, verano; hola, soledad"

S’acaben les vacances i tenim la crisis econòmica pel mig. Degut a aquesta crisis no s’han fet les activitats com cada estiu, sinó que han fet més aviat vida familiar. Aquest fet podríem considerar-ho com la cara positiva de la crisis econòmica.

L’inici del curs escolar i el món laboral generen estrès i angoixa ja que vivim en una societat del “corre-corre” i “no temps”.

En aquest reportatge ens explica que els nens haurien de fer activitats extraescolars, però amb objectiu. Si l’infant no vol anar a aquestes activitats s’hauria de negociar i no s’hauria de deixar el nen a les activitats extraescolars tan sols perquè el pare o mare tingui altres coses a fer.
Moltes vegades els pares volen que els seus fills fessin allò que no han pogut per ells o bé per “por” de donar una certa imatge.

Durant aquest any de crisis ha hagut moltes famílies que han decidit anar a dinar a casa en comptes d’anar el menjador escolar, així doncs, al dinar a casa ha retornat el caliu familiar.

“Niños llave' frente a 'niños agenda”

En el següent reportatge ens parla de dos tipus de nens, per una banda els nens clau i per l’altre els nens agenda.

Els nens clau són aquells que estan sols a casa ja que els pares no tenen temps per atendre’ls. En canvi els nens agenda són aquells que solen parar mai, sempre estan amunt i avall fent anglès, informàtica, teatre, natació, ball, etc., és a dir, activitats extraescolars. Això es deu perquè els pares acostumen a planificar tot el que el nen/a ha de fer, com ara anar l’escola, fer activitats extraescolars, fer els deures, dutxar-se, sopar i dormir. D’aquesta manera, els infants quan creixen, no saben planificar el seu temps ja que han tingut tot planificat.

Per tant, aquests nens no estan controlats, no es relacionen amb ningú. Això genera un problema tan en un cas com en l’altre. Degut a aquest problema els nens es senten angoixats.
Una de les solucions que podríem donar a aquest problema amb els nens clau i nens agenda és posar limitacions en els hàbits i les rutines.

Després d’haver treballat aquests dos textos hem seguit amb:

- Un debat d’un bon record i un mal record d'algun professor o mestre que varem tenir a classe.
- Hem estat comentant l’evolució de la tecnologia. Abans es feia servir llapis i bolígraf, avui en dia fem servir ordinadors, blocs, etc. Tot seguit hem estat parlant sobre l’assignatura del TIC i hem fet una discussió positiva.

30/09/2009

El dia següent, a la mateixa setmana, varem anar a la sala d'ordinadors perquè ens expliquessin com funcionava el blink. També ens varen donar un full per a omplir perquè aprenguéssim a fer funcionar la web de la biblioteca.

Els millors blogs catalans

Ahir al vespre es van lliurar a Vic els premis Blocs Catalunya, que distingeixen els millors blogs escrits en català. En aquesta segona edició, el jurat ha escollit la pàgina "Gestió del coneixement", del Departament de Justícia, com a millor blog corporatiu. També ha estat premiat "La volta dels 25", del periodista Marc Serena, que en l'últim any ha recorregut el món per entrevistar 25 joves de 25 anys.

TV3 a la carta

CLASSE (02/10/2009)

Teoria

L’objecte d’estudi de l’educació física es centra en el cos i el moviment.

* Hem fet una anàlisi de les manifestacions del cos i el moviment de la pel·lícula: “Quiero ser como Beckham”.

Hi ha tres tipus de basants:

+ Basant objectiva: ens indica un cos mecànic o somàtic que genera moviment mecànic.

+ Basant subjectiva: podem dir que el cos no tan sols és un tros de “carn”, sinó que és un cos pensant, quelcom sentimental. Va lligada amb la decisió motriu, és a dir, amb el que hem esmentat abans, el cos pensant, lògica-motriu i el moviment pensat.

+ Basant social: els discursos socials pesen molt avui en dia. Depèn de l’època i la situació tan social com cultural. Hi ha una visió crítica del moviment, és a dir, el moviment de noi i de noia està molt diferenciats i hauríem d’intentar que no fos així. S’hauria de fer una mica de tot tan pels nois com per les noies en quan a activitats motrius.

