Treball grupal a la blogosfera

El nostre grup, format per cinc noies, hem volgut fer un treball i una investigació sobre els jocs en l’etapa infantil. Les diferents possibilitats que tenim d’aprendre jugant. No tan sols es pot apredre fent manualitats, música o altres, sinó que mitjançant les diferents xarxes que ens ofereixen les noves tecnologies.

El joc és una manera d’experimentar quelcom del nostra entorn i, d’aquesta manera, fomentar el desenvolupament de l’infant. Mitjançant el joc i la seva repetició, si convé, fa que l’infant experimenti i s’adapti emocionalment i sociablement. A més a més, mercès a les repeticions milloren les qualitats
físiques

A partir del joc l’infant rep molta informació cosa que amb l’ensenyament obligatori de cada dia ho dificulta. Amb els jocs retenen més la informació, ja que tenen l’experiència d’haver practicat unes activitats tot jugant, per tant, alhora de recordar algun concepte, els infants, recorren a aquell joc que van fer.

El joc fa que l’infant sigui més creatiu, la concentració, l’associació, l’anàlisi, etc. aprendre coses a partir del joc és molt ric.

La pràctica de la blogosfera tracta de crear una xarxa social per tal de comunicar-nos entre nosaltres.

Una de les meves companyes de grup, la Marta Riera, ha contactat amb mi perquè havia vist una entrada interessant que havia fet sobre les Aportacions de les TIC a l'Educació Infantil. Ella em recomenava d’anar a visitar el bloc d’una altra companya, la Nerea Fulgencio, que va fer una entrada sobre els jocs online en la etapa infantil. Avui en dia quasi tothom fa servir la tecnologia, per tant, els infants també comencen de ben petits. Això està bé, mentre que es faci amb algun objectiu, en aquest cas seria que aprenguessin tot jugant amb l’ordinador.

La Nerea també havia visitat el bloc de l’Hèlia on recull pàgines amb jocs del món de les ciències naturals. Està molt bé, ja que aprenen coses de la natura mitjançant una eina diferent, que és l’ordinador.

Qui s’imaginava que es podia aprendre tantes coses tan sols clicant amb el ratolí?

Com hem dit abans hi ha moltes manera d’aprendre. Una de les companyes, la Laura Rovira, ha fet una entrada on ens explica coses sobre “la cesta de los tessoros” i li he donat també la pàgina del meu bloc on he fet una entrada sobre el mateix tema.

A més a més de contactar amb les companyes del meu grup una companya de classe, la Laia Nieves, m’ha comentat en el meu bloc en una apartat sobre l’audició, ja que ella i les seves companyes havien estat treballant sobre la música en l’etapa infantil. Em deia que visites el seu bloc si m’interessava quelcom sobre l’audició, ja que ella va fer una entrada sobre l’audició amb vivències personals i també em facilitava altres pàgines on podria ampliar els apunts que estava fent.

Avui he fet una entrada d’un joc que pot ser molt interessants pels infants i fins hi tot per més grans, s'anomena "Capaços de jugar" . Aquest joc es troba al portal d’Educàlia, en l’apartat d’infantil i primària i dins de jocs.

Espero que poguem disfrutar amb totes aquestes aportacions.

A jugar!!!

"Capaços de jugar"

D'acord amb l'entrada que parla dels jocs infantil en el bloc de la Nerea, la Marta i la Laura us proposo un joc que es troba al portal de Educàlia. Aquest apartat s'anomena “capaços de jugar” .

La part que he triat ha estat “capaços de jugar” que ho trobem dintre de l’apartat de jocs del portal de Educàlia, la meva tria ha estat degut a què he considerat que a més de ser un joc amb el que es pot divertir-se ajuda a prendre consciència de què per a les persones sense discapacitat són coses insignificants per a les persones que les pateixen són tot un repte, coses com una rampa per un minusvàlid o un semàfor per un cec poen convertir-se en tot un repte per ells.

Amb aquest joc es pot experimentar com és viure i sentir-se com una persona cega, sorda o amb problemes de mobilitat i al mateix es fa d’una forma divertida i entretinguda, aquest joc permet apropar-te com se senten les persones amb aquestes discapacitats però d’una forma amable.

