Bolero de Ravel

Us deixo gaudir d'aquesta música tan bonica, potent i meravellosa!

Espero que disfruteu escoltant-lo igual que jo.

Segur que més d'un o d'una li farà il·lusió tornar a escoltar aquesta pesa impressionant!

MNAC: Món màgic

17/11/2009

Visita al museu

Només entrar al museu rebem una explicació dels plans educatius del museu, com ara els objectius, els continguts i la metodologia.


Aquest apartat que ofereixen pels infants, va néixer l’any 75 quant un grup d’estudiants van voler apropar als infants l’art.

Avui en dia aquest grup està format per 3 persones i té dos objectius principals:

- L’interès per l’art
- El treball amb el públic

Hi ha uns estudis específics per fer d’educador en els museus i fins avui s’està desenvolupant el seu contingut, també existeixen uns cursos de formació pels educadors que s’anomenen “Formació permanent” i que estan proposats des del Departament d’educació.

Per més informació buscar-ho a la web del MNAC. A més a més, ens varen donar un CD per si voliem més iformació sobre l'oferta educativa.


“Dansa de fades i follets” (Helena Garrabou)

Aquesta activitat té en compte el llenguatge plàstic i musical. Pel que fa a l’exposició que el nostre grup ha visitat, la part musical es realitza durant la dansa de les fades i follets, ja que va acompanyada de música quan ballen.


L’activitat s’enceta amb un petit conte, que representem nens d’entre 3-5 anys. L’educadora treu un personatge (putxinel·li) que els infants tindran de referent durant tot el recorregut, aquest personatge es la fada “Goteta d’Aigua”.
La educadora explica que no hem de fer soroll ja que les fades i els follets es podrien espantar i amagar-se.

També ens explica que aquesta fada viu a l’aigua i tan sols surt de nit, ja que vigila l’aigua i dorm de nit perquè està cansada. La fada és una mica despistada i ha perdut la seva vareta màgica i ens dóna l’encàrrec de què si en el recorregut la veiem la avisem.

Al llarg del recorregut la educadora va explicant els continguts dels quadres mitjançant diferents preguntes perquè l’infant pugui percebre el què veu. Els educadors també expliquen als infants la importància de l’aigua (la fem servir per dutxar-nos, per rentar la cara, per banyar-nos a la piscina, ... però sobretot la necessitem per poder beure). L’ intenció és fer veure els infants que és un recurs que s’ha de preservar.

La “Goteta d’Aigua” ens deixa que veiem el “Follet dels flautins” que és un follet que toca pel matí per despertar a les fades i els follets. Aquest ajuda a la “Fada Aurora”.

Tot seguit enllaçant amb l’altra història que es relata anem a visitar a la “Fada Aurora”, però no de qualsevol manera, sinó tocant els flautins com el Follet que hem vist abans. D’aquesta manera tenen present el quadre que s’ha visitat abans. I la vareta màgica de la fada serà el fil conductor de tot el recorregut.

La “Fada Aurora” crida al dia i fa fora la nit. És la primera en despertar-se i va tirant flors per despertar a tothom. En el quadre podem també observar a l’ajudant del sol, la fada de la nit, el follet de la rosada, que és l’encarregat de llaçar gotetes d’aigua per despertar, el zèfir que és el vent, fill de la Fada Aurora, i bufa perquè aquesta pugui desplaçar-se i per últim hi ha un petit infant que fa d’observador, ja que encara no té feina.

En el nostre recorregut hem vist el següent quadre que tenim per analitzar:

Joan Brull

Joan Brull centrà aquesta obra en el simbolisme, representant en ella personatges reals, una nena, i de la mitologia, unes fades.
En el quadre intenta capturar l'essència de la realitat i provocar una reacció a favor de la imaginació i els somnis.

És una nena que no pot dormir i decideix anar a un llac on descobreix que hi ha unes fades ballant sobre l’aigua de puntetes i en cercle. És de nit, ja que els infants poden observar que és fosc i hi ha la lluna, encara que a vegades se’ls fa difícil identificar a on està.

La noia per no espantar-les es queda lluny i les observa.

Mentre mirem aquest quadre parlem també de la “Fada Alada”, tal com indica el seu nom té ales, i viu a l’aigua. Aquesta fada quan es desperta es renta la cara i va a esmorzar, els educadors ho aprofiten per parlar als infants de l’esmorzar. Mitjançant aquest quadre els educadors fan referència a la importància d’alimentar-nos bé i fer un bon esmorzar, un dels àpats mes importants del dia.

