divendres, 30 d’octubre de 2009

Nou calendari escolar

29/10/2009

Ahir us vaig penjar quatre notícies relacionades amb el debat que varem tenir a classe de Seminari.
No varem fer la lectura de cada seminari, així que la mestra ens va donar 3 notíties sobre el nou calendari escolta. Hi havien dues que eren del "Periódico" i una de "El País".
  1. Acord per canviar el nom dels períodes vacacionals.

Ens hem dividit la classe de dos grups. La mestra feia de "directora" d'aquest debat. Cada grup hem tingut una estona per preparar-nos el guió per defendre la nostra postura.

A nosaltres em decidit anar a favor d'aquesta proposta. Per poder defendre-ho hem fet servir els següents arguments:

Hem proposat que podríem muntar unes jornades en aquesta setmana festiva mitjançant esplai o els mestres voluntaris, aquesta s'anomenaria "Setmana Cultural" ja que aprendrien quelcom que estarien treballant a clase, però amb activitats diverses o petites sorides.

- Una altra opció seria la de posar petits treballs o un llibre de lectura per aquestes vacances, ja que així ho podrien fer de manera tranquila i organitzanze el seu temps lliure. Encara que també podriem muntar unes aules en què els infants poguessin accedir per fer aquestes feines i fins i tot jugar si volguessin. Allà tindrien una mestra o una altra persona perquè poguessin relitzar la seva feina sense cap mena de problema.

- En tot cas, sobre les dues propostes anteriors, estarien subvencionades per l'ajuntament del poble o ciutat. Tan sigui perquè no puguin pagar o per reduir costos de les activitats i els materials que s'utilitzaran. Amb aquestes dues propostes tibriem l'aventatge de què no perdirien el fil de l'enssenyament didàctic de classe, encara que es treballi d'una altra forma.

- Aquesta setmana serviria pels mestres com un "descans" i un temps per a preparar o organitzar les classes, distribuir els materials, fer reunions del professorat, tenir temps de refelxió, fer balanços, etc.

- S'organitzarien els trimestres de tal manera que no tallessin les unitats didàtiques.

- Al coneçar al 1 de setembre els hi anirà bé també epls pares, ja que ells comencen a treballar per aquelles dates. I pels mestres no hi hauria cap problema, ja que portaran preparades abans les classes del setembre i part del trimestre i , a més a més, encara tindran aquesta setmana de fabrer per acabar de preparar i arodonir tot el que necessitin.

- Estem a favor de les jornades intesives ja que es plega abans, a les dues del migdia, pel clima calorós, cosa que fatiga molt als nens i els mestres, per tant, es porien muntar colonies o activitats a l'aire lliure per tal de no angoixar els notres nens a classe. Les estades a classe durant aquest període són mot durs, per tant, és recomenable fer activitats a l¡aire lliure, ja que els infants i els mestres es senten millor.

Aquestes han estat les nostres propostes i opinions sobre aquest nou calendari escolar.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Qui ets tu?

El dia 20 d'octubre varem fer la presentació d'un/a company/a de classe. La descripció que vaig fer va ser de la Elisa, una noia molt aplicada i amb ganes de aprendre i conèixer un munt de coses.

Mercès a les converses que tenim en el cotxe, de tornada a casa, em va inspirar a fer aquest petit conte per a ella. És una descripció que surten els seus trets físics, personals i de vocació com a mestra. És una noia amb grans capacitats i una bona oradora, si no hagués dit res en tot el viatge no i m'hagués pogut inspirar, ja que la meva inspiració ha estat ella. L'Elisa és el resultat d'aquesta petita historieta.

Espero que us agradi.

video

El nou calendari escolar

Hem estat parlant del nou calendari escolar a la classe de Seminari, per tant, aquí us deixo quatre notícies amb diveses opinions sobre el mateix tema. Aquesta inforamció l'he extreta del youtube.

