El meu primer pensament aniria directament a casa dels meus pares per demanar-li's tota la informació que tinguessin sobre la meva adopció, però vaig desistir. Sabia lo difícil que havia estat pels meus pares explicar-me la meva adopció. La meva mare patia pensant que algun dia podria deixar-los si conegués els meus orígens. Jo era conscient de què això no passaria mai, estimava molt els meus pares adoptius, ells eren la meva veritable família, però la meva curiositat sempre m'havia portat a intentar conèixer coses del meu passat.
Així que vaig optar per una altra alternativa, sense que els meus pares ho sabessin un dia vaig trobar informació sobre l'agència d'adopció on els meus pares havien tramitat tota la documentació. Vaig decidir adreçar-me directament a l'agència, jo era major d'edat, per tant, no tindrien més opció què facilitar-me la informació que els hi demanés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada