Hem tingut una sessió de creativitat, aquesta setmana, molt xula! Aquestes activitats les hem fet mitjançant un retroprojector. Els resultats són increïbles i, a més a més, ens ho passem d'allò més bé!
Ho varem organitzar en petits grups, així l'activiat és més activa i pots fer més coses. La part en la que es projecte el dibuix perquè tu ho dibuixis o pintis pot ser una bona activitat per fer, és recomanablel'utilització de "dachs", ja que són materials tous que llisquen millor. Els infants poden gaudir com mai fent aquest tipus d'activiatat.
Fent aquesta activitat podríem treballar les pors dels infants, ja que aquests acostumen a tenir, per exemple, por de la foscor, les ombres, els reflexes, etc. Per a treballar amb el retroprojector necessites una mica de foscor. El fet de què s'ho passin bé, encara que estiguin a les fosques, fa que puguin arribar a perdre les pors que tenen.
És important, quan es treballar amb el retroprojector amb els infants, el preguntar-los què creuen que és l'ombra i explicar-los que perquè surti el dibuix és necessari tenir llum. També és recomanable que abans treballin amb el llum del dia, perquè perdin una mica la por a les ombres i que no s'ha de tenir por ni a aquestes ni a la foscor.
Després hem fet "obres de teatre" a partir de les pròpies ombres i d'altresobjectes, com ara un barret.
Avui ens hem juntat dos seminaris. La veritat és que m'ha semblat fenomenal, ja que he pogut gaudir, no tan sols de les presentacions dels companys del meu seminari sinó també, de les presentacions dels companys de l'altre. Hi havien bastants que donaven gust de veure!
A continuació us deixo la reflexió i el vídeo que hem presentat en el seminari per resumir aquesta Setmana tan "Extraordinària"!
Fent una reflexió de les nostres vivències durant la setmana d’activitats extraordinàries ens agradaria dir que ha estat una experiència nova, enriquidora i sorprenent.
A trets generals tot el recull d’activitats realitzades han estat força profitoses i interessants, tot i que hi ha agut algunes que ens han resultat més divertides que d’altres. Com per exemple comparant l’exposició de so i color i la de dansa de fades i follets, destacaríem les diferents temàtiques exposades, trobant la primera amb una profunditat més històrica -religiosa i la segona més creativa i mitològica que podria ser més atractiva per al públic infantil.
Hi ha hagut activitats més dinàmiques que d’altres com per exemple el jardí de cordes ha estat molt actiu. Les sensacions que hem experimentat han estat múltiples, destacant la por viscuda al inici de l’activitat i posteriorment una satisfacció personal al haver pogut assolir el repte!
Per altra banda el concert a l’auditori també ha sigut molt dinàmic, però aquest cop a nivell sensitiu, ja que hem pogut gaudir d’un concert diferent que ens ha despertat diverses emocions com l’enyorança, melancolia, alegria i en el qual hem pogut participar com a vocals. Ens hauria agradat veure el concert amb els infants per poder observar les seves reaccions i respostes als estímuls que els músics oferien.
Aquests últims dies del Seminari l'hem dedicat a les activitats de la Setmana Extraordinària.
En el nostre grup hem decidit repartir una mica la feina. Mentre unes estaves fent la part d'editar un vídeo, fent un resum amb imatges, les altres feien la part de reflexió del la setmana.
La meva companya, Mireia Garcia, i jo ens ho hem passat molt bé fent la part d’edició, malgrat les dificultats que hem trobat de tan en tan. Verm haver de començar 3 vegades perquè se'ns havien esborrat les imatges, però bé ... no varem perdre la paciència.
Ahir també varem fer el debat "d'Àgora", he penjat una entrada per aquesta pel·lícula que varem veure-la durant la Setmana Extraordinària. En l’entrada explico una mica la meva opinió i els trets a destacar de la pel·lícula. Fins hi tot, si voleu, podeu trobar el tràiler de la pel·lícula.
També vaig gaudir amb el debat posterior que varem fer, ja que m'agrada molt opinar i analitzar les pel·lícules que he vist, sobretot arribar a descobrir quelcom més enllà de la simple posada en escena.