Ets capaç de moure’t en una cadira de rodes?

Aquesta activitat planteja les dificultats que les persones amb problemes de mobilitat tenen per desplaçar-se per la ciutat degut a la falta de recursos per ells en molt llocs de la ciutat.

Aquets joc amb diferents nivells de dificultat presenta les situacions que una persona amb cadira de rodes viu diàriament al desplaçar-se, l’infant ha de salvar aquestes dificultats construint rampes, col·locant ascensors, fincant rampes als autobusos, etc. A cada nivell, els impediments són més grans i el temps que té l’infant per solucionar els problemes es va reduint. Ets capaç de reconèixer a cegues?

Aquesta activitat ensenya als infants que sense la vista també som capaços d’identificar les coses que ens envolten, per fer-ho els ensenya a ajudar-se de l’oïda.

En el joc es presenta el cas de la ceguesa i per mitjà d’un joc de sons, l’nfant ha de els diferents animals que formen part de la granja. Es un joc encertat ja que a part de divertir-los aprenen que el sentit de la vista no es únic i que un sentit com l’oïda també pot ser un aliat per identificar les coses que els envolten. Aquest apartat ensenya als nens i nenes la importància dels sentits. Ets capaç de llegir la llengua de signes o els llavis?

Aquesta activitat els ensenya que el llenguatge oral no és l’únic amb el que les persones es poden expressar, les persones sord-mudes utilitzen el llenguatge de signes i els nens podem per mitja de activitats comprovar ells mateixos comprovar el seu funcionament i aprendré a utilitzar-lo.

El joc consisteix en presentar tres paraules i la seva traducció al llenguatge dels signes, desprès les paraules se’ls presenta en llenguatge dels signes i ells han de recordar de quina paraula es tractava, això es fa amb diferent grups de paraules. La dificultat va en augment fins que se’ls mostra una frase utilitzant les paraules apreses. La dificultat del joc augmenta a mida que s’acumulen paraules i combinacions entre elles. Considero que és el millor que se li pot donar a un infant, aquí troben diversió i joc mentre aprèn, ells s’ho passen bé i al mateix temps els hi mostren el seu entorn. És una bona manera per entretenir-se i aprendre.

La Família d'Instruments

12/11/2009

Els instruments principalment s'agrupen en 4 famílies:

1. Cordòfons: so produït per les vibracions de les cordes. Dins d'aquesta família existeixen 3 tipus de cordes:

• Corda Fregada: s'utilitza l'arquet per produir el so (violí, viola, violoncel, contrabaix).


• Corda Pinçada: són aquells que fem servir els dits o una pua per a tocar-lo (arpa, guitarra).


• Corda Percudida: és quan un martell pica contra unes cordes (piano)

2. Aeròfons:és el so a partir de les vibracions de l'aire. Hi ha 2 tipus:

• Vent Fusta: aquest pot ser de bec (flauta de bec), de bisell (flauta de pan) i de llengüeta (gralla)

Dins del vent fusta s'inclouen la flauta travessera, l'oboè, el clarinet, el fagot i el saxo ja que són instruments de fusta d'origen.

• Vent Metall: són els instruments com ara la trompeta, el trombó o la tuba.

3. Membranòfons: el so és produït mitjançant les vibracions d'una membrana. Existeixen 2 tipus:

• Determinats: aquests sons es poden afinar (timbales).


• Indeterminat: són sons que no es poden afinar (pandereta).

4. Idiòfons: és el so del propi instrument, aquests pertanyen a la percussió. També hi ha 2 tipus:

• Determinats: carilló, xilòfon.


• Indeterminat: triangle, cròtals.

Però, avui en dia, hi una cinquena família que són els Electròfons. El so prové de la electricitat, uns exemples d'aquesta família podria ser la guitarra elèctrica i el violí elèctric.

A Educació Infantil per explicar i conèixer la família dels instruments els explicarem a partir de la contrucció d'una casa. Hi haurà un director/a presidint la casa, a la primera planta hi hauran els intruments de corda, el segon els intruments de vent, en el tercer hi haurà la percussió i per a la xemeneia surtirà la música.

La Casa dels Instruments

Música per Nadons

03/11/2009

Hem vist un vídeo casolà fet per una alumnes de tercer curs d’educació musical i la educadora, en aquest cas la Núria.