Per tant, l’educació física és aquella àrea de coneixement del nen d’una forma integral (física, social, objectiva, ...), és a dir , que tingui una funció motriu a través de moviments.

Torralba, F. (2006). L’art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.

CAPÍTOL 5. FER SILENCI

Idees principals:

- Escoltar requereix pràctica del silenci
- Hi ha dos tipus de silenci:
- Interior: és quan es deixa la ment en blanc, és a dir, arribar a la tabula rasa, cosa que és una bastant difícil d’assolir.
- Físic: és el silenci extern, és a dir, el soroll de l’entorn, els sons del nostre cos, l’esternut, la tos, etc.
- Calla no és el mateix que fer silenci ja que en el callar pots pensar, en canvi quan fas “silenci” deixes la ment en blanc.
- El silenci s’ha de treballar amb cura, fer pura interior, expulsar impureses i obstacles sorollosos.
- El receptor és el que causa la interferència, no captarà el que pugui dir l’emissor ja que si el receptor no escolta, per molt bon comunicador que pugui ser l’emissor si el receptor no està disposat a escoltar, crea interferències.

La frase següent ens defineix molt bé el què hem explicat:
“Dos no ho fan si un no ho vol”

Marta Riera, Nerea Fulgencio, Laura Rovira, Ana Porcar i Júlia.G Castells

Escriure, llegir, parlar i escoltar

Com ha de ser el perfil d'un bon comunicador?

- Ha de parlar amb claredat, realitzar les respectives pauses, vocalitzar, gesticular i pronunciar correctament, així també, amb un to adient amb pujades i baixades, per així, captar encara més l'atenció del públic.
- Dur a terme una bona estructuració del contingut a explicar.
- Ha de ser coneixedor de la matèria i de l'audiència a part de tenir un bon coneixement del camp lèxic i semàntic de la llengua.
- Ha d'aportar al públic confiança i credibilitat.
- Que tingui un alt grau de convicció i persuasió.
- Ha de tenir un bon suport tècnic per a dur a terme una bona comunicació.

Marta Riera, Nerea Fulgencio, Laia Nieves, Anna Pulido, Zaida Diaz, Mireia Luque, Laura Rovira i Júlia.G Castells

Processos que s’ha de seguir per escriure:

- Planificar: fer un petit guió del que vols escriure.
- Redactar: Redactar amb paraules adequades el què has planificat amb coherència i cohesió.
- Revisar: un cop redactat, s’ha de revisar, veure si hi ha faltes d’ortografia, els signes de puntuació siguin correctes, que l’estructura estigui ben feta, el vocabulari, etc.

Quan llegim

No és el mateix llegir en veu baixa o per un mateix que llegir en veu alta, per tant, tot depèn del següent:
- Destinatari: si és per tu o per una altra persona. Això també passa quan escrivim, ja que no escriurem igual si és per nosaltres o per un company/a de classe. Influeix, per tant, el destinatari.
- Lectura: com hem esmentat tot dependrà si llegim per nosaltres, que segurament ens saltarem paraules o llegirem més ràpid, que no pas si ho llegim per a una altra persona ja que estarem nerviosos o intentarem fer tot el bé possible.
- Implicació al llegir: el to de veu, les pauses, l’entonació, etc. són factors importantíssims a l’hora de llegir.
- Interpretació: de vegades estan entre línies.

Parlar

En el parlar és important el tipus d’intervenció, aquesta pot ser:
- Espontània: que tu mateix, voluntàriament, parlis davant d’una o més persones.
- Demanada: que hagi de ser el professor/a que et demani que parlis o expliquis quelcom.

L’escolta

Quan s’escolta és important seure adequadament, amb bona postura i atent/a, respectar l’espai entre les dues persones, escoltar sense interrompre el que parla, etc.
Per tant, hem de tenir les condicions necessàries tan per comunicar-nos com per escoltar.