Avui farem el debat "d'Àgora", la pel·lícula que varem veure cadascú per lliure a la setmana extraordinària, pel·lícula que dóna a pensar.
Mitjans amb els quals conta la pel·lícula
Es tracta d'una gran producció.
Té decorats molt encertats amb una correcta recreació de l'antiga Alexandria, les seves estàtues, les seves biblioteques, la seva gent i meravelles.
La posada en escena de l'antiga Alexandria és la més perfecta que s'ha fet en el cinema.
Tria temàtiques interessant:
"L’Àgora és el planeta en el qual hem de conviure tots" "Àgora planteja el conflicte entre la raó i la intolerància”
La pel·lícula explica el moment en què els cristians deixen de ser els perseguits per a convertir-se en els perseguidores.
El vestuari és molt encertat.
El maneig de la il·luminació i dels plànols és perfecte.
Els diàlegs són justs i no comporten reprovació.
Les baixades de zoom des de l'espai fins al temple són impressionants
Missatges que es pretenen transmetre a la pel·lícula
El cinema és un mitjà per a explicar la història, però té les seves limitacions: Amenábar pretén explicar una història a partir de la qual «el món canviarà per sempre». La pel·lícula té tants missatges ideològics que és impossible ficar-los tots en el temps que dura la pel·lícula. Els missatges que han volgut transmetre a través de la pel·lícula són:
Que les religions generen odi i violència. En unes declaracions, Amenábar, va dir “quan per a defensar les teves idees siguin del tipus que siguin has d'utilitzar la violència, deixes de ser un ésser humà per a convertir-te en un ésser menyspreable".
Que existeixen dos mons, d'una banda, el de la filosofia i la ciència, contraposat i incompatible amb el de la religió.
Que el cristianisme al començament va ser misericordiós, però la jerarquia eclesiàstica i l'Església són per definició intolerants i fonamentalistes.
I, sobretot, hi ha dos missatges més que són especialment tractats a la pel·lícula:
El cristianisme és la causa de la caiguda de l'Imperi Romà i de la desaparició de la saviesa grecollatina.
El cristianisme és el culpable de la subordinació i dominació de la dona per part de l'home.
Alexandria i Hipàtia són el símbol d'una civilització grecoromana basada en la filosofia, la ciència i la llibertat, fins que va arribar el cristianisme i va començar la fosca Edat Mitjana. Ens trobem amb un atac ideològic contra totes les religions portades a l'extrem i en particular contra el cristianisme. Amenábar obre la porta amb la seva pel·lícula al debat sobre la intolerància religiosa, com en el seu moment ho va fer en el cas de «Mar adentro» amb l'eutanàsia.
Llicències històriques de la pel·lícula
La interpretació de Hipàtia i de Cirilo d'Alexandria que fan els actors i el director són bones, encara que cronològicament no coincideix amb la realitat històrica (Hipàtia va morir als seixanta-un anys). Malgrat les llicències històriques que s'han pres i no sent una transcripció literal del què va ocórrer, Amenábar dóna una idea dels moments inicials del cristianisme que va passar de ser perseguit a perseguidor, d'un moment convuls i d'un xoc de cultures: judaisme, cristianisme i paganisme
Com llicències històriques a la pel·lícula trobem:
Hipàtia no va ser assassinada sent una jove bella de 38 anys, sinó que va morir en l'any 415 i tenia 61.
No va ser famosa pels seus dots d'astronomia per més que en la pel·lícula s'obstinin, atribuint-li haver-se avançat a Klepler més de mil anys; sinó perquè era una «divina filòsofa» platònica, en paraules del bisbe cristià Sinesio de Cirene -única font coetània que es conserva sobre ella-, a la qual anomena a les seves cartes «mare, germana, mestra, benefactora meva».
Sinesio de Cirene, a qui en la pel·lícula se li fa traïdor i còmplice en l'assassinat de la filòsofa, va morir dos anys abans que ella, així que és impossible que tingués res a veure amb la seva mort.
Hipàtia va ser verge fins al final, però no va viure la castedat, “per a ser igual que un home i poder exercir una professió amb plena dedicació”, ho va fer perquè, coherent amb la seva filosofia, exercia la Sofrosine, és a dir, el domini d'un mateix a través de les virtuts enteses com el control dels instints i les passions.