Aquest va ser un programa engegat per l’ajuntament de Barcelona. Concretament aquesta sessió es va dur a terme el dia 27 d’octubre del 2009.

Què surt en el vídeo?

Instruments acompanyats amb diferents cançons. La primera cançó ha estat una per dir bon dia a tots els infants i els seus acompanyants.

La educadora utilitza una cinta en una de les cançons per tal de captar l’atenció dels infants.

Fa servir una flauta d’èmbol per treballar la intensitat (fort i fluix). Aquests sons els podem fer servir quan pugem o baixem el nen o la nena després de canviar-lo.

Han estat cantant una cançó i tocant un instrument per fer una dansa tots junts.

Després han fet una cosa molt interessant. Han posat els nens damunt el piano, mentre que l’educadora tocava, perquè els infants notessin la vibració que feia l’instrument.

Han seguint amb una audició preparada pels alumnes de tercer curs d’educació musical. Els instrument que apareixien eren la caixa, la trompeta i la guitarra. Mentre feien el recital pels infants, els músics miraven els nens perquè s’engresquessin més i fer que es sentissin més a prop d’ells. Els nens i les nenes reaccionaven davant la música i l’atenció que els mostraven els música, per tant, s’acotaven tot encuriosits per escoltar millor.

Van haver d’improvisar ja que els infants volien més música, s’ho passàvem d’allò més bé. Com que els infants estaven encuriosits intentaven tocar els instruments, hi havia vegades que ni tan sols el músic podia tocar ja que els nens i les nenes estaven per allà en mig intentant mossegar o tacar l’instrument.

Ja cap al final de la sessió la educadora treu la capsa del instruments. Allà hi havia molts instruments diferents perquè els infants poguessin mirar, tocar, “menjar”, sacsejar per fer-lo sonar, per tant, experimentar. Mentrestant els música seguien tocant.

Un cop acabat, tornada a la calma amb una cançó dolça d’acomiadament.

Amb aquesta sessió els pares estaven molt còmodes i els infants i els músics gaudien amb l’activitat.

Al principi els pares retenien o controlaven molt els infants, però a mida que anaven agafant confiança els deixaven anar. Finalment els nens es divertien sense la intervenció del familiar, encara que si sorgia algun petit problemes intervenien.

Seguim amb les qualitats del so

05/11/2009

Durada

La durada fa referència a un so llarg i o curt. Per treballar aquesta qualitat podem fer servir instruments que vibrin.

Per treballar la durada podem agafar diversos instruments: campanes címbals (plats), cròtals (xinxines), pels sons llargs i uns claus pels sons curts.

Tots aquests instruments s'han d'agafar sense apretar massa ja que així podrà ressonar.

Estimulació sonora que provoca un moviment

• Ara us mostro un joc grupal anomenada "Medusa", té aquest nom ja que s'ha de moure's com una medusa.

El joc consisteix en escoltar algun so de qualsevol instrument, mentre existeixi el so, els infants es desplacen i quan deixa de sonar s'aturen.

• Una variant del joc seria fer-ho amb parelles.

Ens posarem amb les cames una mica separades, per no perdre l'equilibri, però els peus han d'estar sense moure's ni pèl, com si estiguessin encolats a terra. Després posarem mà contra mà i hem d'anar movent-los tal com indica l'instrument.

• Aquest és una altra variat del joc anterior, és un joc col·lectiu.

Hem de fer el mateix que hem proposat a la variant anterior, però tots junts fent un cercle.

• Podem jugar caminant amb passos curt i/o llargs com si fóssim astronautes.

O bé fem veure que agafem estrelles amb el sons curts i podem accionar un moviment mitjançant les mans, un mocador o un altre materials pels sons llargs.

Pregrafia de la Durada

És una estimulació tàctil. S'ha de picar per fer un so curt i dibuixar una sanefa a l'esquena del company per fer els sons llargs, mentre un dels companys dibuixa aquesta l'altre ha de realitzar el so fins que deixi de dibuixar-la (tuuuuuu....). Per tant, amb aquest exercici estem reproduint la durada.

Més endavant aquesta grafia de la durada es convertirà en:

Timbre

El timbre és distingir la veu de l'instruments, és a dir, el seu color.