1. Barcelona (ACN).- El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha assegurat aquest dimecres que 'tot indica que tenim nou calendari escolar'. El Consell Escolar ha avalat aquesta tarda la proposta del conseller i que suposarà avançar una setmana l'inici del pròxim curs escolar i aturar una setmana les classes el mes de febrer. 'Aquesta vegada', ha demanat Maragall, l'educació 'no s'hauria d'adaptar al país sinó que és el país el que s'hauria d'adaptar a l'educació'. El Departament 'ja treballa' per avançar també 'la preinscripció escolar, la matriculació i el tancament de les plantilles de docents'. El nou calendari s'aplicarà, de moment, durant el curs vinent i el següent.



2. El Consell Escolar de Catalunya ha aprovat aquesta setmana un nou calendari escolar pel curs que ve. Siniciarà una setmana abans al setembre i hi haurà una setmana de festa al febrer.



3. Barcelona (ACN).- La representant de FaPaC, Lola Abelló, ha explicat a l'ACN que les associacions de pares i mares volen el nou calendari. 'Apostem perquè el més important sigui el nen', ha subratllat en referència al fet que el calendari vigent no és l'ideal per potenciar el rendiment escolar dels alumnes. Abelló ha afegit, però, que la posició de la federació és intentar que se suprimeixi la jornada intensiva. 'No és lògic si volem avançar cap a Europa i cap a la racionalització del calendari que no hi hagi normalitat des del primer fins a l'últim dia', ha remarcat. La representant ha demanat 'totes les ajudes possibles per atendre els nens de les famílies que no poden fer vacances aquesta setmana de febrer'.



4. El proper curs escolar tindrà un nou calendari escolar. Es començarà una setmana abans i hi haurà també una setmana de vacances al febrer. És un canvi significatiu: un canvi en el calendari escolar pot suposar també una altra manera de fer en la societat. Aquest canvi però no només afectarà els alumnes sinó també evidentment família i professors. Hem volgut sortir al carrer per conèixer què en pensen els ciutadans.



És un tema que dóna per parlar, així que si algú ho vol comentar endevant, estem oberts en les diverses opinions sobre el tema. Comencem el debat sobre el nou calendari escolar ....

Les TIC, a la sanitat

La Generalitat i Telefónica han presentat un projecte per promoure la telemedicina després d'haver detectat que les tecnologies de la informació i la comunicació estan poc esteses en l'àmbit sanitari. El projecte es diu Catalunya 4.0.

Aquest projecte ens mostra la col·laboració entre la Generalitat i Telefònica en un projecte de 6 mesos en les que també han participat més de 80 membres de la societat civil catalana i especialistes.




Mengem fatal?

La Lídia Heredia i Toni Martínez dirigeixen el programa de Banda Ampla, en 90 minuts, dóna veu a tothom que pugui aportar algun element sobre el tema que s'abordi en cada edició del programa.

El vídeo que us mostro ara és un debat de per què els nostres fills són capdavanters en la classificació europea d'obesitat infantil. Parla sobre si som el que mengem i si mengem fatal; si mengem per plaer o per salut; si la salut ens importa tant com ens hauria d'importar, si de fet la majoria dels adults reconeix que voldria perdre pes. Som un dels darrers països en despesa en gimnàs per habitant, però cada vegada hi ha més persones molt preocupades per la imatge.



Revistes educatives

27/10/2009

Primer de tot varem parlar d’una exposició que es pot veure a la facultat.

Hem seguit amb les lectures en veu alta de cada seminari tenint en compte el to, el ritme, les pauses, la pronunciació, les exageracions, etc.

Després hem parlat de les revistes educatives. Existeixen moltes d’aquestes, però nosaltres hem esmentat les següents:

- Reporter Doc: inclouen diferents reportatges d’animals, geografia, ciències, etc.
- Tatano: revista infantil on hi ha petits reportatges i còmics.
- Cavall fort: és e mateix que el Tatano, però per primària.
- Tiroliro: cada llibret d’aquest inclou un conte, refranys, endevinalles, un petit reportatge i un còmic.
- Infancia eu-ro-pa: són monogràfics de diversos temes cada revista.
- Tàndem: relacionat amb l’educació física
- Children’s literature in monogràfics: relacionat amb la literatura infantil.
- Science and Education: és una revista de ciències.
- La cucafera

Les revistes que més hem destacat han estat el Guix, el Guix infantil , el Cuaderno de pedagogia i la In-fan-cia.