NOMENCLATURA ITALIANA: EL TEMPO

El temps pot ser:

1. Lent
- Lento
- Adagio

2. Mig
- Moderato
- Andante

3. Ràpid
- Allegro
- Presto

*Fragments escoltats a classe:
1. Moderato
2. Adagio
3. Presto

- Signe del metrònom: és una mena de pèndol que va marcant les pulsacions de manera més ràpida o més lenta, és a dir, s’usa per a poder seguir un ritme constant i saber, per tant, la velocitat o “tempo”.

UN FET CURIÓS sobre la història del metrònom ens l'explica Schindler sobre la vida de Beethoven:

"Beethoven em va demanar -segon diu el propi Schindler- que fes una còpia dels moviments de la novena simfonia preparats per l'editor. La meva s'havia d'enviar a Londres amb la simfonia però al moment d'enviar-ho es va perdre. Fou necessari refer tota la feina i tornar a marcar de nou tots els moviments. Quan Beethoven va acabar la feina, es va trovar la meva còpia i comparant-la amb les noves indicacions de moviment posades per ell mateix, es va comprovar que tots els moviments de la simfonia eren diferents. Amb el seu típic mal geni, Beethoven va cridar: fora el metrònom, el qui està dotat de sentiments no el necessita, i el qui no en té, no en treurà cap profit d'aquesta ximplesa que desconcertaria a tota l'orquestra!"

Rellotge de notes

*S’ha de practicar: ESCALA DE DO

- Do, re, mi, fa , sol, la, si, do’.
- Do’, si, la, sol, fa, mi, re do.

Per seguir practicant les notes us deixo l’enllaç d’una web on podreu aprendre i jugar alhora.

PER APRENDRE LES NOTES MUSICALS

http://www.genmagic.net/musica/notes.swf

També us deixo l’enllaç d’una altra pàgina que està molt bé per aprendre música.


APRENDRE MÚSICA

http://www.aprendomusica.com/aprendreMusica.htm#

- Compàs: és la organització mètrica de la pulsació i depèn de l’accent o tònica.

En les cançons infantils els compassos més habituals són el binari, que podria ser el Cargol treu banya (/-/-/-) i el ternari, que podria ser el Ball de Sant Ferriol (/--/--/--).


- Línies addicionals: s’utilitza quan no queden més línies en el pentagrama, és a dir, tal com indica el nom són línies que s’afegeixen.

+ Una frase pot tenir diferents períodes:
- Tètic: quan la frase comença a temps complet (Plou i fa Sol)
- Anacrusi: quan la frase comença abans de l’hora (Don Lluís)
- Acèfal: quan la frase comença després de l’hora, és a dir, el compàs és incomplet (El t dels ocells).

*Aquest últim (Acèfal) no s'ha estudiat a classe.

Navegadors i cercadors (apunts del 28/09/2009)

Sobre el treball de grup, afegir que:

La nota dependrà de si s'ha practicat bé la blocosfera o no. És a dir, que la feina feta sigui col·laborativa amb la resta d'usuaris que publiquen en relació amb el tema del treball.


Així mateix, es valoraran les relacions entre el propi bloc (en el cas que se n'hagi creat un) i la resta de blocs relacionats (cites, comentaris, aportacions, etc.).


Finalment, cadascú haurà de realitzar una entrada en el seu bloc personal resum (títol + explicació de l'experiència).


Altres tasques pendents d'aquesta setmana són:

Llegir l'entrada sobre wikis al bloc de l'assignatura.


Llegir l'entrada sobre els principis bàsics de la gestió de la informació que també es troba al bloc de l'assignatura.
Sobre aquesta darrera entrada, de les operacions bàsiques que s'enumeren, aprofundirem en la de CERCAR:

A part del navegador conegut per la majoria de nosaltres, l'Internet Explorer, també disposem del Firefox. Mentre que en el cas del primer estaríem parlant de software propietari (de pagament), el Firefox és un software lliure creat per comunitats d'usuaris.




FIREFOX

Com a eines molt útils d'aquest navegador tindríem:

Diccionaris (eines -> complements -> Diccionari català)


RSS (eines -> complements -> Canals, notícies i blogs)


FoxTab (eines -> complements -> FoxTab; serveix per veure totes les pestanyes que tenim obertes en una mateixa pantalla)

GOOGLE

És un cercador que indexa tot el que troba dins el World Wide Web. Google de per sí no emmagatzema pàgines web sinó que ens redirecciona a pàgines web que contenen els paràmetres que busco.