Tornat al quadre anterior en el que al fons hi ha un bosc, anem caminat fins a arribar “al bosc encantat”.

En el “Bosc encantat” viuen els nans del bosc, però aquests es transformen en arbres quan senten algun soroll. Aquests són els encarregats de netejar el bosc. Encara que després de fer la feina els agrada ballar amb tots els seus amics.


Amb aquest quadre es vol donar importància la preservació de la natura, un entorn que hem de cuidar, ja que sinó desapareixerà.

En aquest moment trobem la vareta màgica de la “Goteta d’Aigua”, ja que hi som al final del recorregut del museu. Durant tot el recorregut els infants estaran pendents de si trobaran o no la vareta de la fada, això fa que tinguin un especial interès per tot el que els envoltarà i se’ls expliqui i en general per la visita realitzada.

Marxem caminant com si fóssim els follets del bosc.

La visita s’acaba amb activitats:

Fent corones i varetes com si fóssim fades, aquesta activitat ha estat dirigida pel educador del museu i/o els educadors o educadores que els acompanya.

Amb la “Dansa de les fades i els follets” que els ensenya la educadora del museu.

I amb aquesta dansa s’acaba la nostra visita a un món màgic.

NATUPARK

16/11/2009

Aquestes activitats del Naturpark es poden fer amb les escoles. Una part d’aquest parc està dedicat als infants amb circuits per a nens i nenes de 4 a 6 anys amb una alçada de 1,00m. a 1,20m. Hi ha 14 jocs i amb un recorregut total de 109m. L’alçada màxima de les plataformes és d’1,5m i els infants aprenen diferents valors a través del joc i el acompanyarisme. Un dels aspectes que treballen és el contacte amb la natura, respectar el medi ambient i conservar el nostra entorn.

És obligatori que els pares, tutors, mestres o monitors del parc acompanyin als nens durant el recorregut.

El circuit Infantil té un sistema de seguretat únic a Espanya, de línia de vida contínua, on els nens van sempre assegurats i no es poden treure per si sols el dispositiu de seguretat.

Primerament hi ha el que se’n diu Circuit de pràctiques on tothom ha de passar obligatòriament sota la supervisió d'un monitor abans d'iniciar els circuits verds, blaus, taronja, vermell o negre.

A més a més, abans de començar aquest Circuit de pràctiques el monitor o monitora dóna les explicacions necessàries per al desenvolupament de l'activitat.

Tot hi que l’activitat ha començat un pèl tard, ha estat divertit i hem pogut gaudir dels diferents circuits existents en el parc!


Recomano a aquells amics i amigues que volen anar a passar-s’ho bé tot un dia i aquells que els agrada fer els “saltimbanquis”, ja que s’ho passaran pipa!

Sessió de Vídeo

23/11/2009

Llenguatge Audiovisual

Hi ha una gran diferència entre:

- Lector: persona que llegeix elllenguatge audiovisual (spns, imatges, etc.).

- Escriptor: persona que crea aquest audiovisual (curt, vídeo, música, pel·lícula, etc.)

Per un infant el llenguatge audiovisual és més interessant que d'altres, ja que transmet emoscions i no pas idees, per tant, els infants o nostres matexios captem més el que ens volen trasmentre (diversió, por, amor, empatia, etc.).

El recurs que segueixes el cine són: imatge-emoció-idea.

Amb el Power Point també podem aplicar aquestes emocions.

A classe hem vist dos tipus de vídeos:

• Vídeo lliçó

Ens explicaven la història de catalunya amb veu i imatges, per tant, és un vídeo que emet informació. Aquest tipus d'audiovisiual, a les escoles, serveixen per a treballar individualment o amb un grut reduït, ja que serveix per aplicar conceptes que els alumnes i les alumnes ja saben.

Els documentals són diferents, ja que no intenten trasmentre informació sinó emocions i juguen amb aquestes. Són com si fóssin pel·lícules. S'intenta muntar un espectacle per tal de vendre.

Els vídeos que trasmenten fets o "vídeo-lliçons" no són recomenables.

• Vídeo-motivació

El vídeo-motivació consisteix en una història sense explicació. El vídeo editat d'aquesta manera, que és més emocional, trasmet quecom o el lector res més sobre el que transmeten les imatges i els sons.

Amb el vídeo que hem vist ens adonem que encara que els persotages no parlin ens volen trasmentre aspectes com la força de l'amistat o la lluita.