Hem seguit parlant de les revistes, però són els recursos virtuals:

- Edu3.cat
- bcn.cat/imeb: hi ha diferents activitats educatives.

L'exterior també educa, per tant, el Museu Picaso, la Fundació Miró, el CosmoCaixa, el CaixaForum i el MANAC són entitats que ofereixen activitats educatives pels infants.

Power Point

26/10/2009

Principis bàsics d'un Power Point

- El text en un PowerPoint ha de ser breu, però això depèn del destinatari.
- Ha de ser quelcom dinàmic (moviment, entrades, sortides, ...).
- Ha d'haver un doble discurs: no s'ha de escriure allò un mateix està explicant, sinó ha de servir de suport per l'alumne i el mestre.
- D'entrada hem de saber l'objectiu del Power Point i què volem transmetre.
- Quan posem una imatge, un so, un vídeo, ... és per aportar alguna cosa més que el text, com un suport del què estàs explicant.
- Els colors depenen del què volem ressaltar s'hauria de busar colors més clars per tal que la imatge destaqui més. Els colors que posem al fons també ens donen informació, per tant, s'ha d'estar ben pensat ja que té una funció en concret.

Conclusions: Un Power Point ha de ser quelcom de nova aportació del teu text.

Exemple: explicació del castell (explicar la història d'aquest, però posant una imatge o fotografia en el Power Point).
Aquí teu un vídeo fet per una alumna de la Universitat de Sevilla, Patricia Valdés Salvo, per si no ha quedat prou clar per quins fins s'utilitar el PowerPoint.


Les presentacions es relitzen mitjançant un conjunt de diaposivites, per tant, cada presentació és un fitxer en la qual podem posar-hi objectes com ara textos, vídeos, imatges, etc.

L'extensió d'un Power Ponit són el pptx o ppsx. La presentació s'emmagatxema al servidor.

A part del Microsoft Power Point, que s'integra en el Microsoft Office, també existeix l'Impress, és lliure i gratuïta i es troba en el Open Office, i el Slide Share o Slideboom, que són serveis on-line en què es poden publicar presentacons en Power Point. El Slideboom reconeix més animacions que slideshare.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

La motricitat

23/10/2009

Elements que component la motricitat humana


El nen de 0 a 12 anys ha d’associar la competència motriu.


Les accions motrius han de tenir dos fonaments bàsics que són:
- La capacitat preceptiu-motriu
- La capacitat condicional


Quan parlem de capacitat ens referim a allò que és innat. Quelcom innat tindrà un pes específic motriu.


Sobre aquests fonaments hi ha unes habilitats motrius bàsiques, és a dir, els moviments (tot allò relacionat amb els desplaçaments, salts, girs, ...) i específica.


Quan diem habilitat estem parlant dels moviments més especialitzats, és a dir, aquells que s’han d’aprendre (cordar la bata o cordar-se els cordills de les bambes).


Capacitats perceptiu-motriu


És la percepció d’ell mateix i la percepció de l’espai: el nen ha de conèixer el medi que l’envolta i les seves possibilitats per tal què pugui desenvolupar els diferents tipus de moviments.
Avui en dia les capacitats preceptives, motrius i emocionals estan una mica distorsionat en els infants.
El nen/a ha de saber desenvolupar les següents capacitats:
+ Percepció d’ell mateix:
- Equilibri
- Capacitat Kinestèsica
- Respiració
- Relaxació
- Lateralitat
- Control tònic
+ Percepció de l’entorn:
- Organització de l’espai
- Organització del temps (ritme)

Lateralitat

És aquell segment hàbil o dominant d’una persona, és a dir, allò què és més còmode com ara fer servir la mà dreta o esquerra per llançar una pilota. És el tenir més facilitat de fer moviments o altra que estan controlats pels hemisferis cerebrals.

A partir de 3 anys ja es pot veure el segments hàbil del nen/a.


La fase de la localització es dóna de 0 a 3 anys i a partir d’aquí arriba la fixació, el desenvolupament i la independència del segment. La localització i la fixació és quelcom natural, però la part del desenvolupament i la independència del segment són quelcom d’aprenentatge.



Hi ha infants que tenen lateralitat creuada. Aquests estan a la fase entre la fixació i el desenvolupament.