Hipàtia mai va ser directora de la Biblioteca d'Alexandria.
La Biblioteca d'Alexandria no va ser destruïda pels cristians. La biblioteca va ser incendiada per “Julio César”, saquejada juntament amb la resta de la ciutat per “Aureliano” en l'any 273 i rematada la seva destrucció per “Diocleciano” en 297. És cert que l'any 391 va ser destruït el que quedava del temple del “Serapeo” en temps de “Trajà”, i de “Diocleciano”, qui per a commemorar la feta, va posar allà la seva gran columna, raó per la qual els cristians la van destruir, ja que ell era el símbol de les persecucions que van patir durant tres-cents anys.
Comentari
La pel·lícula, ens parla de l'estupidesa humana, dels anys d'endarreriment científic de la humanitat per culpa d'ideologies o creences religioses, del diminut que som i dels grans pensadors que podríem arribar a ser si deixem a un costat les nostres religions, ideologies i sobretot les nostres diferències. Les religions no han portat a la humanitat més que misèries, guerres i enfrontaments.
Quan vaig sortir de veure Àgora vaig tenir diferents sensacions, la pel·lícula té un argument construït amb lògica i senzillesa, és una gran producció i desplega grans mitjans per a transmetre missatges. El missatge que es transmet crea rebuig sobre la manera d'actuar de l'Església i sobretot de la seva manera d'actuar en el passat. També parla de les dificultats de la convivència i de la història, amb arguments suposadament objectius, històrics i contrastats. D'aquesta forma a l'espectador no necessita saber més, l'Església es mostra intolerant, visceral, bàrbara, contrària a la raó, l’Església margina la dona i canonitza a un energumen que va defensar tot això, Cirilo d'Alexandria.
Jo diria que pot ser “una pel·lícula contra la intolerància que pot arribar a generar intolerància”.
A part d'aquest programa existeix un altres anomenat Gliffy, és un programa on-line gratuït, on pots fer tant mapes conceptuals, representacions gràfiques, diagrames, organigrames, plànols, etc.
La Carme Castelltort, directora del centre, juntament amb tres professors més ens varen rebre per a explicar-nos com funcionava el tema educatiu i les tecnologies Ituarte del centre Joan XXIII.
La Funadió Joan XXIII, a Bellvitge, és una fundació promoguda pels Jesuites amb la finalitat de crear un centre de formació de qualitat i obert al barri.
A l'antiga piscina, accessible pel tot al barri, van crear el CTI (Centre de Tecnologia Ituarte) per tal de que tothom pogués navegar mitjançant les noves tecnologies.
La missió d'aquest centre és "promoure una educació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat".
Els quatre caràcters popis del centre són:
Acadèmic: aprendre a aprendre (motivar el desenvolupament de les facultats internes dels alumnes per tal que siguin capaços d’estudiar i comprendre).
Personal: aprendre a ser (un creixement integral de la persona).
Social: aprendre a conviure.
Cristiana: aprendre la religió (cultivar la vida interior).
Innovació Pedagògica mitjançant els Departaments troncals, la Formació del professorat, de l'aula inclusiva i dels equips cooperatius i col·laboratius.
Innovació en TIC mitjançant el Departament d'Innovació Pedagògica en TIC i el CTI.
Associada amb les accions UNESCO en què cada curs es proposa un lema per tal d'orientació a totes les accions de l'etapa i està agermanada amb una escola de El Salvador.
Escola certificada en la norma ISO:9001.
Els principis bàsics de l'etapa d'Educació Infantil
La formació que ofereix el centre és la de preescolar i cicle inicials amb infants de 3 a 6 anys (P3, P4, P5 i 1r), ja que és quan els infants arriben a l'escriptura i la lectura. Dins d'aquesta etapa podem distingir tres fites:
Promoure que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat mitjançant l'adaptació dels alumnes i familiars.
Respectar el nivell maduratiu de cada infant, així com els diferents ritmes d’aprenentatge mitjançant l'atenció a la diversitat, la relació amb els familiars i l'orientació del Departament d'Orientació.