Ha d'haver una actvitat després de veure el vídeo-motivació, en la qual els infants arribin a la seva conclusió. És interessant veure-ho en grup per contrastar opinions i fins i tot grerar debats.

Movie Maker

Hem fet una sessió molt interessant. Ja el vaig provar un dia per a fer un treball de Comunicació. Les aplicacions que sabia fer eren bàsiques, però avui he après més coses sobre el programa.

La pàctica que hem fet a classe ha estat aquesta:

Qualsevol progrmana de vídeo es poden guradar en diferents formats: wmv (Windows Media Vídeo) , mov, avi (Quick Playes), etc.

El DV i l' HDV són tipus de grandària dels programes audiovisuals. El DV té una grandària d'entre 720-576 i HDV té una grandària més elevada.

El procès per realitzar un vídeo s'ha de següir aquests tres punts:

1. Capturar el vídeo de la càmera.
2. Editar.
3. Convertir-lo en un format que es pugui pujar al youtube.

Creació del vídeo que heu vist amb el Movie Maker:

• Gravar tots els documents, fotografies, música, etc. en una sola carpeta.
• Importar el vídeo i agafr les imatges de Blanquerna.
• El programa ens ho separa per clips.
• Importem l'audio en el vídeo.
• Tenim la possibilitat de silenciar amb el botó dret i afegim la música que el reduirem a 1 minut de durada.
• Fem servir els Efectes i Transicions que es troben a Herramientas. Els Efectes són el que surten a sobre del clip i les Transicions són els que surten entre clips.
• Cerar títuls. Aquí podem canviar de font i si volem que es vegi superposat es pot moure en l'apartat on posa "título superpuesto". Hem posat text al principi, entre mig hem afegit subtítuls i finalment hem editat el final amb el fi.
• Finalitzar vídeo: gravar a la carpeta el vídeo que hem editat.

Després de guardar-lo l'hem penjat al youtube i d'allà al bloc persona.

Moment de fer una sortida

Les sortides són una bona manera d'aprendre experimentant i vivenciant, per tant, aquestes es poden dur a terme a Educació Infantil, Primària, Secundària i fins hi tot és recomanable a la Universitat. Sempre som a temps d'apendre, així que no hi edat per començar o deixar de fer sortides.

Per a fer sortides amb infants d'Educació infantil s'ha de tenim en compte els següents aspectes:

1. Com triem el lloc?Hauríem de buscar una empresa de serveis, com ara una escola de granja, que tinguin una oferta adaptada a l'educació infantil.

Cerquem per Internet i, a més a més, anem físicament per a veure l'espai que ocuparan els nostres infants. Ens fixarem en:

• Resposabilitat civil: que estigui tot en regle.
• Seguretat: com actuar, la prevenció, l'hospital que seran dirigit si passa quelcom, el pla d'evacuació, la netedat, etc.
• Pacta del menjar: poder fer una llista de menús, mirar d'on surt el menjar (d'un càtering o si cuinen ells), veure les condicions en que està la cuina i el menjador, etc.
• Revisió dels labavos: que estiguin nets i adaptats pels infants.

2. Un cop està correcta s'ha de tenir en compte l'oferta educativa: el tipus d'acyivitat que ofereixen , la formació dels monitors i monitores, les exicacions de les activitats, etc.

3. Entre el juliol i el setembre hauríem d'estar les activitats i tot el anterior lligat.

4. S'ha de fer una circular pels pares: fer una carta pels pares, demanar les cartilles de salut dels infants i mirar el tema de les al·lèrgies. S'ha d'evitar donar els mòbils als pares o mares, ja que faria de la sortida una activitat difícil tan per a ells, els mestres i les mestres i el els infants. Hem d'avisar que els pares no poden anar a fer una visita els infants quan ells estan a la sortida, explicar les activitats i com ja hem esmentat abans no fer trucades telefòniques.

5. Hem de mirar el tema dels autocars:

• Contactar amb uns autocars en concrets, alguns que ja estiguin treballant per a la escola.
• Buscar i conèixer la oferta de cada companyia, ja que haurem de seleccionar aquell que digui adient.
  

6. Des del primer moment fins a l'últim s'ha de fer viure la sortida.

7. Fer una recopilació durant una setmana després de la sortida per seguir gaudint de les activitats que han fet i les coses que han après.