Pràtica del Gimp

Com ja vaig comentar a la classe passada varem fer servir el GIMP. És un programa per editar imatges digitals. És un programa lliure i gratuït.

Té molts usos, des de fer retocs de les fotografies personals fins a simple programa de dibuix. Aquest està disponible per a Linux, Windows i Mac.

Per a tenir el GIMP en català, cal anar al Tauler de control - Opcions regionals i de llengua, i seleccionar el català a les pestanyes Opcions regionals i Avançats.

Per descarregar el Gimp podem anar al Softcatalà.org.

Aquesta és la imatge original, està fet a Egipte.


Ara procedirem en una de les aplicacions possibles amb aquest programa:

Primer de tot fem us de cutter, una eina per retallar la imatge, una vegada retallada la guardem amb un nom diferent de la original.


Seguim amb una altra operació que consiteix en reduir el nombre de píxels. Anirem a Imagen i allà triarem Escalar la imagen. Un cop allà canviarem el número de l'alçada i l'amplada, seguidament clicarem a escala. Mercès a aquesta aplicació farem que ocupi menys espai en la memòria, és a dir, que pesi menys la imatge, per tant, podrem treballar millor ja que augmentem la velocitat de funcionament del bloc o web.


Ara es tracta de treure o eliminar un element de la fotografia. Per això, farem servir el tampó, veurem que ens surt un signe de prohibit, per tant, haurem mantenir premut Contol. Si es vol fer de manera més perfeccionista farem ús de eines de rectangles i el·lipses tot utilitzant el zoom, també pots fer servir el pinsell per acabar de retocar, ja que ens ajuda a dissimular el què hem modificat. En aquest cas he fet desaparèixer l'arracada que portava.




Conferència Anna del Barrio Saiz

21/10/2009

El que he pogut treure d’aquesta conferència.

Anna del Barrio Saiz és psicòloga especialista en l’atenció a primera infància, amb nens de 0 a 6 anys.

Parla de la reflexió que és el que veiem i que no. Aquests pot ser personal, de grup i crítica.

Anna del Barrio crec que és una bona comunicador, ja que posà un exemple d’una nena de 4 anys per tal que entenguéssim la part reflexiva que té una nena.

És una nena que volia ser mestra, però pensa que si ho és no podrà ser mare. Quin tipus de relació hi havia? Doncs la nena associava el ser mestra en què no podia tenir nens, ja que les mestres que havia tingut no tenien fill. Ella també volia ser mare.

Després també ha estat explicant un altre exemple d’una mestra.

Unes de les qüestions que presenten en el programa educatiu són:

- La necessitat del diàleg respectant a la diversitat.

- Com podem crear un tipus de comunitat?

El sistema holandès és un sistema vocacional, és a dir, és un projecte d’acció i recerca.


Marc teòric

- Tots són competents per reflexionar (nens, pares i educadors) en l’educació infantil.

- Tots són responsable en el procés d’aprenentatge.

- Tots saben coses i alhora no (s’ha d’anar canviant els papers).

La reflexió crítica consisteix en buscar preguntes del per què fem quelcom.

En diàleg és possible els diferents camins, fins i tot es pot aprendre més.

És important percebre la nostra pròpia ignorància, ja que cadascú té la seva manera de treballar, per tant, no és quelcom universal.


Claus del marc teòric

- La reflexió essencial és la reflexió personal, és a dir, com es vol treballar en equip. Els objectius personals et duen en els objectius professionals. S’ha de saber treballar en equip sense presa i amb tranquil·litat.

- Es fan visites familiars quan no hi ha problemes: parlar obertament dels hàbits o cultura familiar (exemple).

La comunitat d’aprenentatge ha de treballar en equip, però aprendre també de l’altra persona. Qüestionar per què es fa quelcom?

Hi ha desigualtat social, per tant, hem de fer equips de treballs que volen canviar envers aquesta qüestió.


Resultat del projecte

És un projecte que va de 2 anys. Entre els resultats destaquen:

+ Es va veure que havia millorat el respecte i hi havia més obertura entre famílies.

+ La capacitat de reflexió s’infravalora: els nens, les famílies o amics reflexionen a diari, per tant, si hi ha un recolzament això no passa.