Podem construir un instrument amb una càpsula d'un ou "Kinder". Dins d'aquest posem arrós, o un altre material perquè pugui sonar.

Diferència entre:

• Objectes sonors: són aquells que l'infant converteix l'objecte amb un so sonor. Com ara amb gomes de les carpetes, amb les cadires, picant una taula, etc.



• Materials sonors: són els educadors que posen el material perquè l'infant manipuli. Com ara les bosses de plàstics que poden fer sons fort-fluix o llarg-curt. També podem construir un instrument com el que hem esmentat abans, podem agafar una ampolla de plàstic amb quelcom dins, amb qualsevol materials que creim adient perquè l'infant pugui investigar com sona cada instrument.



• Instruments: Són el instruments que hi ha a una classe, com ara el triangle, el carilló, els cròtals, etc., tot aquest material s'ha de cuidar per no fer-los malbé. Els instruments podem fer servir per crear expectació.

Joc que podem realitzar

• Tren : podem fer tres fileres, cada un representa un tren diferent. La primera fila és el tren del triangle, el segon el tren de les maraques i el tercer el tren del pandero. Aquests tres tan sols poden sortir de la estació quan senten el so del seu instrument.

Aquest joc serveix per treballar l'atenció, la reacció, la percepció i l'atenció de l'infant.

Pregrafia dels instruments

El so d'un material simbolitza un altre so en concret. Per comprovar aquest fet hem fet un exercici a classe que també ho podem realitzar amb els infants.


El nostre grup hem simulat una història sonora. Es tracta de composar una música descriptiva, però a partir de diferents sons.


Historieta "Arribant a casa": so del caminar (amb l'estoig), so del vol d'un colom (amb les fulles d'un llibre), el so del colom (grrr... amb la veu), el so alguna cosa que haguéssim trepitjat ( amb bosses de plàstics),m el so d'un gat (miauuu... amb la veu), el so quan piques una porta (toc toc), el so de quan s'obre la porta (nyiii... amb la veu) i finalment es tanca de cop (pom! -so final fort-).

El vestit nou de l'emperador

Aquesta és la història d'un emperador tan presumit que va acabar sent la riota de tothom.

Hi havia una vegada un emperador que vivia en un país molt, molt, molt llunyà..., més llunyà que la Cotxinxina. I era tan presumit que es passava el dia emprovant-se vestits i barrets, capes i corones davant dels centenars de miralls que havia fet penjar per tots els racons de palau.

Fixeu-vos si n'era, de presumit, que cada dia de l'any estrenava una peça de roba.

Atrets per aquesta fama de presumit que tenia l'emperador, un dia van presentar-se a palau dos impostors fent-se passar per uns reconeguts modistos del món de la moda. Però el més important de tot és que van dir que tenien al seu poder la tela més bonica del món, una tela tan prodigiosa que es feia invisible als ulls d'aquelles persones que eren ximples o dolentes.

Quan la notícia va arribar a orelles de l'emperador, immediatament va ordenar que li fessin un vestit amb aquella fabulosa roba que es feia invisible. Els dos farsants van acceptar la feina, però a canvi li van demanar un bagul ple de monedes d'or i pedres precioses. Així doncs, de seguida que van rebre els diners van començar a fer veure que cosien, però a les seves mans no hi havia res.

Al cap d'uns quants dies, l'emperador va cridar un dels seus ajudants de cambra i li va ordenar:

- Vés a veure com va tot, però torna de seguida a explicar-m'ho, que em moro de ganes de veure com queda el meu vestit nou.

L'home va anar al taller on treballaven els farsants i es va quedar glaçat quan els dos personatges van portar-lo davant d'un maniquí que estava completament nu, sense ni una trista peça de roba que el tapés.

- No us sembla magnífic? -va preguntar un dels dos impostors.

El pobre ajudant de cambra no hi veia cap vestit, però, com que li feia por de quedar com un ximplet o com una mala persona, va contestar:

- És preciós! Jo diria que és un vestit insuperable, extraordinari! I així mateix ho comunicaré a l'emperador.

El servent va tornar corrents davant l'emperador per explicar-li les bones notícies.