Alguns consells útils per aprofitar al màxim les opcions d'aquest cercador són:

Triar bé l'idioma -> Potser de vegades trobarem més informació en anglès que en català o en castellà.


Afegir paraules que complementin la nostra cerca.


Utilitzar les cometes ("....") si m'interessa que el cercador em busqui aquell conjunt de paraules de forma literal.


Fer servir l'apartat d'Opcions per afinar la cerca. Exm: seleccionar el tamany, el tipus o el color en el cas que estigui buscant imatges.


Utilitzar l'apartat de Cerca avançada per posar més restriccions a la meva cerca i guanyar temps.


Fer ús del traductor de Google, que no només serveix per traduir un fragment de text sinó que a més ens permet traduir webs senceres (Eines -> selecciono el català, p.e. -> l'arrossego fins a la barra de l'explorador del Firefox). A partir d'aquest moment, només haig de clicar en aquesta opció per traduir la pàgina que estigui visitant en aquell moment al català.

Cas pràctic: Per on començaríem a buscar revistes educatives?

Algunes possibilitats serien XTEC, gencat, la web del Ministeri d'Educació o la web de la biblioteca de Blanquerna.

Alguns dels avantatges de buscar aquesta informació a la web de la biblioteca de Blanquerna en comptes de buscar-la directament al Google són que algú ha filtrat prèviament la informació i que en el cas que volguéssim consultar la revista original probablement la trobem a la biblioteca. És a dir, que estaríem trobant informació de qualitat, que es tracta d'un criteri de selecció molt important juntament amb la fiabilitat i l'adequació.



Un tema bàsic quan es busquen continguts al World Wide Web és el tema dels DRETS D'AUTOR. Si cerquem, p.e., imatges al Google, és probable que aquestes tinguin drets d'autor. No obstant, la sensació d'"estar robant" és menor quan la informació es troba en format digital perquè:

És un delicte que solem fer en la intimitat.


La informació és més fàcil de copiar (de fet, no existeix diferència entre còpia i original).


Hi ha diverses opcions per tal de respectar l'autoria dels continguts:

a) Citar l'autor.

b) Cercar la informació en una web especialitzada o en una web sobre fotografia (p.e.) i pagar per obtenir aquesta informació.

c) Si el text que es vol citar és curt, fer-ho entre cometes ("...") o treballar-ne la informació si és extens.

d) Enganxar directament el link a través d'un hipervincle (ja sigui hipertext o hipermèdia).

AVÍS: A l'assignatura, no citar la font d'informació és motiu de suspens directe.

Exm: Una possible font d'imatges que a més permet pujar directament l'enllaç i que identifica perfectament l'autor dels continguts és Flickr (portal per compartir fotografies).

Si, a més, la fotografia l'hem feta nosaltres, també ens estalviem possibles problemes de fiabilitat. Sinó, una bona opció seria extreure-la de fonts fiables.



Una altra eina molt útil dels cercadors són els apartats d'Historial i Preferits. L'Historial emmagatzema les darrers pàgines que hem visitat; l'apartat de Preferits les que nosaltres hem volgut guardar. El problema és que tota aquesta informació queda registrada a l'ordinador que estem fent servir en aquell moment. Si volem tenir aquesta informació sempre disponible tenim diverses solucions:

Afegir-les a l'iGoogle.


Desar-les al nostre bloc personal.


Utilitzar els anomenats marcadors socials (webs que serveixen per emmagatzemar, valorar i compartir les webs que anem visitant). Això ens permet conèixer "de què es parla" actualment al World Wide Web.
Exm: http://meneame.net/

http://delicious.com/

En el cas d'aquest darrer marcador social, p.e., un pot obrir-se un compte i personalitzar-se el perfil afegint-hi les eines del Firefox. Un cop un s'hi ha creat un perfil públic, ja pot comentar i etiquetar tot allò que trobi interessant mentre navega.

Tasca pel proper dia: Donar-se d'alta a delicious.com, crear-se un perfil i, si es troba alguna web on hi aparegui la icona de delicious, afegir-la.

*Extret del bloc de Elisa Capellades