Despertar l’interès per aprendre:
Les TIC: el centre potencia des de ben petits les TIC i les TAC per tal ajuda a treballar la motivació i la comprensió.
Treballar per projectes: donant protagonisme a l'alumne/a.
Treballar per racons: per tal de fomentar l'autonomia, l’interès i respecte el ritme de treball.
El joc: en totes les seves modalitats.
El treball cooperatiu: fomenta la interacció, per tant, les relacions socials.
Personalment, em vaig quedar perplexa quan vaig veure aquells nens tan petits treballant amb PDIs, no ho havia vist mai. La veritat és que quan a classe ens ho explicaven, em costava de creure, com podia ser el funcionament de la classe amb les noves tecnologies? Però em vaig adonar de que sí que es pot treballar amb les TIC des de ben petits.
Només arribar varem contactar amb la Directora dels Serveis Educatius de CosmoCaixa, Mª Dolors, que ens va ajudar a trobar les activitats que es realitzen amb escoles. La directora, molt amablement, ens va explicar els serveis educatius que ofereixen i ens va acompanyar fins la ruta que faríem deixant-nos passar gratuïtament.
L’oferta educativa en Educació Infantil comença a partir de 4 anys, encara que també hi ha algunes activitats adaptades als infants de 3 anys.
Hi ha diferents activitats adaptades per aquestes edats:
Estudi de la física mitjançant el Clik i el Flash. En aquests es treballa l’aigua, el vent, la música amb engranatges i politges, les bombolles, l’astronomia amb el Planetari de bombolles, etc.
El Toca-toca sorgeix com a activitat d’estiu i es converteix en activitat escolar i de família.
Bosc inundat: mercès a aquesta activitat es vol treure la por dels infants i desenvolupar els coneixements i la diferència entre la selva, la mediterrània i el desert. Concretament expliquen les característiques del bosc amazònic. Nosaltres hem anat a fer la visita amb un grup escolar amb infants de 5-6 anys al Bosc inundat, acompanyats d’una especialista amb el tema i dos mestres. L’activitat era el següent:
Mira què mengen!
Hem començat la visita, parant-nos, en una gran peixera amb multitud de peixos de tots les mides. La qüestió no era tan sols observar sinó saber el que menjaven cada animal. Els nens s'adonaven llavors de que no tots els peixos menjaven el mateix, que hi ha que són carnívors i d'altres herbívors. També podien observar que hi havien peixos més gran o més petits i en funció d'això menjaven una cosa o una altra.
Els infants també aprenien mots que encara no estan introduïts al seu "diccionari" o bé els servia de recordatori d'allò que ja sabien.
Hi ha altres animals que intenten no ser vistos, és a dir, que es camuflen. S'amaguen per no ser menjats. En canvi hi ha d'altres que són vistosos i amb colors llampants per avisar que són perillosos.
Amb aquest recorregut que fan també poden experimentar amb la climatologia que fa en una selva tropical (calor i pluja).
A la selva els animals existents acostumen a ser molt grans. Però no descuidem que també hi viuen ocells, rosegadors o insectes.
M'ho vaig massa d'allò més bé, ja que els nens tenien curiositat i formulaven moltes preguntes, encara que la educadora també anava ajudant perquè sorgissin. De tan en tant, quan hi havia quelcom que els hi cridava la atenció feien un "ohhh" sorpresos de veure aquella escena o aquell animal. Als tres companys que varem anar ens va encantar aquesta visita i l'amabilitat de la Mª Dolors.
Quan varem anar nosaltres, per el nostre comte, a fer la visita de tot el museu vam ser nostres els qui vam quedar al·lucinats del què veiem i com els havia passat als mes menuts deixàvem anar un ohhh...
Vaig néixer al Nepal (es troba entre l’Índia i el Tibet) i ja fa uns quants anys que visc a Catalunya! Després d’un camí ple d’aventures, he arribat a un dels meus objectius: ser educadora infantil, mestra de primària i DECA per la Universitat Blanquerna i l’ISCREB.
Actualment realitzo el Màster en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius a la Universitat Blanquerna.