- Majestat -va dir-, amb aquest vestit sereu sens dubte l'home més elegant del planeta. No us podeu imaginar que bonic que és el vestit. Sereu la sensació del regne! La vuitena meravella del món!!!

Davant l'allau de lloances, l'emperador no va poder resistir la temptació de comprovar-ho en persona.

I és clar, l'emperador tampoc no va veure cap vestit que cobrís el maniquí. Però també va reaccionar igual i, per por que no el prenguessin per un beneit o per un dolent, va exclamar entusiasmat:

- Tot allò que m'havien dit és cert! És un vestit meravellós, digne de mi! El vull estrenar la setmana que ve, per la festa major.

I els dos falsos sastres, mentre s'esforçaven per aguantar-se el riure, van comprometre's a tenir-lo acabat. Però van dir a l'emperador que s'havia de fer càrrec que treballar amb tantes presses era més car. I sense tallar-se gens ni mica, li van demanar més monedes d'or i més pedres precioses.

Per fi va arribar la festa major. Aquell dia, de bon matí, els dos sastres mentiders van presentar-se a les dependències de l'emperador. El van despullar i van fer veure que el vestien amb la roba inexistent.

- Meravellós! I l'estampat és elegantíssim! -va dir el primer.

- El tall és perfecte! Com un guant! -va afegir-hi el segon.

L'emperador es mirava i remirava a tots els miralls que l'envoltaven, però no hi havia manera de veure cap vestit. No va dir res, no va gosar obrir la boca de nou per la mateixa por que algú pogués pensar que era un emperador beneit o malvat.

Al cap d'una estona va arribar el moment de la cerimònia. L'emperador havia de saludar els homes i les dones més importants del país. Els patges que l'acompanyaven van fer veure que agafaven la cua del vestit i així, despullat com havia vingut al món, va presentar-se davant la multitud que s'amuntegava per veure el famós vestit de l'emperador.

L'emperador caminava majestuosament. "Magnífic!", "imponent!", "formidable!", "preciós!", cridava la gent quan el veien passar. Ell es pelava de fred, però ho dissimulava molt bé convençut que tothom, menys ell, era capaç de veure el vestit.

La farsa va durar una bona estona. Ningú no s'atrevia a dir res per por de quedar com un ximple o com una mala persona.

I així va ser fins que una nena petita va dir:

- Però si no hi porta res, al damunt!

I un altre nen igual de petit va afegir:

- Però si va despullat!

I va ser llavors que tothom va atrevir-se a reconèixer la veritat. I l'emperador, vermell com un tomàquet, va adonar-se que s'havia presentat davant els seus súbdits despullat com un nadó i que havia sigut víctima d'un engany.

Com que havia fet tant el ridícul, van suspendre tots els actes de les festes. Quan va arribar a palau, l'emperador, amb una bona calipàndria, va jurar que no es tornaria a deixar enganyar i que, d'ara en endavant, mai més no es refiaria de la gent que l'envoltava, d'aquells que només li deien allò que ell volia sentir.

Els dos impostors que l'havien enredat van desaparèixer amb les monedes d'or i les pedres precioses i ningú no en va saber mai més res. I l'emperador va deixar de ser tan presumit i va saber agrair a aquella nena i a aquell nen la sinceritat que li havien demostrat.

Guió: J. M Hernández Ripoll

Tarda de cine amb "Billy Elliot"

10/11/2009

La història és d'un noi, Billy Elliot, que té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. La pel·lícula transcorre durant la vaga minera de 1984 a Durham, Anglaterra. Aquest noi va cada dia a classes de boxa en un gimnàs. Un dia els diuen que compartiran una part del gimnàs amb una classe de dansa. Un des dies que Elliot està al gimnàs sol practicant perquè li ha manat el monitor, decideix incorporar-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família, ja que la família viu una època difícil i no acceptarien que un noi fes ballet.. La senyora Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres.

Els personatges principals són: Jamie Bell, Julie Walters, Gary Lewis, Jamie Draven i Stuart Wells.

Tot i que ja l'havia vist em va emocionar molt, se'm queien llàgrimes sense adonar-me'n. Em va encantar. Crec si la tornès a veure tornaria a emocionar-me, ja que transmet molts sentiments alhora (ràbia, alegria, ira, satisfacció, ...).