No és fàcil organitzar una sortida, però els resultats acostumen a ser positius. S'ha de gaudir vivint i experimentat amb les sortides. Cada sortida que fem aprenem quelcom nou i ens ho passem bé.

"Petits arquitectes"

Avui afegeixo una notícia que vaig veure per a la televisió i que em va agradat molt, ja que el dia 17/11/2009 varem estar mirant una de les expossicions que oferien en el MNAC.

Aquest diumenge 22 de novembre s'ha celebrat una trobada de "Petits arquitectes", a la Sala Oval del Museu, que han construït la casa ideal amb l'ajuda d'un munt d'arquitectes podria ser el somni de qualsevol adult, però avui ha estat a l'abast dels més petits. En el marc d'una iniciativa que mira de fomentar l'arquitectura, el MNAC de Barcelona ha convidat 500 nens a imaginar-se la casa de la seva vida.

L'any passat es va obtenir un gran èxit de convocatòria, amb més de 400 nens participant-hi. En aquesta activitat, que enguany formarà part dels actes de l'Any Cerdà, han participat arquitectes i educadors amb l'objectiu de potenciar la imaginació i la creativitat dels nens a través de l'arquitectura. Aquest festival-taller ha estat gratuït, i han pogut participar nens i nenes de 7 a 12 anys. D'una manera lúdica, els arquitectes han animat els infants per tal que pensin i construeixin la maqueta de la casa dels seus somnis.

Els resultats han sorprès i molt els professionals.

Aquesta és una altra manera de jugar, en aquest cas, preparant pel MNAC. Una trobada de professionals i "petits arquitectes" que deixen volar la seva imaginació.

Iniciativa organitzada conjuntament entre el MNAC i l'associació Construint a la Sala.

Refexió de la Pel·lícula de Billy Elliot

En el semninari hem fet una sessió per reflexionar sobre la pel·lícula que varem veure l'atre dia, Billy Elliot.

Al mateix temps varem treballar quelcom que treballarem a classe d'educació física. Ens varen passar un qüestionari per tal de fer una reflexió més profunda.

Els resultats d'aquesta reflexió varen ser:

• Un petit resum de la pel·lícula que ja vaig esmentar l'atre dia.
• Pel que fa el tema ambiental, les escenes, es desenvolupen a casa seva, un típic barri britànic i a més a més trist, la zona de la mina, el gimnàs i pocs més. Tot i què la majoria d'escenes passis el mateix lloc, com ara en el gimnàs o a casa no es pessada, ja que han sabut treballar bé la combinació entre aquests.
• Els esteriotips estan molt marcats: el sexe, la figura fort del pare, la figura dèbil del fill, la figura de l'avia que actua com una mena de moble, la imatge de l'home que va el bar, rebuig o males mirades pel seu amic gay i el paper de la nena que sempre observa.
• El tem,a emocional no es destacat. Les abraçades, els petons, l'afectivitat en sí no desenvolupa massa.

Temes treballats a Educaió física que surten a la pel·lícula:

• Segons els conceptes llegits previament, en els discuros de masculinitat i femenitat ..., no és el mateix sexe que gènera cosa que estic totalment d'acord.

- Sexe: és quecom bilògic i aquest es pot ser de dues classes sexuals: masculí i femení.
- Gènere: és quelcom psciosocial que s'assignen als homes i a les dones.

Per tant, el sexe està determinat per les característiques genètiques, hormonals, fisiològiques i funcionals que els éssers humans ens diferencien biològicament, mentre que el gènere és el conjunt de característiques socials i culturals assignades a les persones en funció del seu sexe.

• Quan l'infant neix ja el classifiquen en un gènere, per tant, tedim a marcar les diferències molt aviat.

Des de petits, els infants, reben valors i creences que delimiten aspesctes o aspiracions socials que segons el sexe han de tenir, són educats per a comportar-se de certa manera a partir de la diferència sexual sense que això es relacioni amb les capacitats reals dels individus.

• Sense donar-se els pares, que estan influenciats per la societat, influeixen els infants en la contrucció d'arquetips de gèneres.

Per tant, per als infants pot sembla d'allò més normal que mentre les mares netejen tota la casa el pare no fa res o bé està tota l'estona enganxat a la tele o l'ordinador. Els infants acostumen a "copiar" el què veuen a casa i si els tutors de l'ifant no canvia aquesta manera de fer o aquesta visió, l'infant trirà un concepte equivocat del tema.