+ Buscar temps, ja que aquesta professió requereix temps tan en els nens com en les activitats que realitzen, ja que és necessari la reflexió.

+ En quan les reunions són importants:

- L’assessorament.

- L’estructuració.

- Hi ha temps de reflexió.

- L’equip de gestió i pedagogs han de saber quin tipus d’educació es volen donar.

- Estar apassionat amb el què estàs fent, quelcom fonamental per a aquesta professió.

- S’ha de treballar en la realitat complexa (diferents nens, famílies, equips, ...).

Ens ha donat temps per fer peguntes sobre la reflexió educativa. Aquest apartat, encara que és un abona idea, no m’ha agradat massa ja que no concordava massa les preguntes amb les respostes.

També va ser molt caòtic fer aquesta conferència en castellà i el “power point”, que havia de ser de suport, en anglès. Això va, d’entre altres coses, dificultar una mica entendre la conferència, havies d’estar molt atent/a per estar al cas de l’explicació.


Power En Català Ana Del Barrio
View more presentations from Blanquerna.

dijous, 22 d’octubre de 2009

Pràctica del So

El dia 21 d'octubre varem estar treballant el so. Com ja vaig explicar ja fa uns quants dies varem estar treballant amb l'Audacity.

Amb parelles agafarem una cançó. La meva companya i jo varem agafar una que s'anomenava la "Chica de Ipanema". La varem editar, posant silenci en un tros del fragment. En aquest tros havíem de dir, mitjançant el micròfon, el títol de la cançó. Així que va quedar de la següent manera:







Àudio

21/10/2009

Per connectar el micròfon:

- Connectar el micròfon a l'ordinador.

- Si no funciona: anar a el icona del control de volum - opcions - propietats - gravació - controls avançats.

- Posar a música en mp3 del pen al escriptori.

Amb la meva companya i jo hem estat gravant les nostres veus i per fer-ho més divertit hem fet el jocs dels disbarats. Primer he parlat jo ( per què serveixen els colors - per pintar) i ella ha seguit (perquè serveixen les sabates – per calçar-te): és un exemple. Després hem barrejat aquest diàleg que hem fet (Per què serveixen els colors – per calçar-te) i al revers.

Hem continuat amb el programa Audacity que és un editor d’ones. Després hem seguint amb el programa fent el següent procediment:

  1. Preferències de l'Audacity
  2. SigmaTel Audio
  3. Plantilla
  4. Enganxar trossos de pista d'audio
  5. Editor-silenci
  6. Efecte: fàiding unicial-fàiding final

LAME-ENC.DLL és un programa extern que s’ha de baixar, ja que el programa te’l demana.

Procediment que hem seguit per trobar aquest document:

C:/Archovos de programa audacity/plug-Ins

També hem estat parlant d’un buscador de cançons que s’anomena Goear. Amb aquest programa podem pujar la la música que vulguem al nostra bolc personal.


Comentari general del llibre "Educació i vida quotidiana

20/10/2009

Primer hem començat amb una petita lectura d’un company, deparés em seguit els altres. Aquestes petites lectures serveixen per millorar a la nostra lectura mitjançant les crítiques constructives els companys i la tutora del seminari.

De totes les lectures que hem fet destaquem que:

  1. S’ha de llegir amb emoció. Ho hem de fer com si estiguéssim actuant, som actors i tenim uns papers, per tant, s’ha de d’exagerar més el què diem, és a dir, fer teatre.
  2. Quan hi ha un diàleg hem de posar els tons diferents, adequat pel personatge, d’aquesta manera farem viure més el conte que expliquem.
  3. No hem de donar presa al text, sinó gaudir quan estem llegint.
  4. Saber separar el temps, és a dir, les pauses per tal de posar intriga a la lectura.

Després de les breus lectures hem estat parlant del llibre “Educació i vida quotidiana” d’Eulàlia Bosch.

Ens hem posat en grups de tres per comentar com havien treballant el llibre, el nostra procediment alhora d’organitzar aquest. Això ho hem fet per després agilitzar més la comunicació entre els altres companys, és a dir, per poder comentar més bé, de manera més fluida el nostra treball.

Tots hem coincidit de què hi havia moltes cites en el llibre, cosa que feia més densa la lectura.