El Debat mitjançant "Àgora"

Avui farem el debat "d'Àgora", la pel·lícula que varem veure cadascú per lliure a la setmana extraordinària, pel·lícula que dóna a pensar.

Mitjans amb els quals conta la pel·lícula

Es tracta d'una gran producció.

• Té decorats molt encertats amb una correcta recreació de l'antiga Alexandria, les seves estàtues, les seves biblioteques, la seva gent i meravelles.
• La posada en escena de l'antiga Alexandria és la més perfecta que s'ha fet en el cinema.
• Tria temàtiques interessant:

"L’Àgora és el planeta en el qual hem de conviure tots"
"Àgora planteja el conflicte entre la raó i la intolerància”

La pel·lícula explica el moment en què els cristians deixen de ser els perseguits per a convertir-se en els perseguidores.

• El vestuari és molt encertat.
• El maneig de la il·luminació i dels plànols és perfecte.
• Els diàlegs són justs i no comporten reprovació.
• Les baixades de zoom des de l'espai fins al temple són impressionants

Missatges que es pretenen transmetre a la pel·lícula

El cinema és un mitjà per a explicar la història, però té les seves limitacions: Amenábar pretén explicar una història a partir de la qual «el món canviarà per sempre». La pel·lícula té tants missatges ideològics que és impossible ficar-los tots en el temps que dura la pel·lícula. Els missatges que han volgut transmetre a través de la pel·lícula són:

• Que les religions generen odi i violència. En unes declaracions, Amenábar, va dir “quan per a defensar les teves idees siguin del tipus que siguin has d'utilitzar la violència, deixes de ser un ésser humà per a convertir-te en un ésser menyspreable".
• Que existeixen dos mons, d'una banda, el de la filosofia i la ciència, contraposat i incompatible amb el de la religió.
• Que el cristianisme al començament va ser misericordiós, però la jerarquia eclesiàstica i l'Església són per definició intolerants i fonamentalistes.
  

I, sobretot, hi ha dos missatges més que són especialment tractats a la pel·lícula:

• El cristianisme és la causa de la caiguda de l'Imperi Romà i de la desaparició de la saviesa grecollatina.
• El cristianisme és el culpable de la subordinació i dominació de la dona per part de l'home.

Alexandria i Hipàtia són el símbol d'una civilització grecoromana basada en la filosofia, la ciència i la llibertat, fins que va arribar el cristianisme i va començar la fosca Edat Mitjana. Ens trobem amb un atac ideològic contra totes les religions portades a l'extrem i en particular contra el cristianisme. Amenábar obre la porta amb la seva pel·lícula al debat sobre la intolerància religiosa, com en el seu moment ho va fer en el cas de «Mar adentro» amb l'eutanàsia.

Llicències històriques de la pel·lícula

La interpretació de Hipàtia i de Cirilo d'Alexandria que fan els actors i el director són bones, encara que cronològicament no coincideix amb la realitat històrica (Hipàtia va morir als seixanta-un anys). Malgrat les llicències històriques que s'han pres i no sent una transcripció literal del què va ocórrer, Amenábar dóna una idea dels moments inicials del cristianisme que va passar de ser perseguit a perseguidor, d'un moment convuls i d'un xoc de cultures: judaisme, cristianisme i paganisme

Com llicències històriques a la pel·lícula trobem:

• Hipàtia no va ser assassinada sent una jove bella de 38 anys, sinó que va morir en l'any 415 i tenia 61.
• No va ser famosa pels seus dots d'astronomia per més que en la pel·lícula s'obstinin, atribuint-li haver-se avançat a Klepler més de mil anys; sinó perquè era una «divina filòsofa» platònica, en paraules del bisbe cristià Sinesio de Cirene -única font coetània que es conserva sobre ella-, a la qual anomena a les seves cartes «mare, germana, mestra, benefactora meva».
• Sinesio de Cirene, a qui en la pel·lícula se li fa traïdor i còmplice en l'assassinat de la filòsofa, va morir dos anys abans que ella, així que és impossible que tingués res a veure amb la seva mort.
• Hipàtia va ser verge fins al final, però no va viure la castedat, “per a ser igual que un home i poder exercir una professió amb plena dedicació”, ho va fer perquè, coherent amb la seva filosofia, exercia la Sofrosine, és a dir, el domini d'un mateix a través de les virtuts enteses com el control dels instints i les passions.
• Hipàtia mai va ser directora de la Biblioteca d'Alexandria.
• La Biblioteca d'Alexandria no va ser destruïda pels cristians. La biblioteca va ser incendiada per “Julio César”, saquejada juntament amb la resta de la ciutat per “Aureliano” en l'any 273 i rematada la seva destrucció per “Diocleciano” en 297. És cert que l'any 391 va ser destruït el que quedava del temple del “Serapeo” en temps de “Trajà”, i de “Diocleciano”, qui per a commemorar la feta, va posar allà la seva gran columna, raó per la qual els cristians la van destruir, ja que ell era el símbol de les persecucions que van patir durant tres-cents anys.

Comentari

La pel·lícula, ens parla de l'estupidesa humana, dels anys d'endarreriment científic de la humanitat per culpa d'ideologies o creences religioses, del diminut que som i dels grans pensadors que podríem arribar a ser si deixem a un costat les nostres religions, ideologies i sobretot les nostres diferències. Les religions no han portat a la humanitat més que misèries, guerres i enfrontaments.

Quan vaig sortir de veure Àgora vaig tenir diferents sensacions, la pel·lícula té un argument construït amb lògica i senzillesa, és una gran producció i desplega grans mitjans per a transmetre missatges. El missatge que es transmet crea rebuig sobre la manera d'actuar de l'Església i sobretot de la seva manera d'actuar en el passat. També parla de les dificultats de la convivència i de la història, amb arguments suposadament objectius, històrics i contrastats. D'aquesta forma a l'espectador no necessita saber més, l'Església es mostra intolerant, visceral, bàrbara, contrària a la raó, l’Església margina la dona i canonitza a un energumen que va defensar tot això, Cirilo d'Alexandria.

Jo diria que pot ser “una pel·lícula contra la intolerància que pot arribar a generar intolerància”.