Refexió de la Pel·lícula de Billy Elliot

En el semninari hem fet una sessió per reflexionar sobre la pel·lícula que varem veure l'atre dia, Billy Elliot.

Al mateix temps varem treballar quelcom que treballarem a classe d'educació física. Ens varen passar un qüestionari per tal de fer una reflexió més profunda.

Els resultats d'aquesta reflexió varen ser:

• Un petit resum de la pel·lícula que ja vaig esmentar l'atre dia.
• Pel que fa el tema ambiental, les escenes, es desenvolupen a casa seva, un típic barri britànic i a més a més trist, la zona de la mina, el gimnàs i pocs més. Tot i què la majoria d'escenes passis el mateix lloc, com ara en el gimnàs o a casa no es pessada, ja que han sabut treballar bé la combinació entre aquests.
• Els esteriotips estan molt marcats: el sexe, la figura fort del pare, la figura dèbil del fill, la figura de l'avia que actua com una mena de moble, la imatge de l'home que va el bar, rebuig o males mirades pel seu amic gay i el paper de la nena que sempre observa.
• El tem,a emocional no es destacat. Les abraçades, els petons, l'afectivitat en sí no desenvolupa massa.

Temes treballats a Educaió física que surten a la pel·lícula:

• Segons els conceptes llegits previament, en els discuros de masculinitat i femenitat ..., no és el mateix sexe que gènera cosa que estic totalment d'acord.

- Sexe: és quecom bilògic i aquest es pot ser de dues classes sexuals: masculí i femení.
- Gènere: és quelcom psciosocial que s'assignen als homes i a les dones.

Per tant, el sexe està determinat per les característiques genètiques, hormonals, fisiològiques i funcionals que els éssers humans ens diferencien biològicament, mentre que el gènere és el conjunt de característiques socials i culturals assignades a les persones en funció del seu sexe.

• Quan l'infant neix ja el classifiquen en un gènere, per tant, tedim a marcar les diferències molt aviat.

Des de petits, els infants, reben valors i creences que delimiten aspesctes o aspiracions socials que segons el sexe han de tenir, són educats per a comportar-se de certa manera a partir de la diferència sexual sense que això es relacioni amb les capacitats reals dels individus.

• Sense donar-se els pares, que estan influenciats per la societat, influeixen els infants en la contrucció d'arquetips de gèneres.

Per tant, per als infants pot sembla d'allò més normal que mentre les mares netejen tota la casa el pare no fa res o bé està tota l'estona enganxat a la tele o l'ordinador. Els infants acostumen a "copiar" el què veuen a casa i si els tutors de l'ifant no canvia aquesta manera de fer o aquesta visió, l'infant trirà un concepte equivocat del tema.

• El mass-media també és un gran influenciador del tema anterior, ja que classifiquen tots els anuncis en gèneres mitjançant els efectes sonors i visuals.

És un gran error per part del mass-mèdia, ja que crea unes il·lusions als infants que no existeixen, per tant, aquest es pot sentir malament. A més, per què posar tots els anuncis de les nines de color rosa amb veus tan suaus i dolces? Per què pels nois aquests anuncis tan agressius? Potser perquè les nenes han de ser princesetes, cuidar de la casa, els infants, ... i els nois uns "matons" que estan preparant-se per anar a la guerra? Ho trobo una mica patètic, ja que si de ben petits no els diferencièssim entre gèneres ni per mitjà de mass-mèdia o la societat aquests infants sabrien de tot una mica, cosa que avui en dia és escassa.

• Indubtablament crec que les pràctiques docents afavoreixen en la construcció de discursos tipificats de gènere, ja que aquests estnm tipificats per a la societat en què vivim.

S'hauria d'intentar treure la típica frase "diga-li a la mare ", ja que d'aquesta manera els infants poden pensar que les mares són el centre, les que ho fan tot (anar a les reunions de pares, posar l'esmorzar a l'infant, anara buscar-lo a l'escola, portar-los a l'activitat corresponent, etc). Per tant, deixa molt de banda la feina que pot arribar a fer un pare, crec que els pares també estan capacitats per fer aquestes coses, però nosatres mateixos tendim a fer servir una expressió en concret "diga-li a la mare " en comtes de "diga-li a la mare i/o el pare". De la mateixa manera passa amb els mots nens, en la nostra societat ens referim a nens i nenes, però en cap moment direm nenes. Per no caure en aquest error podem fer servir la paraula infants.

• L'efecte pel desenvolupament de l'infant dasada en discursos tipificats de gènera podria se convertir-se en un mascliste o una femenista.

Els nens acostumen a veure a les nens jugant a nines, cuinetes o altres jocs similars, en canvi, els nens juguen a futbol, un pesport que no acostument a jugar les nenes, per tant, quan ho fan estan mal vistes. Aquest resultat és la influència dels mitjans de comunicació, del qè veuen a casa, el carrera, en fi... el dia a dia a la nostra societat. Això perjudica a l'infant, ja que no té opció de tria.

• No hi ha activitats físiques o esportives exclusivament per nois o per noies. En principi tots els jocs són tan per nois com per noies, però el mass-media o els pares i les mares dificulten aquests aspectes, ja que cusasi sempre hi ha la tendència en els anuncis, que ho em explicat abans, a separar-ho per gèneres i passa igual amb la familia.

Crec que els jocs al principi es poden adaptar de tal manera que no es diferenci en cap gènere. Per tant, es pot jugar perfectament sense dir que aquest és un joc de nens i aquest de nenes, sinó estanderitzar els jocs. No hi ha joguines per nenes i joguines per a nens. Aquest fet està molt marcat per la societat, cosa que fa que els nens jugin amb cotxes i nenes amb nines. Això cambia ales aules, ja que tan nens com nenes tenen opció de triar el què vol jugar sense ser jutjat o jutjada.

• Les conseqüències d'una societat adulta que ha educat en base arquetips de gènere poden ser que els infants repeteixin allò que veuen a casa, al carrer o a la televisó... cosa difícil de canvia.
  

Els arquetips imposat o ja definits costen de canviar, és molt difícil canviar quelcom que està establert des de fa molts anys. Encara que, des de l'educació s'intenta que aquests es modifiqui a poc a poc, però és un procés molt i molt llarg.

• Avui en dia, culturalment, l'educació física juga un gran paper pel que fa el culte del cos.

Avui en dia es dóna molta importància al culte al cos i per aquesta raó hi ha una gran demanda social de la seva educació. L'objectiu de l'Educació Física és desenvolupar les capacitats i habilitats instrumentals dels infants. L'educació física serveix per a conèixer el propi cos, la conducta motriu i també implica aspectes expressius, comunicatius, afectius i cognoscitius. Per tant, l'educació ha de promoure la comprensió del cos i de les seves possibilitats i conèixer i dominar diferents activitats corporals i esportives per al desenvolupament personal.

Educació Física

“Acció pedagògica que contribueix a l'educació integral de la persona. Utilitza en les seves activitats d'ensenyament/aprenentatge l'activitat motriu amb l'objectiu d'educar. La vivència de l`alumne esdevé eix de l'acció pedagògica”. (Lleixà, T., 1996)