• El mass-media també és un gran influenciador del tema anterior, ja que classifiquen tots els anuncis en gèneres mitjançant els efectes sonors i visuals.

És un gran error per part del mass-mèdia, ja que crea unes il·lusions als infants que no existeixen, per tant, aquest es pot sentir malament. A més, per què posar tots els anuncis de les nines de color rosa amb veus tan suaus i dolces? Per què pels nois aquests anuncis tan agressius? Potser perquè les nenes han de ser princesetes, cuidar de la casa, els infants, ... i els nois uns "matons" que estan preparant-se per anar a la guerra? Ho trobo una mica patètic, ja que si de ben petits no els diferencièssim entre gèneres ni per mitjà de mass-mèdia o la societat aquests infants sabrien de tot una mica, cosa que avui en dia és escassa.

• Indubtablament crec que les pràctiques docents afavoreixen en la construcció de discursos tipificats de gènere, ja que aquests estnm tipificats per a la societat en què vivim.

S'hauria d'intentar treure la típica frase "diga-li a la mare ", ja que d'aquesta manera els infants poden pensar que les mares són el centre, les que ho fan tot (anar a les reunions de pares, posar l'esmorzar a l'infant, anara buscar-lo a l'escola, portar-los a l'activitat corresponent, etc). Per tant, deixa molt de banda la feina que pot arribar a fer un pare, crec que els pares també estan capacitats per fer aquestes coses, però nosatres mateixos tendim a fer servir una expressió en concret "diga-li a la mare " en comtes de "diga-li a la mare i/o el pare". De la mateixa manera passa amb els mots nens, en la nostra societat ens referim a nens i nenes, però en cap moment direm nenes. Per no caure en aquest error podem fer servir la paraula infants.

• L'efecte pel desenvolupament de l'infant dasada en discursos tipificats de gènera podria se convertir-se en un mascliste o una femenista.

Els nens acostumen a veure a les nens jugant a nines, cuinetes o altres jocs similars, en canvi, els nens juguen a futbol, un pesport que no acostument a jugar les nenes, per tant, quan ho fan estan mal vistes. Aquest resultat és la influència dels mitjans de comunicació, del qè veuen a casa, el carrera, en fi... el dia a dia a la nostra societat. Això perjudica a l'infant, ja que no té opció de tria.

• No hi ha activitats físiques o esportives exclusivament per nois o per noies. En principi tots els jocs són tan per nois com per noies, però el mass-media o els pares i les mares dificulten aquests aspectes, ja que cusasi sempre hi ha la tendència en els anuncis, que ho em explicat abans, a separar-ho per gèneres i passa igual amb la familia.

Crec que els jocs al principi es poden adaptar de tal manera que no es diferenci en cap gènere. Per tant, es pot jugar perfectament sense dir que aquest és un joc de nens i aquest de nenes, sinó estanderitzar els jocs. No hi ha joguines per nenes i joguines per a nens. Aquest fet està molt marcat per la societat, cosa que fa que els nens jugin amb cotxes i nenes amb nines. Això cambia ales aules, ja que tan nens com nenes tenen opció de triar el què vol jugar sense ser jutjat o jutjada.

• Les conseqüències d'una societat adulta que ha educat en base arquetips de gènere poden ser que els infants repeteixin allò que veuen a casa, al carrer o a la televisó... cosa difícil de canvia.
  

Els arquetips imposat o ja definits costen de canviar, és molt difícil canviar quelcom que està establert des de fa molts anys. Encara que, des de l'educació s'intenta que aquests es modifiqui a poc a poc, però és un procés molt i molt llarg.

• Avui en dia, culturalment, l'educació física juga un gran paper pel que fa el culte del cos.

Avui en dia es dóna molta importància al culte al cos i per aquesta raó hi ha una gran demanda social de la seva educació. L'objectiu de l'Educació Física és desenvolupar les capacitats i habilitats instrumentals dels infants. L'educació física serveix per a conèixer el propi cos, la conducta motriu i també implica aspectes expressius, comunicatius, afectius i cognoscitius. Per tant, l'educació ha de promoure la comprensió del cos i de les seves possibilitats i conèixer i dominar diferents activitats corporals i esportives per al desenvolupament personal.

Educació Física

“Acció pedagògica que contribueix a l'educació integral de la persona. Utilitza en les seves activitats d'ensenyament/aprenentatge l'activitat motriu amb l'objectiu d'educar. La vivència de l`alumne esdevé eix de l'acció pedagògica”. (Lleixà, T., 1996)